"Els metges ja decidien a la UCI a qui es pot salvar i a qui no, el que canviarà ara és la freqüència i la intensitat"

El confiament per combatre la propagació del coronavirus ja fa deu dies que ens té a tots i totes a casa, i de moment, està previst que s’allargui un mes, fins al 12 d’abril. Aquesta situació excepcional pot portar la salut mental de la ciutadania al límit, que s’ha d’afrontar a no poder gaudir de l’aire lliure, gestionar la convivència a casa o lidiar amb escenaris tan difícils com la pèrdua d’una feina o la mort d’algú estimat. Per saber quin està sent l’impacte emocional del coronavirus, parlem amb el psicòleg Òscar Pino, membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i responsable del Centre de Salut Mental per Adults de l’Hospitalet de Llobregat.

I és que en aquests dies, tenir accés a un raig de llum amb qualitat s'està convertint en tot un privilegi: "Sabem que el nostre ànim està molt lligat al gaudi de l’espai públic, i més nosaltres que som mediterranis i que passem molt de temps fora de casa". Pino explica que hi ha evidències científiques que relacionen la manca de sol amb les depressions, i per això recomana cuidar-se i exposar-s’hi tant com es pugui.

Sanitaris, amb estrès i decisions de vida o mort

La crisi del coronavirus no només impacta de manera significativa a la quotidianitat de la gent. Els altres grans damnificats són els sanitaris, abocats a gestionar una situació d’emergència amb un gran volum de feina i responsabilitats de vida o mort. Per aquest motiu, el COPC ha posat a disposició dels professionals un servei telemàtic d’atenció psicològic que sorgeix de la Fundació Galatea. De moment, explica Pino, els treballadors no l’han utilitzat gaire: "Quan ets a la lluita, un lluita, i després mira què li fa mal. El nostre cos funciona igual", diu. Tot i això, el psicòleg adverteix que, a la llarga, aquests sanitaris podrien afrontar-se a trastorns adaptatius, símptomes de depressions, crisis d’angoixa, ansietat elevada o, fins i tot, estrès posttraumàtic si les vivències ha estat molt dures.

Viure el dol en època de distanciament social

Si hi ha un aspecte cabdal en la gestió emocional d’aquesta crisi, és la mort d’éssers estimats pel contagi del covid-19. L’alta capacitat de propagació d’aquest virus està obligant els professionals mèdics a aïllar tots els pacients, també aquells que tenen un pronòstic molt greu i que, en cas de no superar la malaltia, no es podran acomiadar dels seus familiars: "Que les persones s’estiguin morint soles fan el dol molt més complicat. Tampoc podran celebrar funerals, o citar-se al tanatori. Són rituals que són pels vius, no pels morts".