Al CASAP Can Bou, a Castelldefels, porten 127 visites en un dia qualsevol de la sisena onada. És el que en una situació normal farien en dos dies, i només són les quatre de la tarda. "Si això dura molt no sé si aguantarem", explica Alba Brugués, presidenta de l'Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) i infermera en aquest centre.

L’atenció primària ha actuat com a dic de contenció de la pandèmia des dels seus inicis, i la sisena onada l’ha enganxat, una vegada més, sense el reforç necessari en matèria de recursos i personal, molt esgotat després de pràcticament dos anys d’atenció a la Covid i a la resta d’activitat. "No sentim que hi hagi una aposta per fer que realment l’atenció primària tingui la força que ha de tenir", afirma Meritxell Sànchez-Amat, metgessa de família i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).

La setmana passada van aprovar-se els pressupostos de la Generalitat per a 2022, que destinen un 17% de la inversió en salut a l’atenció primària. Es tracta d’una xifra encara insuficient davant del 25% recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). "No s’està fent una aposta clara i decidida per l’atenció primària, no es considera realment l’eix del sistema sanitari", afegeix Sánchez-Amat. Tot i que hi ha hagut un increment del pressupost total, els professionals no saben on es destinarà concretament i recelen sobre el seu impacte real.

Mentrestant, en el dia a dia, la primària afronta un altre cop una explosió de casos de Covid mentre intenta fer equilibris per mantenir l’atenció també a altres patologies. Al CASAP Can Bou estan fent tres vegades més visites espontànies que l’habitual, i Brugués explica que han hagut de "desprogramar i reorientar" la demanda que els hi arriba. Afortunadament, tant ella com Sánchez-Amat afirmen que els casos de Covid que estan visitant són majoritàriament lleus gràcies a la vacuna i, segurament, a la menor gravetat de la nova variant òmicron. "Abans vèiem moltes pneumònies i ara no", assenyala la infermera.

Tot i això, el gran nombre de casos ha fet que hagin de posposar l’activitat que no és urgent, i això impacta altra vegada en els malalts crònics i les altres patologies en general. Sánchez-Amat apunta, però, que en èpoques de vacances ja era habitual no fer tant de seguiment d’aquests casos: "La feina important s’ha seguit fent. El Covid ens està traient temps per fer-la però no s’està deixant de fer", remarca.

Des de l’inici de la pandèmia s’han vist retards en els primers diagnòstics i també manca d’atenció a les patologies cròniques, però els professionals consutats destaquen que s’ha fet "un esforç importantíssim" per recuperar l’activitat habitual entre onades. "Això comporta un sobrevolum de feina i un estrès important", diu Jordi Mestres, metge de família i vicepresident de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Tot i que no s’està deixant d’atendre, sí que en certa manera s’està blindant l’accessibilitat de la ciutadania a la consulta i això, segons el metge, és problemàtic perquè implica que només es puguin atendre aquells casos considerats més greus i la ciutadania no té perquè saber-los distingir.

El personal sanitari, al límit

Aquesta sobrecàrrega de feina sostinguda en el temps durant la pandèmia ha fet que el personal de l’atenció primària afronti la sisena onada "esgotat". El malestar emocional, les peticions d’atenció psicològica i les baixes han augmentat entre els professionals sanitaris, que ja patien abans de la pandèmia una manca de personal crònica. "Hi ha molta gent de baixa perquè no pot més", afirma Brugués. Mestres apunta que abans de la Covid ja hi havia malestar per la feina que no es podia fer, i diu que es tracta d’un "problema creixent".

El setembre de 2020, Salut anunciava un Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària que pretenia destinar 300 milions en tres anys (2020-2022), però dels quals el primer any, segons el FOCAP, només en van arribar 10. A més, es tracta d’una xifra insuficient per fer front a les necessitats reals, segons la metgessa. Jordi Mestres afegeix que "tot és benvingut", però que aquest pla, a més d’insuficient, era "de contingència" per la Covid i no realment d’enfortiment.

"L’atenció primària ja estava molt descapitalitzada abans de la Covid. Hem arribat fins aquí perquè les retallades de la crisi han portat a una debilitació del sistema sanitari", afirma Mestres. Actualment, Catalunya té 7,5 metges de família per 10.000 habitants, xifra inferior a la mitjana europea, que assoleix els 9,5. Falten entre 1.000 i 1.200 metges, segons la CAMFiC. "Els metges hi eren però han marxat, i en infermeres, més del mateix", lamenta Mestres.

Les condicions laborals precàries no contribueixen a retenir uns professionals que amb la pandèmia s’han demostrat més necessaris que mai. "Hi ha pocs reforços, perquè no en trobes. Hi ha un dèficit d'infermeres, estem patint ara el que no es va fer quatre o sis anys enrere. Les que han pogut s’han jubilat i no hi ha hagut prou renovació", diu Brugués.

