Público
Público

Creix la pressió social perquè Catalunya tingui pressupostos per a l'any vinent

El Cercle d'Economia, els sindicats CCOO i UGT o la Taula d'Entitats del Tercer Sector són algunes de les organitzacions que reclamen uns nous comptes de la Generalitat. El Govern intensifica les trobades per abordar-los amb PSC, Junts i En Comú Podem

08/11/2022 - La consellera d'Economia, Natàlia Mas, en un ple recent del Parlament.
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, en un ple recent del Parlament. Gerard Artigas / ACN

Entitats socials, lobbies econòmics i sindicats són alguns dels actors que s'han pronunciat les darreres setmanes per reclamar a Govern i Parlament que tirin endavant uns nous pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent. En un context marcat per l'espiral inflacionària i la pèrdua gairebé generalitzada de poder adquisitiu, tots coincideixen a defensar l'aprovació dels nous comptes com a eina imprescindible per donar una mica d'aire a la ciutadania i al teixit econòmic i social del país.

Paral·lelament, s'intensifica el calendari de reunions del Govern amb els tres grups amb qui pot obrir negociacions pels comptes -En Comú Podem, Junts per Catalunya i PSC-, després de les noves trobades mantingudes aquesta mateixa setmana. L'acord de l'executiu d'ERC amb qualsevol de les tres formacions, però, sembla lluny, si bé la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assegurat aquest divendres que la intenció és portar els pressupostos al Parlament abans d'acabar l'any.

Anem a pams. Dijous van pronunciar-se tant el sindicat Metges de Catalunya com el Cercle d'Economia. En el cas del sindicat, la petició és clara: dotar de més recursos la sanitat pública, un fet que hauria de comportar la contractació de més personal i de millorar les condicions d'aquells que ja hi treballen. Amb tensions especialment importants a l'atenció primària, Metges de Catalunya ja ha avisat que si no s'avança en el seu compliment, portarà a terme "grans mobilitzacions".

Hores després, el conseller de Salut, Manel Balsells, va assegurar que el Departament disposarà de 1.000 milions d'euros més amb relació a aquest any si tiren endavant els comptes de la Generalitat. Dit d'una altra manera, sense nous pressupostos difícilment es veurà capaç d'atendre les demandes dels sanitaris.

Cercle: "Cal aprovar uns pressupostos perquè el Govern de la Generalitat pugui exercir les seves tasques en benefici de tots els ciutadans"

El Cercle d'Economia, al seu torn, va aprofitar la seva nota d'opinió per enviar un missatge molt clar: "cal aprovar uns pressupostos perquè el Govern de la Generalitat pugui exercir les seves tasques en benefici de tots els ciutadans". El lobby econòmic considera que "l'única manera de tirar endavant els pressupostos és amb un acord entre les forces polítiques principals", el que implica "una oportunitat per sortir de la dinàmica de blocs en què la política catalana fa anys que està instal·lada". És a dir, el Cercle advoca clarament per una entesa entre ERC i PSC, una opció que ha guanyat pes des de l'acord entre el Govern català i l'estatal per derogar la sedició.

La setmana passada havien estat els sindicats CCOO i UGT -els de major afiliació a Catalunya- els que havien defensat la necessitat d'uns nous pressupostos de la Generalitat, fonamentalment perquè obren la porta a disposar de 3.100 milions d'euros més. Per a les organitzacions de treballadors, aquests recursos s'haurien destinar fonamentalment pal·liar els efectes de la inflació. Prèviament, ja a l'octubre la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social havia demanat al Govern i els partits polítics que "actuïn amb responsabilitat" per aprovar uns pressupostos "absolutament indispensables per donar resposta a la pobresa sobrevinguda, crònica i enquistada". Gran part del sector pateix importants dificultats econòmiques.

Reunions 'in crescendo'

I a tot això, com van avancen les negociacions? En una atenció als mitjans a Vilafranca del Penedès la consellera Vilagrà ha assegurat aquest divendres que "les properes setmanes seran clau abans no es porti el document [dels comptes] a aprovació, que voldrà dir que configurem un pressupost clar, si cal veure'ns cada dia [amb els altres grups], no serà un problema". Alhora, ha anunciat la intenció de presentar-los al Parlament abans d'acabar l'any, perquè s'hi sotmetin a debat i ha afegit que "sempre hem dit que volem pressupostos, no hi ha cap secret en això, negociem amb tota intensitat per aixecar recursos i fer front als problemes de la ciutadania".

En aquest sentit, el calendari de trobades per abordar els comptes, almenys en una fase inicial de tempteig, s'ha intensificat els darrers dies i el Govern ja acumula dues reunions tant amb PSC com amb Junts -òbviament per separat- i tres amb En Comú Podem, l'última aquest mateix divendres. La mateixa titular d'Economia, Natàlia Mas, ha assegurat que és amb el grup d'esquerres amb qui les converses estan més avançades, si bé la formació de Jéssica Albiach reclama més ambició social a ERC i propostes fiscals més agosarades i redistributives, ara que Junts ja no està al Govern.

Junts i PSC, per la seva part, han coincidit a no plantejar encara les seves demandes concretes sobre els comptes, amb l'argument que l'Executiu no els ha mostrat el detall del seu projecte de pressupostos. En qualsevol cas, s'intueix que Junts posarà damunt la taula reformes fiscals regressives -com ara incrementar el mínim exempt en l'impost de Patrimoni-, com ja ha defensat Jaume Giró, conseller d'Economia fins a la sortida de Junts del Govern. En el seu discurs oficial ERC manté que la prioritat és pactar els comptes amb Junts i En Comú Podem, però alhora cada setmana que passa l'opció de fer-ho amb els socialistes és menys tabú al carrer Calàbria, seu dels republicans, sobretot arran del pacte per derogar la sedició.

Les condicions d'En Comú Podem

Qui sí que ha entrat al detall és En Comú Podem, que ha enviat al Govern un document amb set eixos, entre els que destaquen la creació d'un escut social de 1.000 milions, augmentar l'impost d'habitatges buits, apujar el tram autonòmic de l'IRPF a les rendes més altes -entre 1 i 1,5 punts a partir dels 120.000 euros, per incrementar la recaptació en 85 milions- i l'impost de patrimoni, establir un calendari per assolir el 25% d'inversió en sanitat en atenció primària o l'impuls de diverses noves línies i serveis ferroviaris.

Per al diputat Joan Carles Gallego, sense Junts al Govern "hi ha marge per a la fiscalitat, el que no es pot fer en fiscalitat és no fer res, que és el que voldrien alguns". El Govern s'ha limitat a comentar que està obert a analitzar "totes les opcions en fiscalitat" sense valorar les propostes concretes dels comuns. Les properes setmanes, però, els avenços hauran de començar a ser significatius si vol complir el seu calendari i que abans d'acabar l'any els comptes es comencin a debatre al Parlament amb opcions de ser aprovats.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?