Público
Público

La docència pública, una sortida a la precarietat i l'atur entre els joves 

La falta de feina de qualitat per a les noves generacions fa de la funció pública en l'educació una opció cada cop més atractiva. L'alta demanda del màster de formació pel professorat deixa 900 persones sense plaça pel curs 2018-2019, alhora que les notes de tall pugen. 

Estudiants universitaris han passat la nit al rectorat de la Universitat de Lleida en defensa del referèndum. MÒNICA MOMBIELA

La falta de feina ha estat el maldecap de les generacions que han viscut la crisi econòmica en el moment d'inserir-se en el mercat de treball. La taxa d’atur juvenil -menors de 25 anys-, se situava al 34,1% el passat novembre de 2018, només per darrere de Grècia a la Unió Europea dels 28, i a la tercera posició en el conjunt de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Paral·lelament, la temporalitat i la precarietat laboral acompanyen aquells que sí que han trobat feina.

Davant la manca d’oportunitats, una opció assequible des de totes les branques formatives i amb unes condicions laborals dignes comença a despuntar entre els joves i els que no ho són tant: entrar al món de la docència. Segons informacions publicades pel diari Ara el passat octubre, un total de 900 persones es van quedar fora del màster de formació del professorat d’ESO, batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes, després que 2.400 persones en sol·licitessin l'accés. Aquest diari ha sol·licitat la xifra de peticions d'accés al màster durant els darrers anys a la Secretaria d'Universitats i Recerca, que no ha estat atesa en el moment de tancar l'article.

És el cas de la Laura R, de 24 anys, que va provar d’entrar al màster a la UB, la UAB i la UdG i no ho va aconseguir en cap cas. Aquesta estudiant del grau d’Humanitats ha hagut de compaginar els seus estudis superiors amb feines per poder pagar-se les matrícules i ajudar la seva família: "No tothom té la sort de poder dedicar hores a l’estudi. Per a mi ha estat una odissea: he hagut de combinar horaris de feina amb classes i estudiar després de jornades a la uni de quatre o cinc hores i de treballar-ne entre set o vuit" explica la Laura, que s’ha quedat a cinc dècimes d'aconseguir una plaça.

Ara diu haver assumit que no podrà entrar en cap universitat pública i ja ha costejat part dels més de 5.000 euros que val cursar el màster a una universitat privada a distància, un esforç que es pot permetre gràcies al sou com a formadora de reforç per a adolescents de Sant Boi de Llobregat en el marc d'un pla d'ocupació juvenil: "Les privades estan augmentant els preus conscients d’aquesta situació", explica. La Laura R. va fer un estudi ampli de les ofertes a la privada i va triar una opció a distància per poder seguir treballant. Com que encara no ha cursat els seus estudis de docent, prefereix no revelar el seu cognom per no exposar-se: "Quan pagues part de la matrícula et reserven la plaça automàticament. Així funciona".

Tot i que la Laura R. té qualificacions prou altes –un 7,02 de mitjana en la seva educació superior- la impossibilitat d’accedir a l’especialització de docència que li pertocaria, Geografia i Història, és lògica si s’observen les notes d’accés al màster. I és que en els últims quatre anys no han parat de créixer. A tall d’exemple, la Universitat de Barcelona –on s’instrueixen totes les especialitats menys la de Tecnologia-, registra una tendència ascendent de manera generalitzada. La nota més alta se l’emporta, precisament, l'especialització que la Laura R. vol triar, amb un 7,830 sobre 10 el 2018 i fins a un 8,030 el 2017, però l’ascens més pronunciat en els últims quatre anys és per l’especialitat d’Educació Física, que ha passat del 5 al 7,070 com a nota d'entrada al màster.

                                                                          Font:  Consell Interuniversitari de Catalunya

Qui sí que ha aconseguit entrar al màster a la UdG és la seva germana bessona, l’Andrea R. en l’especialitat en Biologia i Geologia després de cursar un grau en Biomedicina i un màster en Genètica Mèdica. Totes dues provenen d’una família amb pocs recursos econòmics, motiu pel qual l’Andrea R. tampoc podia permetre's quedar-se sense un ingrés: "Les feines que m’oferien aquí eren, o bé amb un conveni de pràctiques o bé com a tècnic de laboratori, de manera que estava sobrequalificada per la feina i no arribava ni als 1.000 euros. A més d'oferir-me sempre uns horaris molt precaris", explica.

