Òscar Camps (Barcelona, 1963) arriba puntual a la redacció de Público, tot i que porta males notícies. El vaixell Open Arms no va poder començar la seva missió de rescat a la Mediterrània aquest dijous, com estava previst. I aquesta és la raó que l'ha portat a Madrid. Després de gairebé mig segle a l'aigua, de remolcar el Prestige, de 59.000 milles navegades i 6.000 persones rescatades, aquesta nau reconvertida en vaixell de salvament humanitari comença a donar problemes, i l'ONG que dirigeix demana ajuda econòmica per poder seguir rescatant a la ruta migratòria més mortífera del món, la mateixa que ja s'ha cobrat 63 vides -que se sàpiguen- en menys d'un mes. Però no és només el motor el que Camps creu que ha de reparar. És conscient que l'últim cicle electoral ha passat factura a les organitzacions com la seva i que l'extrema dreta ha aconseguit introduir un discurs que no els deixa en bon lloc per a una part de la població.

Què necessiten exactament?

Després una infinitat de proves durant els últims dies per trobar l'avaria que ens té aturats, hem confirmat que el vaixell no té pressió suficient i segueix sense poder sortir. Però això no és res. L'avaria gran és que el motor està molt fatigat, són 47 anys. Li vam fer una gran revisió fa dos anys i mig però necessita una inversió de 600.000 euros per reconstruir aquest motor perquè les seves peces ja no es fabriquen i això alenteix moltíssim cada reparació.

Quants diners costa patrullar el Mediterrani?

Moure aquest vaixell costa 7.500 euros a el dia. Som una organització petita i podem assumir aquesta despesa, però no tenim capacitat per invertir tants diners en un vaixell que, potser, seria millor jubilar i comprar-ne un en millors condicions.

Demanen ajuda sobretot a la societat civil, ¿hi ha risc que es perdi un altre vaixell de rescat a la zona?

El vaixell no s'enfonsa, el nostre mayday és informatiu, però és cert que vam tenir una avaria desastrosa fa poc, pel desgast dels anys. Amb 118 persones rescatades a bord, ens vam posar a buscar una altra embarcació a la deriva. Érem l'únic vaixell de rescat en aquest moment, però no podíem seguir i vam haver de reparar enmig de la mar. Mai vam saber més d'aquesta tercera embarcació. Es perden vides, no és que arribem tard per descarregar una mercaderia, és que estem arribant tard per salvar vides humanes.

Necessitem estar al mar amb garanties, per això ens toca cridar a la ciutadania i dir-li que necessitem 200.000 persones que posin 10 o 20 euros a l'any. Això podríem aconseguir-ho picant la porta de grans fortunes, però no és el que busquem. Creiem que ara cal sentir l'escalfor de la societat civil i que tenim el seu reconeixement i el seu suport després de campanyes de difamació contra nosaltres, sobre el que fem, com i on ho fem.

L'atac de la dreta política i mediàtica ha estat constant. Se'ls ha vinculat amb traficants de persones, acusat de fomentar la immigració irregular, portat davant la Justícia, s'ha publicat el seu patrimoni personal ... Creu que han aconseguit el seu objectiu?

El cost econòmic ha estat molt alt. Hem gastat en defensa jurídica molts diners que anaven destinats a missions de salvament. Hem sortit de tot lliures, sense càrrecs, però s'ha generat un corrent d'opinió negativa sobre nosaltres i això acaba passant factura a les donacions i fa efecte fins i tot en les famílies dels voluntaris, que pateixen aquests atacs despietats.

El que pretenen aquests grups d'extrema dreta és tenir-nos entretinguts en batalles i guerres i desgastar-nos així. Fins i tot el Govern espanyol ens va castigar durament amb campanyes en què ens deien de tot. Al final seguim fent el mateix, algú està quedant malament en aquest procés i no som nosaltres.

Com es combat aquest discurs?

