Público
Público
PATRIARCAT

Els cinc errors del sistema que donen impunitat a la violència masclista

La Fiscalia denuncia en la seva memòria anual com les mancances en la valoració del risc, les errades en la protecció de les denunciants, la rèmora de la dispensa de testificar contra familiars, la impossibilitat legal de considerar agressions de gènere les de parelles esporàdiques i el silenci dels familiars dificulten la persecució dels maltractadors.

Imatge d'arxiu de manifestants que reclamaven que la condemna a La Manada es basés en violació exual i no en abús. EFE
Imatge d'arxiu de manifestants que reclamaven que la condemna a La Manada es basés en violació exual i no en abús. EFE

El sistema de lluita contra la violència masclista segueix tenint llacunes i errors, tant en la persecució dels maltractadors com en la protecció de les víctimes, i la Fiscalia General de l'Estat n'ha posat de manifest diverses, relacionades amb l'Administració de Justícia i la normativa legal, i també amb usos socials, en la seva última memòria anual, difosa aquesta setmana, en què recull la presentació de 168.057 denúncies per aquest tipus de delinqüència, el que deixa una estremidora mitjana de 460 diàries, una cada poc més de tres minuts.

La xifra és superior a la de diligències prèvies incoades per les diferents fiscalies, que va ser de 140.173, amb 138.630 per delictes i 1.543 per infraccions lleus (antigues faltes), per tractar-se de registres diferents, encara que totes dues permeten fer-se una idea de la intensitat de la xacra, el lleu increment (+ 0,66%) enfront de l'any passat considera el ministeri públic "una dada positiva que permet concloure que s'ha acudit més vegades al sistema judicial perquè s'hi confia més".

Aquesta major confiança no emmascara, però, les llacunes d'aquest mateix sistema, entre les quals la Fiscalia destaca la figura de la "dispensa", la necessitat de la reforma de la qual qualifica d'"urgent" per suposar un "element pertorbador" que impedeix "en molts casos" materialitzar "un dels pilars en la lluita contra aquesta xacra" com l'àmbit punitiu.

El Ministeri d'Igualtat té previst presentar aquest dijous els resultats de la Macroenquesta sobre la Violència contra la Dona, el major estudi sobre la prevalença d'aquesta xacra que es realitza a Espanya, i que s'actualitza cada quatre anys des de 1999.

La "dispensa" deixa sense testimoni de càrrec més de 17.000 agressions

La dispensa permet a qualsevol testimoni decidir si declara o no contra un parent de fins a segon grau, cosa que "perverteix" el tractament jurídic de la violència de gènere i que "pot ser un altre element de pressió sobre una víctima tan vulnerable", assenyala la Fiscalia, que anota que l'ús d'aquesta figura "provoca no només sensació social d'impunitat, també el desànim dels operadors jurídics en general i dels fiscals en particular", ja que sol derivar en l'arxiu de la causa.

L'any passat s'hi van acollir 17.205 dones, el que suposa que el 10,66% dels casos es va quedar sense el principal testimoni de càrrec, ja fos per dependència econòmica, per pressió dels fills, per amenaces del denunciat o per altres motius, com l'ambigüitat dels sentiments cap a l'agressor.

"Això prové de l'època napoleònica i ha de eliminar-se", indica Ana María Pérez del Campo, presidenta de Separadas y Divorciadas, per a qui la seva aplicació en els tribunals equival "a animar algú a no complir el deure de denunciar un delicte".

"Oferir la dispensa en un judici suposa una perversió", anota Altamira Gonzalo, de l'Associació de Dones Juristes Themis. "Això estava pensat per protegir el testimoni en un altre tipus d'assumptes, com els accidents de trànsit, però en els de violència de gènere es converteix en un privilegi per al delinqüent A qui afavoreix la retirada de l'principal testimoni de càrrec?", planteja.

