Eleccions espanyoles La defensa del català guanya presència en un moment marcat per l'amenaça uniformitzadora de PP, Cs i Vox
En Comú Podem vol una Llei de Llengües a l'Estat, una demanda que també porta ERC al programa electoral. JxCat també defensa que no es toqui el model d'immersió lingüística i la UGT de Catalunya se suma a la defensa de la llengua.
Publicidad
BARCELONA,
La immersió lingüística és un dels consensos bàsics de les darreres dècades de la societat catalana que una part creixent de la comunitat política qüestiona. Ciutadans, actualment la primera força del Parlament de Catalunya, ha esmenat des de la seva irrupció política, fa ja més d'una dècada, un model educatiu que prioritza l'ensenyament en català per garantir que tot l'alumnat assoleixi un grau de domini d'un idioma que no té l'omnipresència del castellà. El partit d'Albert Rivera també vol que el coneixement del català no sigui un requisit per accedir a una feina públic. El PP, que fa uns anys no qüestionava la immersió, s'ha sumat darrerament a les demandes de Cs, que també ha fet seves la formació d'ultradreta Vox, que amb tota probabilitat entrarà al Congrés després de les eleccions de diumenge.
Publicidad
Asens, de la seva banda, ha anat més enllà en la seva idea de blindar la immersió i aquest dimarts ha proposat una llei de llengües que serveixi per "reconèixer, blindar i promocionar la realitat plurilingüística de l'Estat". El dirigent ha afegit que si la seva formació forma part del Govern espanyol impulsaran la normativa per "defensar els drets lingüístics de tots els idiomes cooficials de l'Estat". També ha afegit que "la llengua no només s'ha de defensar des de Catalunya, sinó també des del govern de l'Estat".
En paral·lel, fa dues setmanes la Plataforma per la Llengua va reclamar als partits que impulsin una reforma de la Constitució perquè el català sigui llengua oficial de l'Estat. "Només així el català podrà tenir el mateix rang, condicions, obligacions i drets que el castellà. Només així el castellà deixarà de ser l'únic idioma d'obligat coneixement", va explicar la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana. Segons va afegir, es tracta que les institucions de l'Estat "assumeixin com a propi el català. Es tracta que la Constitució oficialitzi el bilingüisme real, com passa a Bèlgica, Suïssa o el Canadà".