Els cinc errors del sistema que donen impunitat a la violència masclista

El sistema de lluita contra la violència masclista segueix tenint llacunes i errors, tant en la persecució dels maltractadors com en la protecció de les víctimes, i la Fiscalia General de l'Estat n'ha posat de manifest diverses, relacionades amb l'Administració de Justícia i la normativa legal, i també amb usos socials, en la seva última memòria anual, difosa aquesta setmana, en què recull la presentació de 168.057 denúncies per aquest tipus de delinqüència, el que deixa una estremidora mitjana de 460 diàries, una cada poc més de tres minuts.

El Ministeri d'Igualtat té previst presentar aquest dijous els resultats de la Macroenquesta sobre la Violència contra la Dona, el major estudi sobre la prevalença d'aquesta xacra que es realitza a Espanya, i que s'actualitza cada quatre anys des de 1999.

La "dispensa" deixa sense testimoni de càrrec més de 17.000 agressions

La dispensa permet a qualsevol testimoni decidir si declara o no contra un parent de fins a segon grau, cosa que "perverteix" el tractament jurídic de la violència de gènere i que "pot ser un altre element de pressió sobre una víctima tan vulnerable", assenyala la Fiscalia, que anota que l'ús d'aquesta figura "provoca no només sensació social d'impunitat, també el desànim dels operadors jurídics en general i dels fiscals en particular", ja que sol derivar en l'arxiu de la causa.

Quan la pròpia víctima renúncia a la protecció

Una altra de les avaries de el sistema es troba en la protecció de les denunciants. 15 de les 59 víctimes mortals de la violència masclista registrades l'any passat a Espanya (aquest any se'n sumen 31), una de cada quatre, havien presentat denúncies, el que ha portat la Fiscalia a estudiar un per un els casos "per d'aquesta manera conèixer on s'ha pogut fallar o com es pot millorar l'objectiu de protegir la víctima d'una forma efectiva, sense perdre de vista que la denúncia pot en ocasions ser un factor que augmenti l'agressivitat del maltractador i, per tant, un element que elevi el nivell de risc".

Aquest quadre "reflecteix la complexitat d'aquesta violència caracteritzada per la dominació i la forta vinculació afectiva" entre víctima i agressor, que sovint provoca la vulnerabilitat de les primeres i una tendència a "minimitzar les agressions o no ser conscients de la gravetat de el risc que hi ha en cas de tornar amb ell ", conclou la Fiscalia, que advoca per donar a les víctimes "atenció, suport i assistència per personal qualificat i especialitzat des del primer moment i durant tot el procediment".

El silenci dels entorns i les noves relacions

Un altre dels aspectes que fallen en el sistema es troba en els entorns de les víctimes, en els seus parents i amics, en els quals la Fiscalia aprecia "una falta d'implicació", ja que "del total de les denúncies, només se'n van presentar per part de familiars el 0,57% i això malgrat que sabem que el 81% de les víctimes van reconèixer que havien explicat la seva situació alguna vegada a familiars i persones del seu entorn", assenyala la memòria, que també destaca "l'escàs percentatge de denúncies efectuades per serveis assistencials", el qual, "al marge de l'emissió de l'informe de lesions, només arriba al 2,74%" del total (tot just 4.600) després de caure a poc més de la meitat en un any.

I això, per molt que en elles s'hi produeixin agressions, coaccions i un altre tipus d'atacs o que reprodueixin els "estereotips i idees sexistes que circulen per les xarxes", impedeix que els tribunals puguin tractar-les com violència de gènere, ja que no es tracta de parelles formals.

"Hi ha víctimes sense protegir perquè no es valoren"

El cinquè error és de caràcter administratiu: es troba en l'escassetat de mitjans, quan no directament de la seva inexistència en diverses zones de país, de les UVFI, les Unitats de Valoració Forense Integral, la comesa de les quals és estimar els riscos que corren les denunciants com a base per adoptar mesures judicials de protecció, especialment en els casos de violència habitual.

El Govern espanyol transfereix 120 milions a comunitats i ajuntaments

D'aquestes cinc llacunes del sistema, la posada en marxa de les UVFI és competència de les comunitats autònomes, que porten dos anys rebent els cent milions anuals del Pacte d'Estat i la primera entrega, la de 2018, va eludir el Govern de Mariano Rajoy amb un altre paquet de vint milions per als ajuntaments abans de ser desallotjat amb la moció de censura.

El repartiment situa, per aquest ordre, Andalusia, Catalunya i Madrid, amb més de 15 milions, gairebé 13 i al voltant de 10,5, respectivament, com les principals beneficiàries dels fons tot i la inclusió de criteris com la dispersió territorial. "Els que defensen que no existeix la violència de gènere pretenen invisibilitzar les víctimes i les terribles conseqüències en les que aquestes desenvolupen la seva vida", denuncia el senador, que apunta que "aquest discurs amaga que la violència estructural contra les dones té el seu origen en la desigualtat i que el masclisme apuntala aquesta violència".