Quan la pròpia víctima renúncia a la protecció

Una altra de les avaries de el sistema es troba en la protecció de les denunciants. 15 de les 59 víctimes mortals de la violència masclista registrades l'any passat a Espanya (aquest any se'n sumen 31), una de cada quatre, havien presentat denúncies, el que ha portat la Fiscalia a estudiar un per un els casos "per d'aquesta manera conèixer on s'ha pogut fallar o com es pot millorar l'objectiu de protegir la víctima d'una forma efectiva, sense perdre de vista que la denúncia pot en ocasions ser un factor que augmenti l'agressivitat del maltractador i, per tant, un element que elevi el nivell de risc".

Sis de les quinze no tenien mesures de protecció en haver-se arxivat els seus casos per negar-se a declarar contra els seus agressors o haver-se acollit a la dispensa, una altra les va perdre en resultar absolt el seu imminent assassí, en una ocasió el sospitós no va arribar a ser localitzat abans que, en assabentar-se de la denúncia, acabés amb la vida de la seva exparella, i en altres dos casos no existien ja perquè el maltractador havia complert la sentència de la qual es derivaven.

Les altres cinc van morir amb "mesures protectores vigents" que els assassins van trencar, tot i que en cap d'aquests casos es van aplicar mesures de control telemàtic, que sí es van poder en pràctica en 1.577 procediments.

Aquest quadre "reflecteix la complexitat d'aquesta violència caracteritzada per la dominació i la forta vinculació afectiva" entre víctima i agressor, que sovint provoca la vulnerabilitat de les primeres i una tendència a "minimitzar les agressions o no ser conscients de la gravetat de el risc que hi ha en cas de tornar amb ell ", conclou la Fiscalia, que advoca per donar a les víctimes "atenció, suport i assistència per personal qualificat i especialitzat des del primer moment i durant tot el procediment".

Es tracta, afegeix, de "no perdre la víctima i aplanar el seu trànsit pel procés" per "reafirmar la seva decisió", "afermar la seva confiança" i "aconseguir la seva total recuperació", fins i tot, "amb independència del curs que segueixi la causa penal" i "més quan hi ha fills menors".

El silenci dels entorns i les noves relacions

Un altre dels aspectes que fallen en el sistema es troba en els entorns de les víctimes, en els seus parents i amics, en els quals la Fiscalia aprecia "una falta d'implicació", ja que "del total de les denúncies, només se'n van presentar per part de familiars el 0,57% i això malgrat que sabem que el 81% de les víctimes van reconèixer que havien explicat la seva situació alguna vegada a familiars i persones del seu entorn", assenyala la memòria, que també destaca "l'escàs percentatge de denúncies efectuades per serveis assistencials", el qual, "al marge de l'emissió de l'informe de lesions, només arriba al 2,74%" del total (tot just 4.600) després de caure a poc més de la meitat en un any.

La quarta llacuna es troba en la pròpia normativa legal o, més concretament, en el desfasament entre el contingut i l'evolució de la societat, en aquest cas en l'àmbit tecnològic, el desenvolupament del qual ha portat a l'aparició de "múltiples i variades situacions de domini, control i maltractament psicològic i físic de l'home sobre la dona" que "difícilment es poden incloure en el concepte de relació afectiva que exigeix" el Codi Penal.

En aquest sentit, la Fiscalia, que reclama "una immediata adaptació a aquesta nova realitat social" i la posada en marxa de "sistemes eficaços de protecció a les víctimes" com la retirada de continguts i el bloqueig de webs, explica com "les relacions afectives comencen cada vegada més precoçment sense convivència i sense un projecte en comú" i com sovint tenen un "desenvolupament en línia de curta durada però gran intensitat".

I això, per molt que en elles s'hi produeixin agressions, coaccions i un altre tipus d'atacs o que reprodueixin els "estereotips i idees sexistes que circulen per les xarxes", impedeix que els tribunals puguin tractar-les com violència de gènere, ja que no es tracta de parelles formals.

"Això es deriva de la Llei Integral, que deixa fora les parelles no estables", explica Gonzalo, que apunta que l'adhesió d'Espanya al Conveni d'Istanbul el 2014 obre la porta per "qualificar com a violència contra la dona altres formes de violència contra la dona, com les de caràcter sexual també". El projecte de Llei de Llibertats Sexuals, la del "només sí és sí", preveu aquests continguts.

