Cargando...

Entrevista a Flora Sempere i Andreu Ferre, membres de El Diluvi

CULTURA "Els confinaments han suposat un esclat de creativitat"

El Diluvi celebra els seus 10 anys com a grup amb 'Present', un nou disc resum de la seua trajectòria i, al mateix, temps un salt endavant en estil i tècnica

Publicidad

El Diluvi. — Andreu Gómez

valència,

Us referiu a aquest disc com un "salt endavant" i al mateix temps el tituleu ‘Present’. Què vol dir exactament?

Flora Sempere: És que hem anat molt més enllà que en qualsevol altre disc. Ens hem atrevit molt amb els sons, amb les guitarres, els sintetitzadors, filtres, autotune, vocoders... Amb ‘Junteu-vos’ ja havíem fet alguna aproximació, però no com ara.

Andreu Ferre:
També hem tractat tot l’aspecte estètic i de disseny de forma global: la caràtula, els vídeos, la roba... Estem treballant amb Mònica Llop com a directora d’art, que ja ens coneixem de fa temps i ens agrada molt, i amb Martí Torras en l’escenografia dels escenaris... És un treball en equip que implica moltíssimes persones i que va molt més enllà del que fèiem fins ara i que també lliga amb el títol, ja que "present" vol dir "ara", però també "regal", que estem celebrant els deu anys del grup. I el contrari de la "presència" és "l’absència", que és un concepte amb el qual també juguem en el disseny.

Publicidad

Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Hilari Alonso, The Dance Crashers, Mireia Vives, Auxili, Smoking Souls i Buhos. El llistat de col·laboracions amb el disc també forma part del regal d’aniversari?

FS: Sí, sobretot un regal per a nosaltres [Riu]. I és que tots ajuden a tenir un disc tan complet, és un luxe comptar-hi... gent com Pep Gimeno, o com Mireia Vives, que és tot un referent de dona dalt dels escenaris. Per a mi és un referent. Bé, la resta també, és que tots som molt amics...

Click to enlarge
A fallback.

A ‘Foguera’, una de les cançons del disc, canteu: "Sou les espurnes que ballen el foc/i amb els anys heu fet gran la foguera". Fa referència al País Valencià, però també es podria interpretar en clau de grup? O de la música en valencià?

AF: Sí. És un homenatge a tot el que hem estat, d’on venim i el camí que encara continuem recorrent. Fem una menció a ‘Foc’, una cançó de fa cinc anys i també el nostre públic, que van començar sent espurnes, però ara veus la quantitat de gent que ens ve a veure i són tota una foguera.

Heu fet balanç d’aquests deu anys? Com vau començar? On sou ara? Perquè esteu en un bon moment.

AF: Sí mires enrere i veus quan vam fer la gira d’hivern, que tocàvem només en ateneus i cases okupades, un desastre tècnicament però impagable en la part humana...

Publicidad

I aquest bon moment del grup és en un context on la música en valencià, o la música valenciana –no sé quina etiqueta preferiu- també està gaudint de molts reconeixements.

AF: Això de les etiquetes... a voltes no m’agraden, però després pense... Que carai! Doncs sí, està bé l’etiqueta per a identificar-nos. I a més estem en un bon moment. La pandèmia, que ha tingut moltes coses roïnes, en l'àmbit creatiu hi ha ajudat molt. Enguany estan eixint discos molt bons, es nota que hem tingut temps per pensar, per crear, per fer brollar la creativitat. Hem estat tancats però no aturats!

És el vostre cas, amb disc nou? S’ha compost en el confinament?

FS: Sí, en bona mesura. I s’ha notat molt. Normalment sempre anàvem amb presses, tempos molt justos. I arribàvem a l’estudi i encara no sabíem molt bé que havíem de fer. I aquesta volta, en canvi, ho teníem tot molt clar. S’ha notat molt que ho teníem molt treballat i quan hem entrat a estudi tot ha anat molt rodat.

Publicidad

Però això de fer discos encara té sentit? Es consumeix la música de la mateixa manera?

AF: No cregues que també ens ho hem preguntat, però jo encara li trobe un valor a fer un disc de 14 cançons com aquest. El ritme dels singles és molt accelerat, al final vas sempre corrents per acabar la cançó. En canvi, el disc té el valor del producte més acabat, fet a un ritme més lent. Reivindique també aquesta forma d’escoltar la música.

Amb ‘I tu, sols tu’ vau compondre un autèntic himne feminista que ha rodat molt. Ara repetiu temàtica en cançons com ‘Paraules silenciades’ o ‘Ho podrem tot’. Us hi esteu especialitzant?

FS: [Riu] Però això de ‘I tu, sols tu’ tampoc ens ho esperàvem! Quan va eixir el disc, la primera cançó en què la gent s’hi va fixar va ser ‘Alegria’. Després va arribar un 25 de novembre [Dia Internacional contra la Violència Masclista] i de sobte la van començar a compartir. Errejón i tot va fer un tuit! I llavors la gent se la va fer seua. Va ser bonic.

Publicidad

Parlant d’escenaris. Ara és el torn de les presentacions.

AF: Sí. Tenim pendent trobar una data per Barcelona, perquè l’hem hagut d’ajornar per les restriccions, però al País Valencià tocarem a Sagunt el 18 de febrer, a Torrent el 26 i a Teulada el 5 de març. Tenim moltes ganes que es veja ja, perquè hem preparat un bon espectacle.

Publicidad