Cargando...

ELECCIONS 26-A La divisió de l'esquerra i els vots perduts del 26M

El 26-M és la prova definitiva que la divisió no suma ni multiplica al camp polític de l'esquerra, però no és el motiu de la desfeta: la falta d'estructura territorial i l'allunyament amb les bases són les altres claus.

Publicidad

El candidat d'Unidas Podemos, Pablo Iglesias, al costat del coordinador federal d'IU, Alberto Garzón, i altres dirigents principals d'Unidas Podemos després de les passades eleccions del 28-A. EFE/J.P. Gandúl

madrid,

L'esquerra s'ha submergit en un encreuament de retrets sobre la desfeta dels resultats electorals del 26-M. Des de l'entorn d'Íñigo Errejón culpen Podemos per la pèrdua de l'Ajuntament, mentre que Pablo Iglesias fa "autocrítica" amb els resultats en l'àmbit general però avisa "als aliats" que és hora que ells també la facin. Persones pròximes als dos fundadors de Podemos han demanat la dimissió del seu contrari i tornen a estar sobre la taula la convocatòria d'un Vistalegre III que, de moment, trigarà uns mesos a arribar. La direcció del partit vol posar el focus sobre la formació dels futurs governs, però diversos dirigents reconeixen que tard o d'hora ha d'arribar aquest moment en el qual s'obri el debat sobre el futur de la formació.

Publicidad

En les pròximes setmanes es convocarà un Consell Ciutadà Estatal en el qual es farà una anàlisi més profunda, però el focus seguirà posat en les negociacions per formar governs municipals, autonòmics i estatal. Iglesias ho ha deixat clar i ha llançat un missatge a la resta de formacions d'esquerres: "Ens equivoquem si ens comencem a tirar els trastos al cap i no a col·laborar, cadascun des de les forces que té, per construir un bloc de governabilitat que aposti pels drets socials".

Click to enlarge
A fallback.

La divisió de l'esquerra comporta la idea que importen més les cadires que el projecte ideològic

Fonts del partit asseguren que volen evitar la confrontació amb altres formacions com Más Madrid i que aspiren a obrir un espai de negociació en tots els territoris per fomentar l'entesa i evitar més "espectacle". La divisió de l'esquerra porta amb si la idea que importen més les butaques que el projecte, tot i que encara és d'hora per analitzar si hi ha lloc per a una "nova esquerra", com apunta Errejón respecte a Más Madrid.

Publicidad

Les pèrdues a Madrid, Zaragoza i València

Manuela Carmena no hauria aconseguit ser alcaldessa encara amb tots els vots de Madrid en Pie si Carlos Sánchez Mato no s'hagués presentat. La suma de les dues formacions donarien 546.845 vots, la qual cosa es traduiria en 20 escons que són insuficients per ajudar a pujar a Carmena de nou a l'Alcaldia. Però per fer una lectura del que ha passat a la capital, cal tenir en compte que Més Madrid no compta amb totes les forces que sí que van sumar el 2015: IU, Podemos, Guanyem i moviments socials amb els quals l'alcaldessa va decidir no comptar pel nou partit. Encara que Sánchez Mato no s'hagués presentat, Més Madrid no suposaria la unitat que sí que va aconseguir en els passats comicis.

Els números en les Comunitats

Els resultats són negatius perquè Podemos ha descendit en vots en totes les Comunitats Autònomes, tot i que mirant els números on menys s'ha baixat ha estat a La Rioja i Extremadura, dos dels quatre territoris en els quals l'esquerra s'ha presentat sota una llista unitària. A Balears, que també han aconseguit uns resultats dels menys dolents en poder revalidar el pacte amb el PSOE i Més, també s'han presentat sota el paraigua d'Unidas Podemos. L'altra llista unitària ha estat a Castella-la Manxa, però allà el resultat ha estat molt negatiu perquè no han obtingut representació. El líder de Podemos a la regió, José García Molina, ha dimitit pels resultats

Publicidad

A la majoria de Comunitats la suma de les esquerres hauria aconseguit millorar les seves posicions

A Astúries Podemos és la quarta força amb 57.893 vots i quatre diputats, mentre que IU és la cinquena amb 34.776 i dos diputats. Si haguessin anat juntes les dues formacions, ascendirien fins al segon lloc amb 92.669 vots, només amb el PSOE per davant. I, aplicant el Sistema D’Hondt, haurien aconseguit vuit diputats.

Publicidad