És un discurs basat en la mentida i ho hem demostrat en els tribunals italians. Fins i tot la justícia espanyola va arxivar la denúncia de Vox que demanava presó contra mi. També hem demandat a diverses publicacions i alguns periodistes per difamació. Però sobretot es combat obrint la nostra casa als mitjans de comunicació. Són més de 50 missions i totes han anat acompanyades de periodistes que han vist i viscut en carn pròpia el que passa, el que fem i el que no. Som totalment transparents. L'única manera que han tingut de bloquejar-nos ha estat l'administrativa. Aquest estiu, per exemple, vam estirar per la via legal el decret de Salvini i desembarquem a Itàlia malgrat les amenaces de multa i el bloqueig dels seus ports.

Ha canviat la situació a la Mediterrània després de la sortida de Salvini del Govern italià?

No hi ha tanta pressió i estem desembarcant a Itàlia sense massa problemes. El que va fer Salvini va ser iniciar una campanya mediàtica contra l'organització més mediàtica. Era una cortina de fum per no parlar dels problemes reals d'Itàlia, com la seva recessió econòmica, els problemes amb la màfia o la moció de censura que a la fi el va fer fora del Govern. Es va amagar darrere de la migració, que no era un problema a Itàlia en aquell moment, i va usar Open Arms com a paraigües de la seva campanya política, que a més, va personalitzar contra mi. Es va treure de la màniga un decret que prohibia l'entrada de vaixells de rescat en aigües italianes sota multa d'un milió d'euros. Però vam entrar-hi i no ens van multar. Era part del seu gran de teatre per als seus objectius en campanya electoral.

Les últimes dades de Frontex parlen d'un dràstic descens de les arribades de migrants a Europa i, en concret, a Itàlia, què està passant actualment?

Que els esforços d'Itàlia i la Unió Europea a Líbia, finançant grups armats i centres de detenció il·legals, tenen el seu efecte. S'està pagant per frenar per la força persones que volen fugir d'un país en guerra, molt racista i on no es respecten els drets humans. Aquesta gent està esclavitzada i tot i així es reconeix com a Govern libi un grup armat. També, als mateixos, se'ls considera guardacostes i se'ls dota de vaixells nous i se'ls dona poder, com si no fos Líbia un Estat fallit.

En l'última missió en què he estat, han estat mil les persones rescatades retornades a Líbia, això són devolucions en calent. Hem vist com aquestes patrulleres líbies no porten cap bandera, parlen en italià, es fan passar per guardacostes tunisians ... No diuen que són libis perquè els rescatats no volen pujar als seus vaixells, saben que seran retornats a un centre on prostituiran les dones i esclavitzaran els homes, els tornaran a extorsionar per tornar a sortir i intentar creuar el mar de nou. Hem rescatat persones que portaven tres intents de sortida. Això és pagar tres vegades el suborn als mateixos que la UE està finançat.

Però d'això no se'n parla. Es parla que un vaixell humanitari és una atracció per als traficants, que els envien aquí perquè els salvem nosaltres. És molt tendenciós dir que anem a recollir migrants a la costa líbia. Nosaltres rescatem en aigües internacionals, que són de tots. Aquí no hi ha migrants ni estrangers, tret que siguis negre. Si ets negre sembla que ets estranger fins a aigües internacionals. Com a ciutadans fem el que hem de fer, i tard o d'hora es reconeixerà que ho fèiem per inacció deliberada de les autoritats europees.

El pressupost per a Frontex ha augmentat un 200% aquest any, creu que així es pal·liarà aquest drama humà?

Ara té un gran pressupost, però el que Frontex no té encomanada és la funció de salvament. La UE ha retirat deliberadament totes les operacions civils i militars amb l'encàrrec de salvar persones. I les traves per desembarcar els rescatats està portant als vaixells mercants que naveguen per la zona a incomplir el Dret Marítim Internacional Obliguen, que obliga a prestar auxili davant d'emergències. S'ha aconseguit que prefereixin passar de llarg quan hi ha un pastera a la deriva o que apaguin el sistema de comunicació quan passen per determinades zones, perquè si rescaten són retinguts al mar durant una setmana o els envien a Líbia a desembarcar, i pateixen retards i pèrdues. Algun Estat hauria de denunciar això davant el Tribunal Internacional de el Dret de la Mar. Nosaltres denunciem públicament el que passa, per això ens difamen.

Després de la crisi de l'any passat, el Govern espanyol va carregar durament contra Open Arms i fins i tot va suggerir que podrien multar-lo per rescatar sense permís. Es parlava d'una multa de gairebé un milió d'euros. Han tingut alguna notícia sobre la qüestió?

