'Después de las ocho', 20 anys de l'esclat racista d'El Ejido: "Pot passar de nou"

Després de les vuit és l'hora en la qual els treballadors dels hivernacles d'El Ejido (Almeria) acaben una maratoniana jornada que s'apropa a l'explotació. En bicicletes, molts d'ells recorren els marges de les carreteres que comuniquen el mar de plàstic que proveeix de verdura barata a Europa amb el lloc on ells sobreviuen, barraques de palets i cartons. A poc a poc, travessen una altra frontera, de l'explotació a l'esclavitud. Són presos d'un sistema econòmic, l'agroalimentari, del qual no n'escapa ningú, però que sustenten ells, amb les seves mans plenes de ferides, la seva pell abrasada per pesticides i la seva suor espremuda per la calor dels forns on creix l'aliment de mig continent.

Porta sent així des que El Ejido va deixar de ser un desert, des que Franco va extreure l'aigua dels aqüífers subterranis i va convertir l'erm en un poble de nova colonització que, des de llavors, s'ha erigit en un dels més rics d'Espanya. Empresaris, agricultors i treballadors migrants viuen allí, a escassos metres, però no conviuen. Coexisteixen amb la tensió generada, mirant-se amb recel, conscients tots que són necessaris els uns per als altres, conscients que la relació de poder està dominada pels de pell blanca, iots en el port, cotxes d'alta gamma en el garatge i habitatges de luxe en una zona inexpugnable. Hi regna una desconfiança construïda i sustentada en la necessitat.

"Si generes entorns de misèria i esclavisme, no pots esperar una pau total"

Per a Ernest Gutiérrez, tècnic de projectes de l'Observatori DESC i productor del documental, l'alarma que llança Bonilla és tal, encara que matisa: "Si generes entorns de misèria i esclavisme, no pots esperar una pau total. Amb condicions dignes de treball i vida, els comportaments de la gent generen menys tensions al carrer. El sistema hortofructícola mateix genera aquest marc."

"A El Ejido, passes de veure barraques i precarietat absoluta a camps de golf, spas, ferraris i iots"

"El Ejido és un lloc molt visual, quan arribes, el perceps clarament. Hi ha una segregació total per classe social i per origen. Passes de veure barraques i precarietat absoluta a camps de golf, spas, ferraris i iots. Això és allí i és d'algú. I genera un malestar", afegeix Martínez.

"No és que una cosa així pugui tornar a passar, és que està passant contínuament"

Aquells tres dies d'ira, terror i foc van ocupar les portades internacionals. Van ser dies que encara no han acabat de passar i que, larvats amb una menor intensitat —de moment—, es repeteixen a Almeria, Huelva, Lleida, Múrcia o Aragó. Menjar barat per a consumidors empobrits i recollida per treballadors migrants despullats de qualsevol dret. "Ara la violència és més subtil, està més individualitzada, s'organitza en micro grups de forma menys explosiva, però segueix aquí", adverteix Gutiérrez.