La CUP arriba al final del procés de refundació amb l'objectiu de créixer, ser més àgils i crear lideratges duradors

La CUP arriba al final del seu procés de "refundació" amb la conclusió que han de créixer, agilitzar la presa de decisions amb mecanismes més "verticals" o generar lideratges més duradors en el temps. Aquests són alguns dels punts recollits a la ponència estratègica i organitzativa Impulsar, articular vèncer, que es debatrà i votarà a l'assemblea nacional d'aquest dissabte a la Fira de Sabadell. Està convocada 9.30 h i l'organització calcula que podria allargar-se fins a les 21.00 h.

Suposarà el punt final del Procés de Garbí, presentat l'octubre passat, en un moment que altres partits d'esquerres estan repensant el seu full de ruta, com Esquerra o els Comuns, així com també Junts. Els anticapitalistes hi arriben després de la patacada electoral a les eleccions catalanes, uns comicis que van agafar la formació a contrapeu arran d'aquesta refundació.

El document planteja que la CUP esdevingui "una eina organitzativa gran, forta, en lluita i referencial". En total hi ha hagut 223 esmenes a la ponència, de les quals 70 han estat incorporades pel grup motor a la ponència i seran votades conjuntament. Així hi ha 153 esmenes a debat, que s'organitzaran en 15 blocs temàtics. Hi tenen veu i vot tant els militants com els qui, sense ser-ho, hagin participat de forma activa als diferents debats, que han comptat amb més de 1.200 inscrits.

Una de les prioritats de la CUP com a organització té a veure amb els lideratges, segons surt de la ponència. Concretament, plantegen que cal "bastir i consolidar lideratges a mitjà i llarg termini", tant per part de representants institucionals com des de fora. "Tenir referents propis com a CUP que no hagin d'estar sotmesos a les contradiccions que la lluita institucional o la lluita amb altres espais suposa, per poder ser un altaveu clar del nostre propi espai", sostenen.

De la mateixa manera, posen el focus en la necessitat d'agilitzar la presa de decisions: "La CUP ha de dotar-se de mecanismes verticals de direcció i presa de decisions que garanteixin una organització amb capacitat d'incidència en la realitat". En l'àmbit organitzatiu, la ponència planteja allargar el mandat del Secretariat Nacional, de dos a quatre anys, i substituir l'actual Consell Polític per una Mesa Nacional. Si el document prospera, comptarà amb dos portaveus nacionals i també crearà dos rols nous més tradicionals, coordinació i secretaria general.

D'altra banda, la formació també planteja la creació d'una "escola de quadres", per formar els militants que assumeixin responsabilitats i que en un moment determinat puguin "esdevenir cares visibles de l'organització amb certa projecció pública i mediàtica". Els anticapitalistes també es fixen com a objectiu expandir-se al conjunt dels Països Catalans i créixer en militància per a esdevenir una "organització de masses", amb tres tipologies de "vinculació": el militant territorial i sectorial, el col·laborador i el col·laborador econòmic.

Aliances "puntuals" amb ERC, Comuns i Junts

En l'àmbit estratègic, el document assenyala que la composició del nou Parlament "situa la CUP en una posició de difícil incidència i de clara oposició com a única perspectiva". "Ens trobem davant d'una majoria absoluta de les forces espanyolistes i amb un clar retrocés del pes de les esquerres", afegeixen. En aquest context, indica que "s'haurà de valorar el treball puntual conjunt amb altres forces". "És esperable que coincidim en diversos posicionaments amb ERC i Comuns-Sumar i, en termes d'oposició independentista, també amb Junts", precisa.

"Hem de valorar en cada cas l'oportunitat d'aquest treball conjunt (així com els costos de no dur-lo a terme) però tenint sempre present que el bàsic i primordial que haurà de guiar l'acció parlamentària serà la pròpia visibilització i enfortiment com a alternativa, necessària i independent d'altres espais", conclouen. El document també planteja la possibilitat de tornar a presentar candidatura al Congrés o participar per primer cop en unes eleccions al Parlament Europeu, però subratlla que cal "generar les condicions polítiques i organitzatives".

153 esmenes a debat

Després d'un estiu de transaccions, el document arriba a l'assemblea nacional de Sabadell amb 153 esmenes a debat. Entre les més destacades,n'hi ha una a la totalitat presentada per l'assemblea de Nou Barris de Barcelona, que serà la primera que es votarà. Altres agrupacions locals, com la de Reus, reclamen explicitar que la CUP "descarta una candidatura unitària amb altres partits independentistes, perquè ni compartim objectius ni es donen les condicions socials".

També destaquen esmenes com la de l'assemblea local de Girona, ciutat governada per la confluència Guanyem, que reclamen "no excloure la possibilitat de superar la CUP com a eina a l'hora de construir la Unitat Popular". En una línia semblant, l'agrupació del Poblenou de Barcelona demana "obrir el debat" sobre un eventual canvi de nom de l'espai polític. Altres assemblees locals, com la de Vic, posen en dubte les noves figures de coordinador i secretari general, en considerar que la formació donarà "una perillosa imatge d'assimilació" amb la resta de formacions.