Docents valoren la persecució a l'escola catalana: "És una purga del professorat"

La persecució de professors i professores sota el paraigua de l’anomenat adoctrinament ha agafat embranzida durant la última setmana, amb el cas de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca a primera línia. El delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, ja xifra en 134 els casos "d’adoctrinament i assetjament" contra alumnes que afectaria a uns 500 docents. L’ampli consens social que genera l’escola catalana ara s’enfronta de nou a aquells que anhelen tornar a centralitzar la competència en educació.

"El dilluns 2 d’octubre va ser un dia excepcional en el qual la sensibilitat i les emocions de moltes persones eren difícils de gestionar, també la dels nostres fills", diu el manifest que van llegir famílies del centre aquest dijous en solidaritat als docents. Els professors de l’IES El Palau, com en altres centres, van parlar sobre la jornada del referèndum a classe. Allò va ser el detonant perquè 18 famílies de l’IES El Palau amb pares i mares guàrdies civils fessin una denúncia pública explicant que els seus fills s’havien sentit assenyalats i discriminats per la professió dels seus pares. Aquests familiars també van denunciar que un d’aquests professors va demanar que els fills dels policies alcessin la mà a classe. Dos mesos després, la Guàrdia Civil va citar al director del centre i 12 docents per prendre declaracions. Finalment, els seus testimonis van portar a la Fiscalia Providencial de Barcelona de Delictes d’Odi i Discriminació a interposar nou denúncies a l’abril per un presumpte delicte contra els drets fonamentals i un altre d’injúries contra els cossos i forces de seguretat.

Però, de moment, la judicialització d’aquest cas sembla inesquivable. Aquest dijous mateix es va conèixer la notícia que, cinc de les nou denúncies, han quedat arxivades, però quatre segueixen endavant. I la dimensió política del cas tampoc dona treva: dimarts 8, el delegat del Govern espanyol i dos secretaris d’Estat van rebre alguns dels pares i mares guàrdies civils que van denunciar els docents de Sant Andreu. "Mai ha passat això entre funcionaris. Si els policies són funcionaris, i l’Estat se’n preocupa, també se n’hauria de preocupar de nosaltres. Però no ens volen ni escoltar. És una carrera embogida entre Ciutadans i el PP per veure qui ataca més a Catalunya", considera Alcázar.

Professors sota denúncia

El Jose L. és professor d’un institut de Barcelona que està al punt de mira. Encara no tenen constància ferma que el Departament d’Ensenyament hagi rebut un requeriment per sol·licitar més informació del seu centre, però es mantenen a l’aguait: "Hem rebut algunes filtracions provinents del Consorci d’Educació de Barcelona on s’assenyalen alguns centres, i el nostre està a la llista". El mateix Consorci, ens públic que s’encarrega de gestionar els centres educatius de la ciutat conjuntament amb la Generalitat, ha enviat un comunicat als docents en un to tranquil·litzador on confirmen que es tracta de "la relació de centres dels quals en un moment o altre teníem constància d’algun requeriment informatiu". Però que el Ministeri d’Educació estigui demanant informació sobre esdeveniments per suposats casos "d’adoctrinament" no tranquil·litza als treballadors i treballadores d’aquests instituts.

Afectats per l’article 155 i sense Govern, el Departament d’Ensenyament es manté en la màxima prudència i no ha fet pronunciaments al respecte. De moment, es limiten a centralitzar els requeriments que reben per part del Ministeri d’Educació. Fins ara, Ensenyament ha treballat els conflictes als centres amb els anomenats projectes de convivència, que estableixen protocols d’actuació per a casos d’assetjament, discriminació i odi, ciberassatjament, entre altres. Per cada línia, s’especifiquen els mètodes, les etapes a seguir i les eines necessàries que s’han de desenvolupar al centre amb alumant, professorat i famílies implicades, en diàleg entre inspecció i direcció. El que no contempla el Departament és l’actuació de casos catalogats com a “adoctrinament”.

El que van fer aquests estudiants va ser copiar frases de les octavetes que passaven les organitzacions estudiantils a l’escrit, com ara atribuir "pràctiques feixistes" a l’Estat en referència dels fets de l’1 d’octubre. Quan l’autorització va arribar a les cases, van començar els problemes: "Algun familiar es va molestar i es va queixar a través dels formularis de Societat Civil Catalana de forma anònima". El Víctor assegura que el Departament va tancar la investigació per falta de proves, però el cas va arribar als diaris igualment.

Front comú de sindicats

Davant del sentiment "d'indefensió" que genera un operatiu d’aquestes dimensions, des del sindicalisme s’està treballant per estudiar amb deteniment els requeriments del Ministeri d’Educació. Fonts de la CGT Catalunya asseguren que hi ha errors i incongruències importants en les sol·licituds enviades al Departament d’Ensenyament, com ara la queixa registrada a l’Escola Reina Violant de Barcelona, que és del 2014 mentre el requeriment fa referència als fets de l’1 d’octubre. Conjuntament amb altres sindicats, han format part de la constitució de la Taula d’Emergència Docent, que neix amb la voluntat d’articular un front comú i donar eines als centres.

Com en la majoria de casos, Font es va assabentar de la denúncia a través dels mitjans, però encara no ha rebut cap citació per part de la Fiscalia, que s’haurà de posar en contacte amb ell amb un marge màxim de nou mesos. El portaveu menciona un document de suport a professors assenyalats publicat per la USTEC, No et mosseguis la llengua, per defensar-se: "M’estan acusant d’incitar a la sedició per dir que parlaré de política a classe. Però després, la LOE, la LOMCE i els decrets que defineixen el currículum de primària i secundària ens demanen parlar de l’entorn social i polític. Hi ha temes, com el de la desobediència civil o com solucionar conflictes polítics de manera pacífica, que hi són durant tot el circuit acadèmic. Diuen que deixi de parlar de política, però no puc deixar de parlar del currículum escolar". Font també creu que l’Estat està faltant al dret de llibertat de càtedra, inclosa a l’article 20 de la Constitució espanyola.