L’Andrea R. s'havia plantejat dedicar-se uns quants anys a la investigació i, més endavant, cursar el màster per entrar a la docència. La incertesa econòmica d’aquest àmbit i la necessitat de marxar del país per fer un doctorat va portar-la a renunciar a aquesta opció i va precipitar l’entrada a l’educació: "Les ofertes que m'arribaven eren a fora del país. I per altra banda, mai saps si et donaran una beca o no, o si ho podràs compaginar amb una altra feina. Tant per desmotivació per altres vies com per impossibilitat econòmica, vaig decidir entrar al màster de docència".

Un cop finalitzin la formació, a totes dues els hi agradaria poder presentar-se a oposicions i arribar a l'escola pública, però consideren que aquesta realitat els hi queda, encara, molt lluny: "Està clar que a les primeres oposicions no obtindré plaça encara que les aprovi, així que suposo que m'hauré de buscar feina a la concertada tot i que no és el que busco. No em puc permetre econòmicament esperar que em truquin", diu l'Andrea R. La Laura R. també pronostica que passarà per aquest model escolar amb el qual, a més, no hi creu: "Em portarà moltes contradiccions ideològiques no treballar a la pública, però em podrà permetre guanyar diners per viure i una mica d'experiència", explica.

Professors sense plaça i escoles sense professors

Tot i que no existeixen prou places per cursar el màster de professorat, els sindicats asseguren que el sistema educatiu català necessita més docents. La USTEC xifra en 7.200 les places el dèficit de professorat a Catalunya per cobrir, sota mínims, les mancances actuals, però també recorda que la Generalitat es troba lluny d'assolir la inversió d'un 6% del PIB en Educació, establert a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), pel que consideren que "hi ha marge" per augmentar els recursos. 

De fet, l'absència de persones suficients amb la formació del màster va obligar el Departament d'Educació a acceptar persones sense aquesta titulació a la borsa de treball per cobrir interinament  posicions vacants. Des del Departament xifren en 60.227 el nombre de persones que formen part d'aquesta borsa, de les quals 5.378 persones no tenen el títol del màster, que necessitaran per accedir a una plaça mitjançant oposicions. Moltes d'altres, amb la formació actualitzada, esperen que la Generalitat obri places per entrar al circuit mentre fan substitucions.

"Jo no vaig decidir fer el màster de professorat sinó que va ser una imposició. N'era un requisit indispensable. Requisit que anys enrere suposava fer un curs d'adaptació pedagògica que durava uns mesos i costava quatre vegades menys". És la veu de l'Àlex Garcia, professor interí que fa més de dos anys que és a les llistes. Garcia és molt crític amb el seu pas per la formació docent: "No només la formació didàctica és profundament insuficient sinó que, a més, els preus dels màsters públics exclouen molts joves de famílies treballadores a poder accedir-hi", critica. El preu del màster de formació de professorat actualment costa un total de 2.502 euros només comptant el preu dels crèdits, una dada que dóna una idea aproximada de l'esforç econòmic que comporta. 

Durant aquesta etapa, Garcia ha anat saltant de centre en centre fent substitucions cada cop més estables, però sempre temporals. Ell també s'ha especialitzat en Geografia i Història després de cursar el grau en Ciències Polítiques i de l'Administració i ara espera que obrin oposicions en el seu camp. Els sindicat USTEC denuncia que la xifra d'interins que hi ha al sistema català puja quasi fins al 40%, lluny  del 8% que el Govern espanyol de Mariano Rajoy va comprometre's a assolir arran de les sentències europees sobre temporalitat laboral. 

A les dificultats per accedir a la formació necessària per ser docent, se suma el temps que els professors com l'Àlex Garcia han d'esperar des de la inestabilitat laboral. Tot i les evidents mancances del sector, aquest docent també entén perquè el món de l'educació s'està fent un lloc cada cop més gran dins els plans de futur de les noves generacions: "Per a moltes joves de classe treballadora l'accés a la funció pública és l'única sortida davant d'un capitalisme embogit que ha convertit el mercat laboral en una fàbrica de pobres", sentencia.