Favorables a avançar en la restricció de drets i contraris als drets humans; orientats a instaurar la sospita i l’aïllament entre comunitats; de naturalesa misògina i de base profundament patriarcal. Són els principals trets compartits dels extremismes violents detectats a Catalunya en el darrer informe de l’Institut Internacional per a l'Acció No-violenta (NOVACT), presentat recentment a Barcelona.

L’extrema dreta, el gihadisme violent i els delictes d’odi i discriminació -racistes, xenòfobs, LGTBIQ+fòbics, aporofòbics, capacitistes, misògins o masclistes-, són les tres expressions de radicalització violenta actives al país i que, segons conclou la diagnosi, es retroalimenten. "La presència d’un extremisme, afavoreix l’aparició d’altres extremismes: creen discursos que generen trencament entre un ‘nosaltres’ i un ‘els altres’ i es legitimen entre si", explica Clara Calderó, investigadora de NOVACT a càrrec de la recerca i membre de l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent.

El diagnòstic detecta que, mentre que els delictes d’odi s’han identificat com un potencial detonant de processos de radicalització violenta, arran del "sentiment d’injustícia i exclusió que generen", els atacs del gihadisme violent provoquen pics d’agressions islamòfobes i contribueixen a l’expansió de discursos d’extrema dreta.

"El més preocupant és com els extremismes violents entren cada vegada més en el discurs institucional i s’hi normalitzen les ideologies d’odi, es deshumanitza els ‘altres’ i es justifica que l’alteritat sigui subjecte de violacions de drets, fins i tot en formacions polítiques que no es consideren extremistes i, encara menys, extremistes violentes", remarca Calderó.

Tot i haver quedat fora de l’anàlisi per "falta de recursos", l’informe fa constar que entre els extremismes actius a Catalunya també hi ha la violència de gènere, amb les formes extremes dels assassinats masclistes i la violència sexual. "El nombre de víctimes de feminicidi supera amb escreix el d’altres formes d’extremisme violent", remarca Calderó, que apunta la necessitat de mirar més enllà de les formes d’extremisme que solen preocupar més les institucions.

En menys d’un mes, a Catalunya, quatre dones han estat assassinades a mans d’homes amb els quals mantenien o havien mantingut una relació de parella. El 2019 es va tancar amb 55 feminicidis oficials al conjunt de l’Estat.

La Diagnosi d’extremismes violents a Catalunya i recomanacions per la seva prevenció s'ha basat en una vuitantena d’entrevistes a persones vinculades a moviments socials, organitzacions del teixit associatiu, centres educatius i institucions locals, i s’ha desenvolupat amb una metodologia participativa. Els casos d’estudi de la recerca han estat Ciutat Vella, a Barcelona, pel fet de ser el districte de la capital en què s’han registrat més delictes d’odi; Nou Barris, també a Barcelona, per fer seguiment de l’impacte de l’extrema dreta arran de l’obertura d’un oratori; Ripoll, localitat de procedència dels autors dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils; i Tortosa, municipi considerat d’interès per l’acció de convivència intercultural que implementa.

Causes de les radicalitzacions

Baix capital social, -entès com "un espai de convivència en la diversitat i una font de sentiment de pertinença"-; augment de les desigualtats; violacions de drets humans -"per part de l’Estat i vinculades a mesures securitàries, fins i tot, a polítiques antiterroristes que, suposadament, volen fer front a aquests fenòmens", emfasitza Calderó-; la situació a les presons -"un dels escenaris on tenen lloc processos de radicalització violenta"-, així com greuges col·lectius i conflictes enquistats, -"en el cas de Catalunya, vinculats a culpabilitzar les persones nouvingudes de la precarietat socioeconòmica", especifica la investigadora-, són factors identificats com a causes de les diverses expressions de radicalització violenta.

Així mateix, l’anàlisi de NOVACT remarca que mai hi ha una sola causa que expliqui una radicalització violenta, sinó que és "un procés de socialització multicausal" i exigeix atendre com aquests factors impacten tant en el pla social com en les persones de manera individual. Sobre l’efecte en les poblacions que conviuen amb extremismes, més enllà del col·lectiu atacat, la diagnosi adverteix que l’extremisme violent genera polarització social. "Per fer la divisió d’un ‘nosaltres’ i els ‘altres’ que requereix qualsevol extremisme, cal una ruptura del teixit social, alhora que l’extremisme violent mateix provoca que s’aprofundeixi aquesta ruptura", afegeix Calderó.

Diversitat, no-discriminació, diàleg i drets: resposta contraextremista

Com es poden frenar els extremismes? Segons NOVACT, a través de mesures per construir una societat que reconegui la diversitat -com la religiosa, de gènere, sexoafectiva o política-; treballant activament per la no-discriminació i la igualtat de drets; o avançant en la comprensió de quins són els patrons de socialització de la radicalització i "combatre’ls amb projectes de transformació social i política alternatius".

"La prevenció de l’extremisme violent i en especial l’esforç per abordar les seves causes profundes, és sempre una qüestió de drets i tan important és el deure dels òrgans públics de protegir-los, com que es donin les eines a la societat per defensar-los", conclou l’informe. El cas d’estudi de Ripoll posa en relleu el potencial d’iniciatives ciutadanes com Som Ripoll, sorgida per intentar mitigar la crisi de convivència que s’esperava després de l’episodi de violència extremista protagonitzat per joves de la localitat.

En un inici, el col·lectiu Som Ripoll va facilitar un espai per canalitzar neguits arran de saber qui van ser els autors dels atemptats a Barcelona i Cambrils i per afrontar el xoc emocional i la tensió. En el darrer any, ha organitzat activitats de debat i reflexió sobre temàtiques com la islamofòbia i les migracions. Ripoll és una de les tres úniques localitats de Catalunya -al costat de Salt i Manlleu- on formacions d’extrema dreta han aconseguit representació en les darreres eleccions municipals, el passat mes de maig.

"Cal avançar cap al paradigma de la seguretat humana, que inclou no només la integritat física de no ser atacat, sinó que entén la seguretat com a tenir accés als teus drets: habitatge, treball digne, dret a construir una vida que per tu tingui valor i sentit, tenint en compte la diversitat de valors que existeixen a les nostres societats plurals", remarca Calderó, que lamenta que aquesta idea de seguretat sigui "contraposada a la que solen entendre i tirar endavant els governs: la basada en actuacions policials i vulneradora de llibertats fonamentals de sectors molt amplis de la població".