CulturaEls 'Animals invisibles' de Gabi Martínez i Jordi Serrallonga

"Milers d’animals que ja no existeixen continuen habitant el nostre imaginari. Ullals, pells, ossos, llegendes... reviuen constantment per parlar-nos d’èpoques en què tot era —o ens sembla que era— més gran. Des dels mamuts enterrats al permafrost siberià a la gasela que rep dos noms als antics dominis de la Reina de Saba, la seva presència encara determina el caràcter dels pobles que els van conèixer en vida". Així arrenca Animals invisibles un llibre escrit per Gabi Martínez i Jordi Serrallonga amb les il·lustracions de l’artista Joana Santamans i exquisidament editat per Nòrdica.

El tàndem que formen l’escriptor i viatger Gabi Martínez (Barcelona, 1971) i el naturalista i explorador Jordi Serrallonga (Barcelona, 1969) ha generat aquest fruit imperdible per a tots els que s’estimen la natura i els animals. Els dos fa molts anys que exploren el planeta, i la idea de l’animal invisible se’ls va precipitar com la fòrmula narrativa ideal a l’hora d’explicar un seguit d’històries que van molt més enllà dels animals en qüestió.

"Hem fet un mapa planetari d’animals invisibles explicats a través de vivències directes"

Gabi Martínez, que va estar a l’Hindukush paquistanès perseguint les petjades del ieti, feia temps que tenia clar que un animal mític també serveix per explicar el seu entorn. "Seguint la pista de la gasela del Iemen, encara que està extingida, pots entrar al regne de Saba, i animals que estan molt al límit com el gran elefant africà… cada animal té la seva història. I amb aquests 51 animals hem fet un mapa planetari d’animals invisibles explicats a través de vivències directes", assenyala Gabi Martínez.

Per això cada text és diferent i no responen a un mateix patró. No podia ser d’una altra manera, perquè cada història és única i particular, i així han volgut traslladar-ho. El ieti va ser un detonant molt important per fer aquest llibre, però també el bec d’esclop, el ts’icayo, o el tsuchinoki, una mena de cuc imaginari japonès, al voltant del qual s’ha creat tota una mercadotècnia al territori nipó.

El llibre s’estructura en tres blocs anomenats extinció, vida, mite, i més vida, a través dels quals coneixem les vicissituds d’animals extingits, d’animals vius que no veiem, o que són molt difícils de trobar a causa de la seva forma vida i de l’acció perjudicial dels humans sobre els seus ecosistemes. A més, el volum també inclou un mapa, el llistat d’animals invisibles i un pròleg de Viggo Mortensen, a qui els autors consideren "un aventurer, un explorador real més enllà de les seves dots interpretatives".

Viggo Mortensen: "El llibre ens ensenya que és important acceptar que alguns animals tenen molt bons motius per amagar-se de nosaltres"

Al pròleg, Viggo Mortensen escriu que "la lectura d'Animals invisibles és molt entretinguda, però també ens serveix d’avís —sense ni una engruna de pamfletisme— sobre les conseqüències de la nostra intrusió continuada en el món natural. Ens ensenya que és important acceptar que alguns animals tenen molt bons motius per amagar-se de nosaltres". A propòsit de les diferents espècies i subespècies de goril·la que estan en greu perill d’extinció, però que encara habiten els boscos d’Àfrica, Martínez i Serrallonga diuen: "Ja siguin de costa, de riu, de plana o de muntanya, sempre ens han mirat amb respecte.Aprenguem d’ells. Aprenguem a observar-los, no a destruir-los".

L’atractiu de l’animal invisible

Seguint l’estela de la criptozoologia, i combinant el naturalisme i la divulgació científica amb la literatura, els autors ofereixen relats molt interessants sobre la tortuga gegant de les Galápagos, o sobre el moa, l’au sense ales més gran que ha viscut mai a la Terra. Aquest grapat d’animals invisibles se’ls hi han apareixent al llarg dels anys. Aplegar-los no ha estat el més difícil. Com assenyala Martínez "la dificultat ha estat sobreviure tants anys fent aquest projecte, investigar la natura i viatjar amb unes condicions precàries. Perquè vivim en un entorn que ha deixat molt al marge la natura i la cultura".

Per això, els mecenes són un dels protagonistes del capítol dels agraïments. Amb tot, Gabi Martínez explica que "el mecenes es vol manenir a l’anonimat. I això forma part de l’encant d’aquesta pròpia invisibilitat, d’aquestes influències en positiu que deixen petjades decisives i que ens ajuden a canviar i que demostren que hi ha un altre tipus de vida possible".

En aquests temps foscos i restrictius de pandèmia, Animals invisibles aconsegueix encomanar les ganes d’explorar i aprendre, alhora que permet imaginar que un món millor encara és possible. Potser per això, els autors no s’aturen amb el llibre, i ja planegen compartir part d’aquests continguts en una plataforma digital i elaborar material audiovisual amb el tema, per tal de fer-lo arribar a les escoles i a la ciutadania en general.