Una rebaixa del creixement del Producte Interior Brut (PIB) per als pròxims anys, el que suposa una mostra d'afebliment de l'economia, iniciada durant l'estiu. A més, aquesta anirà acompanyada d'una reducció de la facturació de les companyies, un increment de la inflació i la continuació d'una política monetària dura, que impactarà en els crèdits a les empreses i les quotes hipotecàries de les famílies.

Aquest panorama ombrívol dibuixat fa pocs dies pel Banc d'Espanya en el seu darrer informe sobre l'activitat empresarial se superposa a la publicació de l'Anuari de la Pime, elaborat per la Pimec, la patronal de les pimes catalanes, que adverteix d'un increment de l'endeutament de les firmes i la pèrdua de pes d'aquestes en el teixit productiu, especialment a la indústria i la construcció.

Les estadístiques, que fan referència a l'any 2021, només recullen de manera tímida el context d'inflació i la pujada dels tipus d'interès. Davant d'aquest còctel, algunes entitats econòmiques, com l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), insten a revertir l'actual dinàmica del deute, que fa que hi hagi un nombre elevat d'empreses que no puguin tornar els seus préstecs.

Les dades de l'Anuari de la Pime constaten que, en l'estructura del passiu, el 2021 es va reduir el pes dels recursos propis per situar-se en el 53% i, com a conseqüència, ha augmentat el pes de l'endeutament en el 47%. En aquesta línia, el president de Pimec, Antoni Cañete, avisa que "volem fer una alerta primerenca, ja que el 25% de les empreses catalanes tenen un endeutament de gairebé el 80% del seu passiu. Això vol dir moltes firmes i llocs de treball en risc, sobretot davant l'actual conjuntura marcada per la pujada de tipus d'interès i la inflació".

Cañete destaca que l'estudi demostra l'impacte de la reducció dels terminis de pagament en l'economia i la situació empresarial. Durant el 2021, el període mitjà de cobrament es redueix de 75 a 68 dies, "encara molt per sobre del termini legal". En aquest sentit, el president de Pimec apunta que "si el termini màxim fos de 30 dies, tal com acaba de proposar la Comissió Europea a través del nou reglament, el resultat mitjà de les pimes hagués millorat un 15,8%".

Pèrdua de pes i endeutament

Des del punt de vista tècnic, l'anuari certifica una realitat ja coneguda: el protagonisme evident de les pimes a l'economia catalana. En canvi, l'esfera sectorial mostra una pèrdua de pes de la pime a la indústria i a la construcció. Als serveis, la pime guanya pes en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i en perd en termes d'ocupació. En l'estructura del passiu, el 2021 es va reduir un 1,1% el pes dels recursos propis, per a situar-se en el 53%. Com a conseqüència, va augmentar moderadament el pes de l'endeutament.

Aquest context d'endeutament generalitzat de les pimes, que s'arrossega des de fa 15 anys, ha provocat que "el deute es dispari per sobre de les recomanacions del Pacte d'Estabilitat" i que "les empreses, tot i els ajuts a través de l'ICO i els refinançaments dels préstecs, no s'hagin recuperat de la pandèmia per la inflació i la crisi energètica". Així s'expressa la investigadora i especialista en deute de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) Nicola Schrerer.

Davant d'aquesta dinàmica, fruit de la situació de col·lapse econòmic patida fa tres anys per la Covid-19, han aparegut les companyies zombis. Schrerer les defineix com les que no poden tornar els seus deutes. "Existeix un perill real que aquest passiu passi de mans privades a públiques, per la qual cosa, les dificultats de les pimes tenen una solució financera bastant difícil". Fa més d'un any, les dades del Ministeri d'Indústria situaven en 20.000 les pimes zombis a Catalunya, provocant una situació de paràlisi i una espiral d'estancament, en què no es poden acollir a un concurs de creditors, renegociar els crèdits o fer créixer la seva activitat.

L'accés al finançament

Schrerer posa el focus en els inconvenients que tenen les pimes catalanes per accedir al finançament. "Disposen de poques eines, ja que només poden anar a la banca privada o rebre un crèdit ICO [de l'estatal Institut de Crèdit Oficial]". Aquest accés desigual respecte a les grans corporacions de l'Ibex-35, que la investigadora descriu com a "injustícia financera", és el que perpetua la seva fragilitat.

"Les seves oportunitats no haurien de dependre de l'avaluació d'una entitat financera privada". Per poder fer un pas endavant, l'ODG defensa la creació d'una banca pública o si no pot ser, la transformació de l'ICO amb l'objectiu de facilitar el finançament de les pimes. "Les administracions haurien de tenir més consciència de la riquesa que genera el teixit de les pimes", afegeix Schrerer.

Com a exemple dels deures pendents, la investigadora recorda que les pimes no s'estan beneficiant dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (Pertes), sobre els quals pivoten els fons europeus Next Generation (NG), perquè les condicions i els requisits que es proposen només estan a l'abast de les grans empreses. En aquest sentit, reivindica la necessitat d'impulsar projectes petits, que prevegin el desenvolupament d'infraestructures locals i que les pimes siguin actors de la transició digital i sostenible.

Més enllà d'aquesta realitat, les organitzacions de l'economia social i solidària recomanen una reforma fiscal que contempli nous impostos, com una taxa a les transaccions financeres o a les grans tecnològiques per limitar les bonificacions. En el cas del deute públic, on sovint s'acumulen també els processos d'impagament del privat, la petició és realitzar una auditoria per no haver d'abonar interessos innecessaris.