Público
Público

Eleccions europees Puigdemont, convençut de la seva immunitat ja com a electe

L'advocat de l'expresident de la Generalitat, Gonzalo Boye, exposa a 'Públic' que treballen amb precedents que desmuntarien la tesi que la immunitat començaria quan es recull l'acta de parlamentari, un tràmit que s'ha de fer a Madrid. Dona per fet que si Puigdemont obté un escó com a eurodiputat podria tornar a Catalunya si així ho desitja.

L'expresident català Carles Puigdemont. EFE

Carles Puigdemont està convençut que obtindrà immunitat si el pròxim dia 26 aconsegueix un escó d'eurodiputat, com preveuen la majoria de les enquestes. L'advocat de l'expresident de la Generalitat, Gonzalo Boye, afirma a Públic que la “immunitat s'activa des del moment en què s'és escollit diputat al Parlament Europeu”. “Històrica i legalment això és així”, subratlla Boye, per a qui no és cert que la immunitat comenci quan es recull l'acta de parlamentari, un tràmit que ha de fer-se físicament a Madrid en el cas dels eurodiputats de l'Estat espanyol. 

El lletrat recorda l'existència de “precedents”, com el de l'empresari José María Ruiz-Mateos, elegit eurodiputat en 1989 quan estava processat per un presumpte delicte de frau, a més d'altres casos en països com “Hongria o Itàlia”. “Els precedents són tan forts per als que no volen que Puigdemont accedeixi al càrrec que per això van intentar de manera barroera que no pogués anar a les llistes. Mai hi ha hagut problemes perquè aquestes persones accedissin al càrrec”, remarca.

Fa algunes setmanes va transcendir un informe encarregat pel president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, als serveis jurídics de la institució, segons el qual la immunitat no comença fins a la recollida de l'acta, cosa que implicaria que Puigdemont hagués de visitar Espanya -on s'activaria una ordre de detenció contra ell pels presumptes delictes de rebel·lió i malversació de fons- per poder exercir posteriorment d'eurodiputat. 

Gonzalo Boye qüestiona rotundament l'informe
: “no va encapçalat ni signat per ningú i no està penjat a cap dels portals oficials del Parlament Europeu, quan s'hi pengen sempre tots els informes. A més, aquests informes no contenen cap error flagrant com si que el conté aquest. I, per cert, no és un error que ens perjudiqui, sinó que demostra que això no ho han fet els serveis jurídics del Parlament Europeu”.

Per a Boye és perfectament possible que, si ho desitja, Puigdemont pugui passar per Girona, la seva ciutat, si és escollit eurodiputat, perquè “la immunitat el protegiria en tot el territori de la UE”. En aquest sentit, també es mostra molt crític amb la pretensió del cap de llista del PSOE per a les europees -i ministre d'Exteriors en funcions, Josep Borrell- de modificar l'euroordre per a evitar un nou “cas Puigdemont”. “Em costa imaginar que el senyor Borrell en sàpiga una mica de dret. Ha dit que farà tots els esforços per canviar la directiva comunitària d'euroordre, que és el mateix que sosté Ciutadans. Però fins ara l'euroordre funciona en tots els països i en tots els casos, i si en aquest no ha funcionat és perquè els fets són infumables, no perquè l'euroordre estigui mal estructurada, que podria estar-ho, però no en el sentit que ells volen”, comenta. 

També es mostra convençut que un hipotètic recurs contra la immunitat de Puigdemont “no tindria cap recorregut, i el senyor Borrell ho sap, però ara està en campanya”. “Els tres [en referència a més a Toni Comín i Clara Ponsatí, els números dos i tres de la candidatura de JxCat al Parlament Europeu] podran exercir d'eurodiputats si surten triats. Estic tan tranquil com ho estàvem a Bèlgica en el 2017 [quan Puigdemont i altres membres del seu govern es van instal·lar allí per a evitar ser empresonats] o a Alemanya en 2018 [quan l'expresident va ser detingut i posteriorment posat en llibertat, després de descartar-se l'existència d'un delicte de rebel·lió]. Tinc una tranquil·litat proporcional a l'estudi que hem fet del tema”, conclou Boye. 

Arran d'una denúncia de Ciutadans, la Junta Electoral Central (JEC) va excloure en un primer moment a Puigdemont, Comín i Ponsatí de la llista de JxCat per al 26-M, però finalment els tres encapçalaran la candidatura, després que tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional determinessin que els seus drets polítics -i al sufragi passiu, és a dir, a ser votats- romanien intactes. Aquest dimecres Junts per Catalunya va anunciar que ha presentat una querella per presumpta prevaricació contra els vocals de la JEC Carlos Vidal i Andrés Betancor, proposats per PP i Cs, respectivament.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?