Tot i que al principi només eren una cosa que es podien permetre les elits, les biblioteques són un invent molt antic. I des de mitjans del segle XIX hi ha biblioteques a l’abast de totes les persones amb ganes de passar una estona llegint o documentant-se en silenci. Com apunta Irene Vallejo a 'L’infinit dins un jonc' (un dels homenatges més meravellosos i amens que s’han escrit mai als llibres): "tota biblioteca és un viatge; tot llibre és un passaport sense caducitat".

Alexandre va recórrer les rutes d’Àfrica i d’Àsia sense separar-se del seu exemplar de la Ilíada, que consultava, segons diuen els historiadors, per buscar-hi consell i per alimentar el seu afany de transcendència. La lectura, com una brúixola, li obria els camins "d’allò desconegut". Això passava en temps d’Alexandre el Magne, i la biblioteca que ell va imaginar, la biblioteca d’Alexandria, ha estat un dels referents per a moltes civilitzacions. Malgrat la immediatesa d’aquests temps, les biblioteques no defalleixen. Després de segles, les biblioteques segueixen sent un refugi democràtic de la cultura; uns irradiadors lliures i gratuïts de coneixement, on l’únic que no hi és benvingut són les presses i els sorolls.

L’entramat de les biblioteques de Barcelona és ric i abundant, n’hi ha 40 de titularitat pública gestionades per un consorci format per l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Tots aquests equipaments ofereixen als usuaris espais per a llegir i estudiar, préstec de materials diversos i connexió a internet. Gairebé cada barri de la ciutat té la seva biblioteca pública i gratuïta, però encara en falten i també manquen reforços en una plantilla minsa i sobrecarregada de feina. Amb tot, les negociacions per millorar-ho avancen en bona direcció.

A banda d’aquesta potent xarxa de biblioteques, a la capital catalana hi ha 163 biblioteques especialitzades, moltes d’elles obertes al públic i d’altres només requereixen cita prèvia per poder ser descobertes com la del Cercle Artístic de Sant Lluc. Molts dels museus i fundacions tenen la seva, com el Museu Etnològic o la Fundació Tàpies. La biblioteca de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona és una oportunitat per repassar la història en imatges, i la de la Filmoteca per saber-ne més de cinema. N’hi ha moltes que malgrat ser de titularitat privada són d’accés lliure com la de la Borsa de Barcelona, la mediateca de Casa Àsia o la biblioteca del Museu Cusí de la Reial Acadèmia de Farmàcia. I entre totes aquestes, n’hi ha tres que val la pena destacar.

Biblioteca Arús

"Com més il·lustració té un poble, més lluny està de l’absolutisme". Aquesta frase la va escriure Rossend Arús i Arderiu, impulsor de la Biblioteca Pública Arús inaugurada el 1895 amb l’objectiu d’instruir al poble de Barcelona. Arús però no la va poder gaudir perquè va morir el 1891. Ara bé, en el seu testament, nomenà marmessors i hereus de confiança a Valentí Almirall i Antoni Farnés. Ells es van encarregar de fer realitat les seves darreres voluntats, entre les que hi constava convertir en una biblioteca pública el pis principal de l’edifici del Passeig de Sant Joan on havia viscut. Rossend Arús va ser un filantrop preocupat pel progrés de la gent que l’envoltava, i va ser un defensor del catalanisme d’esquerres, del republicanisme federal, el lliurepensament i la francmaçoneria. Actualment, la biblioteca Arús reuneix més de 80.000 volums i s’ha convertit en un centre de recerca especialitzat en maçoneria i moviment obrer amb llibres interessantíssim sobre anarquisme, comunisme i cooperativisme. Un altre dels tresors d’aquesta biblioteca és que des de l’any 2011, compta amb la col·lecció Joan Proubasta de Sherlock Holmes, una col·lecció formada per 12.000 peces relacionades amb la figura del detectiu (llibres, còmics, mangues, pòsters, jocs de taula, pel·lícules, titelles... ). El fet que la Biblioteca tanqués al públic el 1939, i no tornés a obrir fins a l’any 1967, va permetre que el seu fons hagi arribat als nostres dies gairebé intacte, i que sigui un luxe poder-hi passar unes hores entre les seves parets.

Biblioteca de Catalunya

La casa gran de les biblioteques és la Biblioteca de Catalunya (que va incorporar el "nacional" a la seva nomenclatura el 1981). Aquest equipament va ser fundada el 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans per Enric Prat de la Riba. En temps de la Mancomunitat, el 1914, es va obrir al públic, i no va ser fins al 1931 que es va situar a l’antic Hospital de la Santa Creu, un edifici del segle XV que va funcionar com a hospital fins als anys 30 del segle passat. Una curiositat, a la gran nau gòtica on avui és un luxe seure i treballar, és on el 1926 Antoni Gaudí va ser atès després de ser atropellat per un tramvia.

Actualment, la BNC disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeries amb lliure accés a 20.000 volums, a banda de 49.000 metres de dipòsit i 4 milions de documents. La missió d’aquesta biblioteca és formar la Bibliografia Catalana, per això ocupa una superfície total de més de 8.000 metres quadrats repartits en la seu central i en d’altres locals externs.

Pels historiadors i filòlegs és com la cova d’Alí Babà perquè acull els fons d’Enric Prat de la Riba, Marià Aguiló i Fuster i de Jacint Verdaguer, entre altres, però també infinitat de revistes, diaris, partitures, còmics, mapes, ex-libris… Un dels objectius de la biblioteca, dirigida per Eugènia Serra i Aranda, és digitalitzar els fons i arxius de diversos camps de coneixement, i molts ja es poden consultar a través de les plataformes digitals creades per la biblioteca.

Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Salvant el rebuig surrealista que Salvador Dalí va manifestar per l’Ateneu Barcelonès, l’entitat ha seduït a gairebé tothom que l’ha visitat. Fundat el 1872, fruit de la fusió de l’Ateneu Català i el Centro Mercantil Barcelonés, des dels seus inicis va ser el punt de trobada per a la burgesia econòmica, els professionals liberals i la intel·lectualitat. Ubicat des del 1904 al Palau Savassona del carrer Canuda, a banda del pati, que és un oasi enmig del barri gòtic, una de les joies de l’Ateneu és la seva biblioteca que compta amb un fons que supera els 250.000 volums, i atresora exemplars únics que no es troben a d’altres biblioteques. Quan l’enllumenat elèctric va arribar a la ciutat el 1881, la biblioteca ja custodiava 18.000 volums, així que no es d’estranyar que fos el lloc triat per anar a fer feina per gent com Narcís Oller, Narcís Monturiol o Francesc Cambó, entre molts d’altres. Però malgrat la seva importància històrica, la biblioteca de l’Ateneu no ha adoptat una posició estàtica, i a banda de digitalitzar i difondre el patrimoni bibliogràfic que custodia, segueix creant continguts nous com 'L’Arxiu de la Paraula', un portal web a través del qual es pot accedir a totes les conferències, gravades en vídeo i/o àudio, que s’han realitzat a la institució des de 1973 fins ara.