"Hi ha víctimes sense protegir perquè no es valoren"

El cinquè error és de caràcter administratiu: es troba en l'escassetat de mitjans, quan no directament de la seva inexistència en diverses zones de país, de les UVFI, les Unitats de Valoració Forense Integral, la comesa de les quals és estimar els riscos que corren les denunciants com a base per adoptar mesures judicials de protecció, especialment en els casos de violència habitual.

El compromís de crear-les en dos anys, recollit en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, "no s'ha complert", indica la Fiscalia, que anota com, amb l'excepció de Terol, "on es triga una mitjana de 15 dies en emetre l'informe de valoració integral, en la majoria de les fiscalies [el termini] oscil·la entre els dos mesos de Saragossa i Biscaia, [i els] tres de Lugo, arribant als quatre mesos a Guipúscoa".

"Tot i reconèixer que des de les diferents administracions competents s'estan invertint recursos en dotar els jutjats dels instruments idonis per a això, cal insistir en la seva actual insuficiència i en la necessitat de dotar-les de personal especialitzat", assenyala la memòria, que recull com en àmbits judicials "és pacífica l'opinió que no tenen personal suficient per emetre els seus informes en el raonable termini que exigeix la instrucció processal" i com en alguns casos, com a Màlaga, "s'ha recorregut a l'externalització del servei" per acabar convertint-los en "instruments escassament operatius" per "la manca d'especialització de personal contractat i la seva fluctuació".

"Moltes víctimes no són protegides perquè no són valorades, i el tema de les valoracions és un assumpte econòmic, de dotació de mitjans", explica Altamira Gonzalo, per a qui "hi ha moltes avaries en la lluita contra la violència de gènere, i la majoria són econòmiques". Coincideix amb Pérez del Campo, que sosté que "els recursos no són suficients, se'n necessiten més".

El Govern espanyol transfereix 120 milions a comunitats i ajuntaments

D'aquestes cinc llacunes del sistema, la posada en marxa de les UVFI és competència de les comunitats autònomes, que porten dos anys rebent els cent milions anuals del Pacte d'Estat i la primera entrega, la de 2018, va eludir el Govern de Mariano Rajoy amb un altre paquet de vint milions per als ajuntaments abans de ser desallotjat amb la moció de censura.

Les transferències, les de 2019 i 2020, sí que es realitzen, encara que en aquest exercici amb un retard d'alguns mesos en l'arrencada de l'any, coincidint amb l'inici de la pandèmia, segons admet el Govern epsanyol en dues respostes parlamentàries al senador malagueny del PSOE Miguel Ángel Heredia. A aquestes partides se'ls afegeixen unes altres que sumen 9,5 milions més per al desenvolupament de programes d'atenció personalitzada, plans d'assistència social integral i per a atenció a les víctimes d'agressions sexuals.

El repartiment situa, per aquest ordre, Andalusia, Catalunya i Madrid, amb més de 15 milions, gairebé 13 i al voltant de 10,5, respectivament, com les principals beneficiàries dels fons tot i la inclusió de criteris com la dispersió territorial. "Els que defensen que no existeix la violència de gènere pretenen invisibilitzar les víctimes i les terribles conseqüències en les que aquestes desenvolupen la seva vida", denuncia el senador, que apunta que "aquest discurs amaga que la violència estructural contra les dones té el seu origen en la desigualtat i que el masclisme apuntala aquesta violència".

Heredia critica el "discurs negacionista de la violència de gènere" que formacions com la ultradretana Vox tracten d'introduir en dues d'aquestes comunitats, Andalusia i Madrid, on la majoria dels governs autonòmics, de PP i Ciutadans en ambdós casos, depèn de les seves vots.

"Qüestionar l'existència de la violència de gènere provoca que moltes dones tinguin por de no ser cregudes i dificulta que moltes d'elles puguin donar el primer pas per sortir de el cercle de la violència", afegeix Heredia, que sosté que "Espanya ha estat un país pioner" en la lluita contra aquesta xacra amb un sistema jurídic i assistencial que "necessita mitjans suficients per complir el seu objectiu, d'aquí els recursos mobilitzats per l'actual Govern".