Público
Público

Demografia 200 municipis catalans, més del 20% del total, pateixen una situació crítica de despoblament

Les àrees més afectades són les comarques del Pirineu i el Prepirineu, la franja entre el Camp de Tarragona i Lleida i la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, a les Terres de l'Ebre

Mapa dels municipis catalans amb risc de despoblament.
Mapa dels municipis catalans amb risc de despoblament. Universitat de Lleida

Existeix una Catalunya buidada que afecta de manera important més del 20% dels municipis del Principat. En concret, segons un estudi de la Universitat de Lleida (UdL), 200 municipis catalans pateixen una situació crítica de despoblament. El treball, que porta per títol Nous índexs de relleu generacional al món rural, està elaborat pels geògrafs Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, mostra com la pèrdua de població es concentra en algunes àrees concretes: les comarques del Pirineu i el Prepirineu -bàsicament els Pallars, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Solsonès, la Noguera, el nord del Berguedà i, en menor mesura, el Ripollès-, la franja entre les províncies del Camp de Tarragona i Lleida -fonamentalment a les comarques de les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat- i la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, a les Terres de l'Ebre.

Gairebé la meitat dels municipis amb un alt risc de despoblament -89- es troben a la demarcació de Lleida. El gruix de tots els nuclis amb mala dinàmica demogràfica té menys de 500 habitants (163), tot i que també n'hi ha 32 amb entre 500 i 1.000 habitants i quatre entre els 1.000 i els 2.000. L'estudi exposa que la "majoria són municipis petits amb una estructura envellida de la població i escassa i poc diversificada activitat econòmica, sovint amb un nul desenvolupament industrial i un nivell de serveis clarament insuficient". "L'activitat agrària principal ocupador laboral en altres tems s'ha mecanitzat, sense alternatives laborals. Hi ha clarament dos Catalunyes, la urbana i la rural i, mentre la urbana continua creixent, la rural continua en regressió. El país no és reequilibra, es fa més desequilibrat", explica Ignasi Aldomà.

El risc de despoblament s'ha calculat a partir de diversos índexs de relleu generacional al món rural: la població, la població menor de 15 anys i el potencial de creixement al 2019, i el creixement demogràfic, el saldo migratori i el creixement de llocs de treball entre 2013 i 2019. Per als dos autors del document, calen mesures "contundents" per evitar el despoblament de la Catalunya rural i subratllen que només amb "contingents de població migrada jove" es podria revertir l'estructura demogràfica d'aquests municipis.

En la darrere dècada, la meitat de les comarques catalanes ha perdut població, segons les dades del padró municipal que ofereix l'Idescat. La caiguda de població en aquest període és especialment important a la Terra Alta, l'Alta Ribagorça, el Priorat, el Pallars Sobirà, la Ribera d'Ebre i l'Alt Urgell. Resta per veure si la teòrica migració ciutat-camp que ha provocat la pandèmia ho ha compensat d'alguna manera.