No, va ser només intimidació. És impensable i no té base jurídica, però té recorregut administratiu, i aquesta màquina la mou el Govern espanyol i pot dilatar els temps, per exemple, fins que passin unes eleccions. La multa pretenia intimidar els donants i el patronat de la fundació. Va haver-hi persones que van tenir por, perquè els patrons responen amb el seu patrimoni i no podem fer front a una multa així. La meva mare i la meva dona són membres del patronat i vaig haver de reunir-les i dir-los "què fem ara? Si són capaços realment d'embargar-nos, no tenim prou patrimoni entre tots".

Què van respondre?

La meva mare em va dir "de la presó se'n surt, del fons del mar, no". Vaig sortir de casa amb aquesta frase i vam decidir que en aquestes històries cal seguir, i aquí seguim. Ni Itàlia ni Espanya han dit res més sobre aquest assumpte. Però la difamació arriba a les portades, encara que després el titular que tot es desestima va a la quarta pàgina, ningú li presta atenció. I és dur. No tenim cap tracte amb els traficants. Són els països europeus els que tracten amb els traficants, com ha quedat demostrat en recents entrevistes publicades a Itàlia amb el líder dels traficants de Líbia. Qui realment paga diners per frenar o canviar els fluxos migratoris són els Estats europeus, i això sí que és tràfic.

A Espanya, després de l'arribada de Sánchez al Govern, també s'ha reduït a la meitat el flux migratori gràcies als acords amb el Marroc. Quina opinió té del nou Govern de coalició? Creu que hi haurà canvis importants en les polítiques migratòries?

Si Espanya dóna diners al Marroc, aquest fa els deures i frena les sortides des del seu país. Quan Mohammad VI decideixi renegociar les condicions del contracte, la realitat serà una altra i hi haurà un altre estiu com el del 2018, que entraven 2.000 o 3.000 menors no acompanyats en pasteres. Això desestabilitzava no només Salvament Marítim, sinó tota la política espanyola. Marroc va crear un clima molt favorable per negociar i imposar les seves condicions. Això passa sempre quan es paga a altres per aturar fluxos migratoris, quedes a mercè de l'extorsió d'aquests països. Erdogan va extorsionar la UE i ara està omplint Líbia de gihadistes.

Pel que fa al Govern de coalició, crec que és una bona notícia. Tot canvi progressista davant aquesta Europa amb cert tuf a extrema dreta és bo. Aquest canvi a Espanya potser porti a que ens aliniem amb Portugal, potser amb Itàlia, Alemanya, França ja que es reequilibrin una mica els poders de la UE i es canviï alguna decisió de la Comissió Europea, com posar en marxa operacions de salvament, un votació que es va perdre per dos vots. Vull tenir fe, encara que és cert que la política migratòria de la UE està capgirada.

Ha denunciat que rep amenaces de tot tipus, com es viu sent la cara visible d'una organització que s'enfronta a mitja Unió Europea?

Intentes ometre-les. El que xoca és que, al mateix temps que em nomenen 'europeu de l'any' per la nostra tasca, a Europa es prenguin decisions contra el que estem fent. Són 16.000 morts a la Mediterrània durant els últims cinc anys, una mitjana de 3.000 a l'any. És per avergonyir-se.

Creu que en algun moment deixarà de ser necessària la presència d'organitzacions com la que dirigeix?

Per descomptat. A més de salvant vides al mar, nosaltres també treballem en origen, per exemple, al Senegal. No podem dir a ningú que no es mogui, però sí mostrar-los que Europa no els rebrà com esperen, que no és real la imatge que donem a les pel·lícules o en la publicitat dels partits de futbol. Els mostrem el que passa realment en aquest viatge, que és traumàtic per a tots i els costa una fortuna que podrien invertir d'una altra manera.

I és incomprensible que, si la majoria pot sol·licitar refugi, no puguin arribar aquí amb avió, com els que arriben des de Llatinoamèrica. La suposada pressió migratòria, si n'hi ha, està a Barajas, no a la Mediterrània. L'any passat van arribar amb avió 100.000 sol·licitants d'asil, però els mitjans parlen que 60.000 africans han arribat per l'Estret de Gibraltar.