SALUTDos anys de pandèmia constaten l'auge de les mútues privades entre els catalans

En els últims quatre anys, els catalans que tenen mútua de salut privada han passat del 25% al 32%. És un augment considerable que posa en alerta els moviments per la sanitat pública, que alerten d’una progressiva pèrdua de confiança de la ciutadania en el sistema de salut. Dos anys després de decretar-se la situació d'emergència per la pandèmia a Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol, la situació s’ha agreujat, però ja venia d’abans; respon també a un "debilitament" progressiu de la sanitat pública des de la crisi de 2008, amb les retallades. La falta de personal endèmica no contribueix a revertir les mancances d’un model que, avisen, cal modernitzar per respondre a les necessitats actuals.

Dos anys després de l'inici de la pandèmia, la situació s’ha agreujat, però ja venia d’abans

"Hi ha una falta de confiança en el sistema sanitari públic, quan és precisament el que ha respost de manera correcta durant la pandèmia", afirma Enric Feliu, portaveu de Marea Blanca Catalunya. La resposta de les mútues, per contra, ha estat "un desastre", tot i que això no ha canviat la sensació de la ciutadania, que "percep que les necessita per tenir una assistència sanitària adequada".

Això es vincula també a una "por" generada en part al tancament de l’activitat presencial de la sanitat pública durant la pandèmia, on s’ha regulat l’accés als CAP, per exemple. "Això fa percebre que es no tindrà accés a l’assistència mèdica quan es necessiti", afegeix Feliu.

El reconeixement dels aplaudiments, en l'oblit

Durant tota la pandèmia s’ha remarcat el paper dels professionals sanitaris i la sanitat pública. Però els aplaudiments de les vuit del vespre durant el confinament van quedar ràpidament enrere mentre l’atenció primària afrontava l’impacte d’onada darrere onada. "Pensàvem que la pandèmia serviria per marcar línies vermelles, com la garantia de l’assistència a tothom dins un sistema de sanitat pública universal, però tot i els esforços, això no s’evidencia", lamenta Feliu. Llistes d’espera llargues per anar a l’especialista o les dificultats per accedir a una visita presencial del metge de capçalera en són dos exemples.

"Pensàvem que la pandèmia serviria per marcar línies vermelles, però no ha estat així"

La pandèmia ha comportat també la reestructuració de recursos, el tancament de serveis i la priorització de l’assistència d’uns col·lectius sobre d’altres. "Malauradament la sanitat pública és finita", afirma Núria Guirado, vicepresidenta del Sindicat d'Infermeres de Catalunya. Això s’ha sumat a les campanyes "agressives" de les mútues per captar clients, que també han aprofitat el "dèficit": "Han pogut donar resposta al que nosaltres no podíem", explica la infermera.

Tot i això, que pràcticament un de cada tres catalans tinguin mútua no s’explica, només, pels estralls de la pandèmia. El mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, quan va anunciar la dada al Parlament, va avisar que d’això es tractava "la privatització". Una deriva en marxa des de les retallades arran de la crisi de 2008: "Fa més d’una dècada que hi ha un debilitament del sistema sanitari públic", diu Feliu. No només un menor pressupost, sinó els convenis amb empreses privades i, en definitiva, l’augment de la transferència de recursos cap al sector privat, fan que tot i que ara "s’intenta rectificar", el moment és "crític".

La manca de personal endèmica se suma a l’alerta provocada per la imminent jubilació de molts professionals. "No hi ha reposició des de fa vuit o nou anys", diu Feliu. Guirado també posa sobre la taula el fet que, amb la baixada de l'atenció per la pandèmia, es rescindeixin els contractes de personal eventual que reforcen el sistema. La precarietat i la temporalitat a la que es veuen abocats molts professionals sanitaris està empenyent-ne cada vegada més a canvis de sector o a marxar a fora, un problema afegit. "Això és un cop immens pel nostre sistema sanitari", critica Feliu.

Més pressupost, 25% per a la primària i canvi de model

Les vies per revertir això són diverses, però passen sobretot per un reforç pressupostari i una reordenació de les prioritats. Tot i que els pressupostos de la Generalitat per a 2022 feien bandera d’un augment en la despesa sanitària, Feliu assenyala que és insuficient: "S’estan posant pedaços a un sistema que estem exprimint. D’aquí poc no quedarà res per exprimir". Tots els col·lectius en defensa d’una sanitat pública de qualitat reclamen l’increment del pressupost per a l’atenció primària fins al 25% recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Reclamen una gestió 100% pública: "[L'actual] és un sistema que permet la privatització"

Guirado assenyala també que el model actual, hospitalocèntric, és caduc, es basa en premisses dels anys 70 i 80 ja superades i no atén les necessitats actuals: "Tenim gent molt fràgil, amb cronicitat, i maneres de relacionar-nos diferents", exemplifica. Aquesta distància de la ciutadania fa que la que s’ho pot permetre faci el pas a la privada, que sí que s’ha pogut reinventar. Marea Blanca denuncia la deriva que s'ha fet cap a un model molt fragmentat, amb nombroses externalitzacions en els últims anys, i reclamen el retorn a una gestió 100% pública: "És un sistema que permet la privatització".

Per això, és imprescindible una "reestructuració" per convertir la sanitat pública en "més eficient, efectiva i de qualitat per a tothom". L’enfortiment de la primària, les urgències i les emergències, així com una reorganització hospitalària, serien algunes de les necessitats actuals. "Ens falta planificació a 10 anys vista", diu Guirado, mirant a sistemes que sí que poden fer una previsió a mig termini, com els nòrdics. Per canviar el model, però, cal escoltar les demandes ciutadanes: "Si no els preguntem què necessiten, sí que anirem cap a la línia de la privatització", adverteix la infermera.