Cinc anys i mig després d'estrenar-se en la política institucional com a alcaldessa de Badalona -càrrec que va ostentar fins al juny de 2018-, Dolors Sabater (1960) fa el pas a la política nacional com a cap de llista de la candidatura entre la CUP i Guanyem, la seva organització. El repte és superar els quatre diputats actuals, una opció que contemplen quasi totes les enquestes, però sobretot recuperar influència política amb l'objectiu d'assolir un referèndum vinculant i avançar cap a polítiques econòmiques radicalment redistributives. Rep Públic al seu despatx del consistori badaloní. 

El Consell Polític ha matisat l'estratègia de campanya de la CUP – Guanyem i un dels elements que s'ha posat damunt la taula és si ha d'entrar o no al proper Govern. Quin paper ha de tenir la CUP la propera legislatura?

El paper que ha de tenir la CUP, i que està consensuat que tindrà, és el d'assumir totes les responsabilitats que li atorgui la força de la gent que la voti per fer possible un programa de govern que permeti avançar social i nacionalment. El que segur que no farà és entrar a un Govern com l'actual, que no és rupturista, que està en un marc autonomista i està fent polítiques de privatització dels serveis o posant l'estructura de la Generalitat al servei de la repressió del dret de la protesta,... Tant de bo que puguem ser al Govern perquè això voldrà dir que haurem tingut una confiança important de la població, que el programa que defensem es podrà articular i que el nou cicle que començarà desbordarà el marc del règim del 78 i farà unes polítiques de transformació de les relacions econòmiques, dels drets socials i del dret de l'autodeterminació avançant cap a la sobirania del poble.

Més enllà de qüestions programàtiques, perquè la CUP es plantegés entrar al Govern també caldria un canvi dels actors que el conformen?

El que cal sobretot és el programa, què hi anem a fer. Per seguir polítiques com les actuals, que no són transformadores, no ens hi trobaran. Preguntarem si estan disposats a tenir un control públic dels recursos energètics, a tenir una banca pública que faci accessibles els crèdits a les petites empreses, a desprivatitzar els serveis públics, a tirar endavant una renda bàsica universal de 735 euros mensuals o a enfrontar-se a l'Estat per defensar el dret a l'autodeterminació i que el proper referèndum sigui vinculant.

Mesures d'aquest tipus són possibles en l'actual marc autonòmic?

És evident que si no desbordem el marc autonòmic moltes de les polítiques que impulsem no es podrien tirar endavant. Per fer-ho, necessitem una majoria que estigui a favor de desbordar aquest marc, tant pel que fa al dret a l'autodeterminació com per les polítiques de distribució de la riquesa.

Un dels grans debats és com tenir més influència, si dins el Govern com a força minoritària o des de fora condicionant les polítiques?

Tant la CUP com Guanyem som organitzacions compromeses amb les lluites que venen del carrer, i el que hem de fer és mantenir aquesta mobilització de carrer com a eix bàsic de la lluita. El moviment independentista i el 15-M, que han sacsejat el país els darrers anys, s'han gestat al carrer i la lluita pel dret a l'habitatge no es podria defensar a nivell institucional sense la força del carrer. Però també hem pogut comprovar que per molta força que hi hagi al carrer, si no transformem les institucions no passa res. S'ha pogut veure els darrers anys que quan la CUP és forta a les institucions passen coses, i això s'ha vist també amb els ajuntaments del canvi, s'han fet polítiques que no havien fet mai els partits anomenats d'esquerres. Hem posat a l'agenda política apostes clares per la redistribució de la riquesa, una fiscalitat més justa, la remunicipalització de serveis o els plans estratègics feministes com a eix de canvis. S'han de mantenir aquets dos pols, el del carrer i el de la institució i hem de forçar la institució a donar resposta i a transformar-se.

Quin tipus de Govern preveu que tindrà Catalunya després d’aquestes eleccions?

És un Govern molt imprevisible perquè dependrà dels resultats. Estem en unes eleccions que són una autèntica operació d'estat, en què hi ha moltes persones que hauran d'escollir entre preservar la seva salut i el seu dret a vot. El que caldria és que majoritàriament es votés per esmenar el que tenim, el règim del 78, que s'ha demostrat ineficient, inútil i perillós per gestionar una pandèmia com la de la covid-19. Si no sortim d'aquest marc no ens en sortirem i confio que la ciutadania voti per fer un país millor nacional i socialment.

Quins han de ser, en la seva opinió, els dos principals eixos de l’acció del proper Govern?

Voldríem un Govern que desbordi el règim del 78, que tingui com a eixos sortir de l'atzucac actual i avançar nacionalment, socialment i econòmicament a favor de la majoria de la gent. I això vol dir polítiques valentes de control públic dels recursos estratègics, tenir una banca pública, implantar una renda bàsica universal i tenir eines de sobirania a favor de la vida i dels drets de tothom.

Des de la tardor de 2017 hi ha un estancament del suport social a l'independentisme. Què hauria de fer per tornar a guanyar suports?

Després del que es viu a l'octubre del 2017 hi ha un dol. Amb el 155 i la falta d'una estratègia clara per fer-hi front, l'independentisme se centra sobretot en la lluita antirepressiva. Aquests tres anys s'ha vist que els partits que han abanderat l'independentisme no han donat resposta, no han avançat cap al dret a l'autodeterminació i tampoc en fer polítiques radicalment efectives per millorar la vida de la gent i lluitar contra les desigualtats. Hi ha un desconcert i propostes com la que fem són una esperança per il·lusionar i tornar a centrar aquesta lluita. I això ha de passar per tenir una estratègia compartida del que cal fer els propers anys per exercir el dret a l'autodeterminació. També cal treballar molt els suports internacionals per legitimar aquest dret i que pugui superar els límits que li posa l'Estat. I internament cal treballar en les estructures a favor del poble per tenir millors serveis públics, una banca pública, sobirania energètica o la renda bàsica universal.

