El que la DANA ens ha ensenyat (i el que encara no hem aprés)

Cada any, a l'inici de la tardor, les pluges torrencials són un fenomen recurrent al País Valencià. No obstant això, la DANA del 29 d'octubre de 2024 va tindre una virulència i una agressivitat que s'havien vist poques vegades abans. El context d'emergència climàtica és un factor que, sense cap dubte, està darrere d'aquests canvis dràstics.  

Un any després d'aquella catàstrofe, la pregunta que es fan molts valencians és inevitable: si tornem a trobar-nos en el mateix escenari, el resultat seria el mateix? Quines lliçons s'han aprés un any després? Analitzem diversos àmbits per raonar sobre les tasques pendents o les solucions que s'han portat a terme.

Negacionisme climàtic  

En el primer àmbit, el context d'emergència climàtica, es podria dir que el balanç és, fins i tot, de retrocés. La debilitat política en què ha quedat Carlos Mazón després de la seua negligent gestió de la DANA ha comportat que la seva continuïtat haja quedat en mans de Vox, qui, per continuar donant-li suport, ha exigit un pacte polític mitjançant el qual el PP ha fet seua la pràctica totalitat de la motxilla ideològica de la ultradreta. Negacionisme climàtic inclòs, evidentment.

I de manera destacada, de fet. Mazón i el seu govern no sols posen en qüestió el Pacte Verd Europeu, del qual el seu partit és impulsor a la UE, sinó que ha assenyalat com a responsable de la catàstrofe la llei de protecció de l'horta que havia aprovat l'anterior govern progressista, que, segons el seu punt de vista, hauria impedit realitzar les obres necessàries per canalitzar els barrancs i que haurien pogut evitar la tragèdia.

Les entitats ecologistes neguen categòricament l'acusació: no sols la citada llei permet realitzar actuacions per pal·liar els efectes de les inundacions, sinó que, a més a més, el sòl agrícola ajuda a drenar i laminar l'aigua, al contrari de l'efecte de segellament que provoquen els sòls asfaltats, urbans o industrials. La derogació de la llei de protecció de l'horta suposa, així, un nou impuls per a l'urbanisme en la zona afectada per la riuada, que, fins i tot, moltes vegades es continua plantejant en zones inundables. Certament, és difícil combatre els efectes de l'emergència climàtica des del negacionisme climàtic.

Sense moltes millores en les infraestructures  

Si parlem d'infraestructures, d'aquelles que podrien haver pal·liat la inundació i que Mazón assenyala que la llei de l'horta les hauria impedit, ¿què hi ha damunt la taula un any després? La realitat és que hi ha poca cosa.

Es compta, això sí, amb un document de Proposta de Pla per a la recuperació i millora de la resiliència davant les inundacions en el territori afectat per la DANA del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en fase d'exposició pública i al·legacions, però, lògicament, un any després, com a molt, s'ha limitat a reparar danys. Si els plans anteriors per a les canalitzacions de la rambla de Poio, per exemple, van passar dècades sense concretar-se fins que acabaren esvaint-se, caldrà esperar per veure què passa amb estes noves iniciatives, si són suficients i si arriben a bon port.

Els ajuntaments de la zona afectada denuncien, d'altra banda, que la xarxa de clavegueram continua presentant una forta afectació, que provoca que se sature molt prompte en cas de pluges. En segons quins barris, a més, la situació és més aguda.

Finalment, la presa de Forata, que desaigua en el Magre i que va mantindre en suspens tota la població de la comarca durant la DANA, amb un alt risc de trencament, ha passat, durant este període, per unes obres d'emergència de reparació dels danys produïts, però no hi ha previsió d'una reforma en profunditat.

Relacionado con este tema

Dotze mesos d'indignació, dotze protestes sense precedents: crònica de la mobilització ciutadana després del 29-O

Ricard Chulià

Exhausts, amb una plantilla insuficient i sense recursos  

Una de les primeres mesures que va prendre Carlos Mazón com a nou president de la Generalitat va ser desmantellar i denunciar un "xiringuito": la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE), que havia posat en marxa l'anterior govern progressista. Es tractava d'un inici de cos únic valencià d'emergències que se sobreposara i coordinara als set consorcis de bombers actuals.

Durant l'estiu passat, els bombers del consorci de la Diputació de València es van posar en "vaga de zel". És a dir, es limitaven a complir la seua jornada laboral i no assumien hores extres. D'esta manera, es visualitzava la falta crònica de plantilla. Cada dia, un de cada cinc parcs de bombers no podia obrir per falta de personal.

A la falta de braços, s'afegia un material precari i antiquat, que, a més, no havia sigut reposat després dels danys patits durant la DANA. En este àmbit, per tant, es pot dir que s'ha avançat ben poc o gens. Tal com ho definia un membre de la Junta de Personal del consorci de bombers de València, "tornaria a passar el mateix".

Formació escolar en emergències naturals  

Carmen Grau és investigadora sobre prevenció i gestió de desastres naturals a la Universitat de Waseda, al Japó. Natural de Tavernes de la Valldigna, després de la DANA va voler aprofitar els seus coneixements per millorar la seua terra d'origen. Un dels aspectes que apuntava és la formació sobre emergències en l'àmbit escolar.

En este sentit, la Generalitat va presentar la setmana passada, de cara a l'any de la DANA, el programa escolar Dona el PAS, un joc de paraules amb l'expressió "dona el pas" i les sigles de "prevenim, actuem, salvem". L'objectiu declarat "és fomentar la cultura de l'autoprotecció i la resposta davant dels riscos naturals des d'edats primerenques", però, està clar, el programa tot just ha començat, per la qual cosa no es poden fer valoracions sobre el seu impacte o utilitat.

Relacionado con este tema

Una marea humana exigeix la dimissió de Mazón als carrers de València un any després de la Dana

Públic

Missatges d'alerta: amb antelació i informació correcta  

A finals del passat mes de setembre, una nova DANA amenaçava el País Valencià i va fer reviure les experiències de l'octubre de l'any anterior. Esta vegada, no obstant això, a més de tindre una afectació menor, encara que també important, sí que va produir accions de prevenció i alerta a la població.

Entre aquestes, probablement la més cridanera va ser l'enviament del missatge Es Alert als telèfons mòbils de la població. Si el 29 d'octubre de 2024 s'envià a les 20.11 h, quan, segons la instrucció de la jutgessa de Catarroja, la majoria de les víctimes mortals ja havien mort, i unes quasi 13 hores després que l'AEMET declarara un avís vermell per fortes pluges, el 28 de setembre de 2025 el missatge arribava amb 14 hores d'antelació respecte a l'avís vermell.

Ara bé, probablement la diferència més destacada, fins i tot més que la temporal, és la del missatge que acompanyava l'Es Alert. A l'octubre de 2024, aquest missatge instava a prendre precaucions i no eixir de casa. No obstant això, un gran nombre de víctimes mortals de la DANA van morir precisament ofegades a casa seua, la majoria d'elles, gent major, amb mobilitat reduïda, que es va vore atrapada per la inundació, sense capacitat de reaccionar.

Per al passat setembre, ara sí, al text de l'Es Alert s'incorporà la recomanació bàsica de buscar refugi en zones altes o pujar a un pis superior, una indicació clau, per tant.

En definitiva, en el còmput general, la nota d'avaluació respecte a la lliçó apresa de la DANA seria la de necessita millorar. Per a una assignatura a banda quedaria, és clar, l'avaluació de la falta d'assumpció de responsabilitats per la gestió negligent d'aquella tragèdia.