Segons la FOCAP, als hospitals sí que s’ha fidelitzat a la infermeria amb contractes de dos anys, però a l’atenció primària segueixen sent d’entre tres i sis mesos. "La inversió que s’ha fet en la primària ha estat insuficient. Al nivell hospitalari ha estat molt més alta, sempre hi ha aquest greuge que amb els anys és cada cop més gran", lamenta Sànchez-Amat.

Manca d'inversió estructural

Tot i que en aquests dos últims anys hem après molt sobre la importància de la primària i la salut pública -les dues claus per atendre la pandèmia i alhora les "ventafocs" del sistema, segons Mestres-, no s’ha reforçat. Per què? Sánchez-Amat assenyala que la inversió en primària "no és espectacular" en el sentit que no és visible d’un cop d’ull, ja que va destinada al personal i als espais. "Brilla poc" en comparació amb les inversions d’última tecnologia destinades a alguns hospitals, per exemple. A més, s’ha construït un imaginari col·lectiu que, precisament, dona molta més centralitat als hospitals. Aquesta "manca de coneixement i reconeixement" social acaba influint en què els polítics apostin menys per invertir en la primària.

A més, "les estructures hospitalàries estan més aprop dels prenen decisions" i això facilita la captació de recursos. "L’atenció primària no brilla, no atrau i no interessem", resumeix Sánchez-Amat.

Enmig de tot això, la ciutadania té la sensació que els CAP estan cada cop més col·lapsats, però els professionals defensen la seva tasca al capdavant dels centres i demanen paciència i confiança. "Hi som i estem treballant més que abans, però la relació amb la ciutadania s’està trencant", lamenta Mestres. El metge de família apunta que cal una aposta política pel model de sanitat pública, ja que davant d’aquestes situacions, augmenten les desigualtats entre la gent que decideix pagar-se una mútua i la que no pot fer-ho. "Sabem que la situació és complicada però el que hem de fer és demanar que es posin recursos perquè sigui millor, no perdre la confiança", apunta Sánchez-Amat.

Enmig d'aquesta situació de desorientació, Brugués posa en valor el bon funcionament que ha tingut la campanya de vacunació, liderada per la primària i que segueix a tota velocitat amb l’administració de les dosis de record.

Reclamacions: més claredat i menys burocràcia

Des de la setmana passada hi ha en vigor noves restriccions a Catalunya i també hi va haver un intent, finalment fallit, de canviar els protocols sobre els aïllaments dels contactes estrets. Els professionals de la primària critiquen la "improvisació" i els canvis mal comunicats que al final, fa que els usuaris acabin abocant el malestar en ells. "Només s’ha d’improvisar quan sigui una urgència. Després de dos anys, no toca", apunta Mestres.

La gent està "crispada, esgotada" i acaba abocant-ho als CAP, als taulells i a la consulta, amb visites que ara s’allarguen molt més perquè els usuaris a vegades necessiten, simplement, parlar. "Ho hem d’entendre tot, però no sé qui ens entén a nosaltres", lamenta Brugués.

Més enllà de les visites i la tasca clínica en si, els CAP són els encarregats de tramitar les baixes i fer una multitud de tasques burocràtiques que encara els sobrecarreguen més i no aporten valor sanitari. Treure la burocràcia dels CAP és una reclamació compartida per facilitar el seu dia a dia. "El CAP s’ha convertit en un ‘sirve para todo’, des de treure el certificat Covid, agafar cita per la vacunació, fer les baixes… Diferenciar tot això i que no se’ns escapi res és complex", diu Brugués.

Precisament, davant les reclamacions de la primària, fa amb prou feines unes hores que Salut ha actualitzat els protocols i a partir d'aquest dilluns ja no cal anar al CAP per reconfirmar els positius obtinguts en testos de farmàcia. Igualment, els contagiats ja poden autotramitar-se la baixa laboral, una mesura que en d'altres països, com el Regne Unit, fa temps que està en vigor i contribuirà a alleugerir la seva càrrega de feina.

Més enllà de tot això, Sánchez-Amat es pregunta si aquesta onada serà "un canvi de paradigma". La simptomatologia més lleu i l’alta taxa de vacunació fa que potser es comenci a entreveure el final d’aquests altibaixos en les restriccions, per exemple. "La capacitat de produir malaltia greu està baixant i això ha de fer que deixem de buscar infeccions per buscar la malaltia", diu. Això suposaria un canvi radical en la feina dels CAP, molt centrats ara en l’atenció i detecció de casos, majoritàriament, lleus. "Després de gairebé dos anys, l’atenció primària ha de seguir fent la seva feina. No som una unitat especialitzada només en Covid", conclou.