El discurs xenòfob i proteccionista al voltant de la migració pren volada a l’Estat espanyol, no només com a conseqüència de la irrupció de Vox a les institucions dels tres nivells administratius, sinó també perquè Ciutadans i PP, en una clara aposta estratègica per captar un segment electoral conservador, han acabat assumint la defensa d’un enfocament economicista de la qüestió. Els tres partits de l’espectre de dreta, no debades, han confluït durant les darreres campanyes electorals en dos elements programàtics fonamentals: la immigració com a recurs que responga a les necessitats econòmiques del país, i la fi de les situacions d’irregularitat.

Així s’infereix de la darrera anàlisi comparativa dels programes electorals en matèria d’asil i migracions, publicada per Marta Pérez, tècnica de la Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR-PV) en el marc de l’Observatori Sense Tòpics del projecte Alça la teua veu contra el racisme i la xenofòbia, subvencionada per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana. L’estudi mostra, arran del magma de comicis celebrats en els darrers mesos, l’existència de dos grans paradigmes enfrontats a propòsit de la migració: el propi de la dreta, clarament utilitarista, i aquell que posa l’accent en la garantia dels drets humans i democràtics, assumit en major o menor mesura per l’esquerra.

Si filem més prim, s’observa en l’anàlisi, pel que fa a les eleccions generals, que Izquierda Unida, Compromís i Unidas Podemos s’alineen sòlidament amb idees com l’eliminació dels retorns “en calent”, l’aprofundiment en la protecció de menors no acompanyats o el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (els CIE). El PSOE s’ubica en una posició central advocant per una “via realista” que titlla de demagògics alguns conceptes de l’esquerra com el de “fronteres obertes”. La dreta s’oposa en bloc a qualsevol mesura d’aprofundiment en la protecció internacional, si bé és remarcable la instrumentalització política que PP i Ciutadans n’efectuen, proposant per exemple un Estatut de protecció temporal per a veneçolans.

A nivell autonòmic, arena en què es juga la batalla de les polítiques socials i de benestar, és paradigmàtic que l’única proposta que tots els partits valencians allotgen al seu programa siga la de lluitar contra la discriminació i la xenofòbia, proposta eminentment discursiva. Tanmateix, quan es tracta de concretar línies d’actuació, només Compromís i, en menor mesura, Unides Podem, inclouen l’accés al sistema sanitari dels refugiats i sol·licitants de protecció internacional, així com la formació del personal que treballa en les oficines autonòmiques i locals.

És a escala europea, en un context de deslegitimació de les institucions de la Unió, sens dubte afavorit per la tan criticada política d’externalització de fronteres, on més importància cobra el discurs migratori, més encara si s’atén l’auge dels partits d’extrema dreta als parlaments nacionals de molts Estats membres i al propi Parlament Europeu. Front al discurs de la por que formacions com Vox difonen, els partits d’esquerra es presenten a aquests comicis amb un llenguatge desacomplexat que parla d’acabar amb l’Europa fortalesa i que fins i tot s’atreveix a suggerir una redefinició de la política exterior espanyola (és el cas d’Izquierda Unida, que posa sobre la taula la necessitat de condonar el deute als països més empobrits).

800 pàgines de programes electorals

Malgrat que l’objectiu més preuat de qualsevol programa polític rau en promoure elements de decisió per a un vot informat, el ben cert és que, tal com assenyalen els promotors de la investigació, a l’Estat espanyol trobem elements que distorsionen i dificulten la comprensió íntegra dels mateixos. Per començar, els programes dels partits, tant a nivell estatal com a nivell autonòmic, són excessivament densos i llargs. Com a prova, s’han comptabilitzat un total de fins a vuit-centes vint pàgines entre totes les formacions que presentaven candidatura a la contesa valenciana, de les quals, per cert, tres-centes corresponen al programa de Compromís.

Cal subratllar, així mateix, que una bona quantitat de programes es fan públics a una setmana i escaig del dia de les eleccions, desapareixent dels canals informatius per a la resta de la legislatura, el que barra la possibilitat d’una rendició de comptes plenament efectiva. Altres problemes esmentats consisteixen en la publicació dels programes en formats no descarregables o en la mida menuda que s’acostuma a emprar en la seua redacció.

Pel que respecta pròpiament a la qüestió migratòria, l’estudi alerta sobre l’enorme complexitat que suposa fer comparatives entre les propostes dels diferents partits. Això es deu sobretot al fet que el nivell de concreció de la política en aquesta matèria dista molt entre uns partits i uns altres. L’epígraf en què s’ubica el tema, a banda, també hi difereix. Moltes formacions, en darrer terme, presenten propostes a les autonòmiques que ja es preveien en les generals. Tot plegat, es fa necessari apostar per la sintetització dels programes, per l’accés fàcil i intuïtiu a ells, especialment a Internet, i per la seua publicació amb antelació suficient per permetre a la ciutadania una lectura pausada.

Estigmatització i sensacionalisme als mitjans

En un informe paral·lel sobre el discurs migratori als mitjans de comunicació, elaborat en aquesta ocasió pel periodista Miquel Ramos en col·laboració amb la Unió de Periodistes Valencians, es conclou que, en general, migració i asil han estat tractades mediàticament com a categories problemàtiques. Val a dir, per exemple, que algunes de les declaracions referides a dones migrants, que s’han fet considerant-les únicament com a mares i criadores (fem memòria sobre les controvertides paraules del candidat popular Casado) han trobat cobertura acrítica en els mitjans generalistes.

També ha prosperat una imatge criminalitzada dels menors no acompanyats, dels manters o de la població musulmana. De vegades, fins i tot, han sigut els propis polítics els encarregats d’estigmatitzar la qüestió; Josep Borrell, sense anar més lluny, declarava a El Objetivo de La Sexta que "la inmigración es el disolvente más grave que tiene hoy la Unión Europea", expressió que el català hagué d’assuavir posteriorment admetent que podien trobar-s’hi solucions.

Tot i que el discurs sobre migracions, segons l’informe, no ha tingut un paper determinant en les campanyes electorals, s’apunta que, des de l’entrada de Vox al Parlament andalús, molts mitjans han esdevingut altaveu d’aquest partit o, inclús, s’ha caigut per part d’algunes corporacions en la insensatesa de donar joc a la seua narrativa populista i sensacionalista. Cites reproduïdes d’Ortega Smith a la premsa, comminant a la construcció de murs, així ho avalen. Amb tot, l’informe no desatén la feina d’uns pocs mitjans i periodistes crítics que han actuat des de la responsabilitat social contestant les hipèrboles racistes.