Público
Público

PP, Cs i Vox coincideixen en la voluntat de minoritzar el català a l'escola i a l'administració

Les tres formacions de dretes també han decidit utilitzar la llengua com a ariet polític i en la seva cursa cap a un model uniformitzador de l'Estat plantegen que el castellà sigui l'idioma vehicular a totes les escoles i que les llengües cooficials no siguin un requisit per accedir a una feina pública. 

Publicidad
Media: 4
Votos: 1

Manifestació d'Hablemos Español el passat setembre a Barcelona. EUROPA PRESS

La imposició del castellà arreu de l'Estat com a argument polític. No és una estratègia nova, però la pugna cada cop menys soterrada que manté la dreta espanyola, cada dia amb propostes més extremes arran de la irrupció de Vox i el seguidisme que en fan PP i Ciutadans, l'ha tornat a posar damunt la taula, quan falten menys de dos mesos per a la celebració de les eleccions generals. Les tres formacions tenen un discurs molt similar en aquesta qüestió i si s'apliquessin les mesures que plantegen no hi ha dubte que s'avançaria cap a un escenari de major minorització de les llengües cooficials que hi ha a l'Estat, és a dir, català, basc i gallec.

L'últim a situar el tema a l'agenda política ha estat el president del PP, Pablo Casado, que aquesta setmana ha anunciat que proposa una Llei de llengües a nivell estatal per convertir el castellà en la llengua vehicular a les escoles i a l'administració pública de tot l'Estat. Amb l'opció, això sí, d'afegir-hi una llengua cooficial. La proposta de Casado s'emmarca en la peculiar cursa desbocada cap a un nacionalisme espanyol uniformitzador que des de fa mesos mantenen PP, Ciutadans i Vox. De fet, amb alguns matisos les tres formacions compartixen programa polític en aquesta qüestió. Res sorprenent en tres forces ja aliades a Andalusia i que fa unes setmanes van protagonitzar la ja famosa foto de la plaça Colón de Madrid

En la seva proposta, Casado també vol que el català no sigui un requisit a l'hora d'aspirar a un lloc de treball públic a Catalunya, sinó com a molt un mèrit. Segons ell, això permetrà "que grans metges o professors o funcionaris vinguin a Catalunya encara que desconeguin la llengua cooficial". Finalment, el líder del PP també vol que el castellà estigui present en la senyalització urbana i interurbana i, en tot cas, hi hagi un ús "compatible" amb les "llengües cooficials".

Fa tot just deu dies, el president de Cs, Albert Rivera, -rival de Casado en la pugna per bona part dels vots de l'electorat de dretes- va afirmar que si arribava a la presidència del Govern estatal no faria "com Rajoy", que "demanava perdó perquè a Catalunya no hi havia escoles públiques on s'ensenyi en espanyol". Tirant d'una fake new molt recurrent al seu partit, atès que a totes les escoles de Catalunya també s'ensenya en castellà i els informes situen el coneixement de la llengua per part de l'alumnat en la línia de la mitjana estatal, Rivera va culpar tant el PP i el PSOE de permetre que la immersió lingüística "arraconi l'ensenyament en castellà" als territoris on hi ha un altre idioma oficial, com Catalunya, País Basc, Galícia, el País Valencià o les Illes.

En la línia del que proposa ara Casado, fa aproximadament un any Cs va registrar al Congrés una proposició de llei perquè les llengües cooficials deixessin de ser un requisit per treballar a l'administració. La iniciativa no va aprovar-se. Cs sempre ha fet bandera del rebuig a la immersió lingüística i des que el 2006 va irrompre al Parlament de Catalunya no ha deixat de denunciar el que considera "imposició" del català a l'escola, trencant un dels consensos bàsics de les darreres dècades a la societat catalana.

I què hi diu Vox? El partit presidit per Santiago Abascal té un discurs molt similar al dels seus socis de Colón. Al seu programa electoral, 100 medidas para la España viva, aposta per "suprimir el requisit del coneixement de la llengua cooficial en l'accés a la funció pública de manera que s'eviti qualsevol tipus de discriminació". Sobre l'escola, la formació ultradreta diu, literalment, que vol "garantir el dret a ser educat en espanyol en tot el territori nacional. L'espanyol ha de ser llengua vehicular obligatòria i les llengües cooficials com a opcionals. Els pares han de tenir dret a triar la llengua d'escolarització dels seus fills".

Cs, i en menor mesura el PP, sempre han donat suport a grups, la majoria molt minoritaris, que han rebutjat la immersió lingüística i el model d'escola catalana. L'últim cas és el d'Hablemos Español, una plataforma presidida per Glória Lago, una clara exponent del nacionalisme espanyol més ranci i amb uns plantejaments més propis d'una altra època. Lago, que és gallega, mai ha viscut a Catalunya però no fa gaires mesos va encapçalar una manifestació a Barcelona per exigir, precisament, quin ha de ser el model lingüístic als centres escolars del Principat.

El que no està clar és si Lago aplaudirà els darrers moviments de Pablo Casado i Albert Rivera, ja que considera que tant PP i Cs són partits "venuts al timolingüismo". Una bona mostra del tarannà del moviment i que fa gens sorprenent que, en canvi, sempre hagi tingut paraules d'elogi per a Vox, un partit que segons ella genera "il·lusió". Prou eloqüent.