La demanda científica del confinament total s'internacionalitza

Un total de 62 experts, entre els quals els investigadors Oriol Mitjà, Àlex Arenas i Xavier Rodó, han publicat un article a la prestigiosa revista mèdica 'The Lancet' per demanar al Govern espanyol que passi al "confinament total" per aturar el creixement exponencial de casos de coronavirus a l'Estat. Els experts alerten que el model predictiu basat en les mesures preses fins ara, restriccions parcials de la mobilitat, mostra que aquestes decisions seran "insuficients" per evitar que els hospitals es trobin "desbordats" en les properes setmanes i preveuen un "col·lapse" del sistema sanitari. Per això demanen al govern espanyol que "implementi amb urgència mesures més dràstiques per minimitzar l'impacte de la pandèmia". L'article va en la mateixa línia que ja van exposar en un manifest diversos científics de l'Estat ara fa una setmana.

Els científics proposen a l'article una sèrie de mesures, com ara aïllar tots els territoris on hi hagi més de cent casos per cada 100.000 habitants, és a dir, tancar-los totalment i confinar tota la població que no sigui de serveis essencials. El confinament hauria de ser en un període d’entre 15 i 21 dies. Actualment els territoris amb aquestes xifres de contagis a l'Estat espanyol serien la Rioja, Madrid, Navarra, Euskadi, Castella la Manxa, Catalunya i Castella i Lleó.

A la resta caldria mantenir les mesures que estan en vigor actualment i  afegeixen que unes mesures d’aquest tipus, combinades amb una aplicació intensiva dels tests de detecció dels casos sospitosos de la Covid-19 ha demostrat tenir uns bons resultats. L'article també demana més recursos en material mèdic i de protecció sanitària per als professionals de la sanitat.

Tres escenaris diferents

Els experts destaquen que models que simulen la propagació de la infecció a partir de diferents supòsits convergeixen en un escenari amb un "alt nombre de casos" de la Covid-19 en poques setmanes. Les simulacions s'han fet utilitzant els models de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Saragossa (Unizar) per calcular el nombre de pacients que necessitaran cures intensives als hospitals en tres escenaris diferents: sense restricció de la mobilitat; restricció parcial (desplaçaments autoritzats a la feina per al 30% de la població) i completa (només permesa per als serveis essencials).

Els investigadors apunten que el segon escenari, que correspon a les mesures preses actualment, no evitarà un "col·lapse" del sistema sanitari. Els experts alerten que un eventual col·lapse, amb la distribució d'edat de la població espanyola, en què el 18% de les persones té més de 65 anys, suggereix una "taxa de mortalitat potencialment alta" per la Covid-19 a l'Estat. D'acord amb els models, el sistema sanitari entrarà en un "risc mol alt de saturació" entre el 26 de març i el 24 d'abril. També adverteixen que les polítiques proposades no suposarien la fi de la Covid-19 durant les primeres tres o quatre setmanes i que per tant es necessitarien estratègies per mantenir els beneficis d'aquestes accions.

La lliçó asiàtica

En aquest sentit, veuen una "lliçó clau" de l'experiència dels països asiàtics la necessitat de crear un "sistema de vigilància robust" que sigui capaç de recollir dades epidemiològiques a un nivell individual o familiar. Per bastir aquest sistema, hi ha dos pilars. D'una banda, disposar d'una aplicació mòbil universal per 'autoreportar' símptomes sospitosos de la Covid-19 -destaquen el cas de Singapur- i, de l'altra, la capacitat de fer proves de diagnòstic a totes les persones amb aquests símptomes per prendre mesures ràpides d'aïllament.

Els signants que encapçalen l'article són Oriol Mitjà, metge i investigador de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol; el director de la Càtedra de Ciència i Humanisme de la URV, Àlex Arenas i el cap del Programa Clima i Salut d'ISGlobal, Xavier Rodó, entre altres.