Un Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (Perte), l'eina per aplicar els fons europeus Next Generation, per a la indústria i que sigui gestionat per les comunitats autònomes. Aquesta és la proposta de la consellera d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, per gestionar 1.820 milions de la partida dels fons que s'han quedat sense assignar en les successives convocatòries publicades pel Ministeri d'Indústria.

L'import correspon a un càlcul elaborat pel Govern en relació amb el pes percentual del sector industrial català en el conjunt de l'Estat en funció dels 8.100 milions d'euros sense executar. Per a Mas, "els ajuts per a la indústria són massa centralistes i poc ajustats a les especificitats de cada territori".

Aquesta demanda es realitza just un any abans que s'esgoti el termini per executar els fons, el que provoca que algunes entitats econòmiques, com l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) recelin de l'eficàcia d'un canvi abrupte en la governança dels fons, tot i reconèixer que s'han dissenyat sense tenir massa en compte les autonomies i la societat civil.

La consellera Mas recorda que, atesa la baixa execució de les convocatòries destinades a la transformació industrial, les comunitats autònomes haurien de disposar dels recursos que no s'han atorgat i que es corre el risc que s'hagin de retornar a Brussel·les si no s'executen abans d'agost del 2026. Per aquest motiu, enviarà la proposta a l'encara ministra d'Economia, Nadia Calviño, i al d'Indústria, Jordi Hereu.

Des d'Economia es detalla que si s'assoleixen els 1.820 milions, aquests es destinarien a tres línies d'actuació: suport a la innovació, inversió i creació de nous productes. En aquest sentit, Natàlia Mas afegeix que "tenim competències en indústria i coneixement sobre el territori". Un dels projectes inclosos seria el desenvolupament del vehicle elèctric.

El Govern vol la gestió directa

La Generalitat reclama la gestió directa dels fons europeus Next Generation previstos per a la indústria perquè fins al 72% d'ajuts estatals encara no han estat assignats a projectes, ja que les "bases homogènies" no tenen en compte les particularitats del sector a cada territori en un plantejament d'"òptica centralista", segons Mas. A més, la consellera defineix com "alarmant" aquesta situació d'inexecució dels fons perquè no s'ha produït en altres sectors, on només s'han quedat sense assignar un 31% del total.

El Govern considera que la problemàtica de les ajudes europees a l'Estat rau en la disseminació d'aquestes entre multitud de convocatòries dirigides a empreses d'unes característiques molt concretes i d'aquesta manera, moltes no han trobat quina s'adequava a la seva activitat o la finestreta on demanar-la.

El pes polític en la gestió dels fons

Tot i admetre que l'Estat espanyol lidera el rànquing en l'àmbit europeu en el grau d'execució dels fons i en els projectes presentats, la investigadora de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) Nicola Scherer reconeix que "els ajuts no han aconseguit resoldre les necessitats de l'economia real".

Per a la investigadora, un dels aspectes que s'ha de vigilar és que la injecció de diners públics que suposen els fons Next Generation no acabin beneficiant el sector privat. "Estem en contra d'adjudicar ràpidament els projectes sense saber a on van a parar els diners. Millor caminar a poc a poc, analitzant l'impacte social de les iniciatives, que no gastar molts diners en poc temps", apunta.

En relació amb la proposta de la consellera Mas, Nicola Scherer dubta que es pugui implantar un canvi en la governança dels fons a només un any que s'acabi el termini per executar-los. "Els ajuts formen part de l'àmbit de la reindustrialització verda i la reclamació de la Generalitat s'emmarca en la necessitat d'adaptar els fons a l'autonomia estratègica, però també a un objectiu polític d'incrementar el pes administratiu en la decisió del repartiment".

Encara que es coincideixi en el caràcter centralista en el disseny dels fons, ja que les comunitats autònomes només gestionen un 17% d'aquests, Scherer creu que la reclamació del Govern respon a "una pugna política per la decisió estratègica de qui els gestiona".

Favorable a un repartiment local dels ajuts, la investigadora insta a fer-lo tenint en compte criteris de justícia social i ambiental.Respecte al paper de la Generalitat, des de l'ODG es rebutja que la gestió autonòmica del Perte industrial serveixi per atraure l'atenció dels inversors privats internacionals amb projectes allunyats de les necessitats reals de la població.

Com a exemple, Scherer reivindica la importància que les iniciatives sobre energies renovables o fotovoltaiques s'impulsin amb criteris socials des del territori, a més de potenciar activitats com l'economia circular sobre la mineria urbana.

En un informe recent, titulat No hi ha recuperació sense la ciutadania, l'ODG afirma que malgrat la gran quantitat de diners públics que s'han atorgat, les decisions sobre com i on invertir aquests recursos s'han pres, cada vegada més, a porta tancada, sense la implicació de la ciutadania i altres agents fonamentals.

Així, expliquen que la ciutadania ha quedat en gran part exclosa tant en el disseny com en l'execució dels plans de recuperació, amb inversions que no han cobert les seves necessitats. Per aquesta raó, lamenten que no garantir una adequada implicació pública servirà només per a augmentar les desigualtats actuals i erosionar encara més la democràcia, a més de limitar el potencial del fons a l'hora d'aconseguir els objectius ecològics.