La gran proposta de la CUP en l'àmbit nacional és celebrar un referèndum vinculant abans del 2025. Per impulsar-lo és necessari que els vots independentistes el 14-F superin el 50%?

Crec que no és una condició imprescindible. El dret a l'autodeterminació és un dret internacional i, per tant, existeix per se. El que seria important seria que es veiés que amb aquest dret hi guanya tothom, perquè el que fa és rupturisme amb el règim del 78 per desbordar cap a una altra manera de governar-nos i fer política. Que l'independentisme es pugui vincular a la millora dels drets de tothom serà un factor que ajudarà a deixar de criminalitzar-lo i perseguir-lo.

Quin paper creu que pot tenir la taula de diàleg en la resolució del conflicte entre Catalunya i l’Estat?

La taula de diàleg primer hauria d'existir, ara no es pot considerar que ho faci, i ha de servir per gestionar el conflicte polític i no tractar-lo de forma criminalitzadora. La taula ha d'existir per donar una solució al conflicte que ha de passar sí o sí per reconèixer el dret d'autodeterminació del poble català.

Com s'organitzarà la relació entre la CUP i Guanyem?

Guanyem neix fa poc amb la idea de treballar per un front ampli i posar en valor el municipalisme com a base de transformació social i política. Celebrem l'acord, que ens hauria agradat que fos més ampli però ja és potent, i s'articularà amb formes de governança i espais de decisió compartits, i partint del que som, dues organitzacions de base radicalment assembleària i on es pivota de baix a dalt.

Ha estat alcaldessa i cap de l'oposició municipal. Quins aprenentatges del món municipal s'emporta a nivell nacional?

A la institució no li interessa que gent com nosaltres tingui força i seria fàcil abandonar i dir que millor que les lluites socials les fem només des del carrer. Precisament un dels aprenentatges més grans és que en la mesura que se'ns intenta barrar el pas, és un indicador de com d'important és que hi siguem. Un altre és que per més complicada que sigui l'administració i per més traves que posin les lleis sempre hi ha possibilitats i escletxes de fer coses diferents, que no s'havien fet fins ara. El marc de la política actualment és de competició i no de cooperació, és un marc d'interessos partidistes i no de posar el bé comú al centre del tot. Hauríem d'aplicar-hi els marcs de les lluites feminista i ecologista, per tal de millorar la vida de la gent, posar la centralitat en les cures i transformar la manera de fer política i les institucions.

Les enquestes donen opcions al PSC de ser la força més votada el 14-F, aglutinant bona part del vot dels contraris a la independència. És possible arribar-hi a acords?

No, ho veig impossible. És un partit que s'ha posicionat en l'esquema de la repressió, s'ha ratificat en la persecució del sobiranisme. I ja s'ha vist amb les polítiques que exerceix a l'Estat que no està instal·lat a l'esquerra, sinó a la dreta.

Moltes de les seves propostes econòmiques poden ser ben vistes pels Comuns i, segurament, per ERC, ni que sigui parcialment. Però per tirar endavant necessitarien més suports. Veu el PSC o JxCat assumint-les?

Són partits que estan allunyats de les nostres propostes econòmiques, però que puguin canviar coses dependrà també de la força que nosaltres tinguem. D'altra banda, els Comuns poden estar-hi a prop, però en canvi al principi eren clarament sobiranistes i això ho han perdut.

La pandèmia està provocant un creixement de les desigualtats socials. La lluita per revertir-les ha de guanyar pes també per aturar el creixement de la ultradreta, que probablement s'estreni al Parlament?

Justament estem proposant un pacte antifeixista de tots els partits per acordar línies per evitar que el discurs de l'odi estigui present en els espais de debat polític. Tenim propostes clares d'un codi deontològic en el funcionament del Parlament, perquè de cap manera s'aprofiti per difondre-hi discursos d'odi. Aquesta formació l'únic que defensa són els interessos dels més rics, però el populisme de dretes es nodreix del vot de la desesperació de la pobresa. I aquí ve la nostra capacitat per fer entendre que les propostes que fem transformarien l'actual marc econòmic i erradicarien la pobresa o, si més no, la mitigarien. Ve un moment molt dur i o realment des de les esquerres fem accions clares a favor d'una erradicació de la pobresa i la redistribució de la riquesa, com aplicar ja la renda bàsica universal, o l'extrema dreta creixerà. Per aturar l'extrema dreta no es poden fer concessions, s'han de donar missatges molt clars que no volem ser connivents amb l'evasió fiscal o la corrupció i la gent del carrer ha de veure que el que es fa li millora la vida.

Els darrers mesos el capitalisme de plataforma ha guanyat força. Els governs autonòmics i, fins i tot, els estatals, tenen marge per limitar el seu poder creixent?

En tenen poc, però en tenen. I sobretot poden promoure l'economia pròpia, posar-ho fàcil perquè pugui haver-hi una economia circular, de proximitat, de transició... Les institucions poden fer-hi molt, per exemple amb les polítiques fiscals, donant microcrèdits, vehiculant els ajuts. El que segur que no funciona són els macroprojectes, que moltes vegades ens trinxen el territori i ni tan sols donen llocs de feina.