Denegada la baixa laboral a nombrosos docents vulnerables

El curs escolar en època de coronavirus superarà d'aquí poc la quinzena a l'expectativa de veure si els centres educatius actuaran d'amplificadors de la pandèmia. Aquesta incertesa preocupa, i molt, als docents que es relacionen cada dia amb els estudiants i que asseguren que els grups bombolla, a la pràctica, són molt difícils de mantenir. En el focus, sobretot hi ha aquells que tenen o han sofert alguna patologia de risc i que estan més exposats a la Covid-19. Encara que han estat en contacte amb el Departament d’Educació des d'abans d'estiu, molts d'ells han estat enviats als centres a treballar denegant-los la baixa laboral, la qual cosa suposa estar exposats a diverses classes amb ràtios d'entre 20 i 30 alumnes.

Ramon Font (USTEC): "El mantra de mascaretes, mans netes i distància no es pot complir a les escoles"

Segons el Ministeri de Sanitat, les persones amb risc 3 poden treballar "sense contacte amb persones simptomàtiques". De fet, Educació considera que en l'àmbit escolar "no hi ha contacte directe amb casos Covid": "L'escola, a tots els efectes, té un risc similar a la població general. Si un nen presenta símptomes o és sospitós, se l'ha d'aïllar seguint els protocols perquè no sigui atès per personal de risc", apunten fonts de la Generalitat a El Quinze. "El mantra de màscares, mans netes i distància de seguretat no es pot complir a les aules, perquè les ràtios són molt altes", resa el portaveu nacional de la USTEC, Ramon Font, qui considera que Educació no s'atén a la realitat. Aquest sindicalista recorda que el Departament d’Educació no està repartint màscares FFP2 als professors, sinó màscares higièniques "UNE-0065/2020", les quals no són considerades com a equips de protecció individual (EPI).

Una classe de l’Escola Catalònia de Barcelona amb tots els alumnes amb mascareta. Miquel Codolar | ACN

El 26 de juny, la Isabel va saber a través d'una comunicació del Departament que aquest havia contractat cinc empreses privades per a la prevenció de riscos per a avaluar "el gran volum de persones a atendre". Sobre aquesta qüestió, el sindicalista Ramon Font critica l'enorme dèficit de treballadors públics en el món de la prevenció laboral, que s'està acusant en temps de pandèmia: "Es va posar l'accent a obrir els centres en comptes de prevenir aquestes situacions".

Incertesa entre les embarassades

La comunitat científica encara no sap del cert si la Covid-19 afecta amb més gravetat les dones embarassades

Els docents amb patologies de risc no són els únics que temen posar un peu a l'escola. Les professores embarassades tampoc tenen clar quins són els riscos reals per a elles si pateixen la Covid-19, ni elles ni la comunitat científica. De moment, els escassos estudis apunten al fet que "les embarassades no semblen tenir una major susceptibilitat per contreure la infecció ni per a presentar complicacions greus", encara que en uns altres més amplis en gestants amb altres tipus de pneumònia vírica s'ha evidenciat que "existeix un risc incrementat de part prematur, creixement intrauterí retardat (CIR) i pèrdua de benestar fetal intrapart", segons indica el protocol d'actuació de l'Hospital Clínic de Barcelona per a la Covid-19 en embarassades.

Així i tot, la Marina se la va jugar i ho va fer constar, ja que una treballadora embarassada també està reconeguda com a empleada vulnerable, tot i que de risc 1 segons la Generalitat. Al juny va ser reconeguda com a tal, però arribat setembre, després d'haver-se posat en contacte amb el servei de riscos laborals sense èxit, Marina va anar a treballar: "Quan em vaig incorporar a les reunions, vaig veure que em tocava entrar a sis grups d'alumnes diferents… Em vaig espantar". Després, el Departament li va comunicar que o se li adaptava el lloc de feina o hauria de tramitar-se-li una baixa: "Els instituts no estan preveient classes telemàtiques. Com no arribava la baixa laboral, el meu director em va enviar a casa i ara estic esperant que me la confirmin. El centre va haver de començar sense professor de substitució".

Teletreballar no és una opció

Per contra, la professora Marta Muñoz, que pateix d'una cardiopatia, sí que va poder tramitar una baixa en ser reconeguda com a treballadora de risc 4: "El meu metge em va dir que si enxampava el virus, me n'anava a l'UCI, i que millor no posés als metges de cures intensives en el dilema d'haver de decidir salvar-me a mi o a una altra persona més sana", diu entre riures. Muñoz accentua que entén els problemes de gestió donada que la situació és molt complexa, però en el seu cas, preferiria poder treballar des de casa, quelcom que no han previst la majoria de centres: "D'acord, m'haig de cuidar, no puc fer esforços, però no estic convalescent després d'una operació. Puc treballar".