Público
Público

Els independentistes demanen un ple urgent per investir Puigdemont, Turull o Sànchez

JxCat, ERC i la CUP presenten una proposta de resolució perquè el Parlament es comprometi a "garantir" la investidura del president cessat, així com de Turull i Sànchez. Demanaran igualment que la cambra insti el Govern central a garantir els "drets polítics" de Jordi Sànchez, d'acord amb la comunicació del Comité de Drets Humans de l'ONU. Els Comuns reclamen també l'alliberament dels presos i que es garanteixin els seus drets polítics . Arrimadas demana la dimissió de Torrent.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Els portaveus dels grups d'ERC, Sergi Sabrià, i de JxCat, Elsa Artadi, en el darrer ple del Parlament, el passat dissabte. EFE/Andreu Dalmau

Front unitari, ara sí, de JxCat, ERC i la CUP. Per investir Carles Puigdemont o, en el seu defecte, Jordi Turull o Jordi Sànchez. Les tres formacions independentistes del Parlament han registrat aquest dilluns a la cambra una proposta de resolució perquè el Parlament es comprometi a "adoptar totes les mesures necessàries per garantir" que Puigdemont i Turull "puguin exercir els seus drets polítics", incloent-hi "el dret a sotmetre a debat i votació plenària la seva candidatura per ser investit president de la Generalitat". A la vegada, han presentat una altra proposta de resolució que demana exactament el mateix per a Jordi Sànchez, a més d'instar el Govern espanyol a complir les "mesures cautelars" que va demanar divendres el Comité de Drets Humans de l'ONU respecte als "drets polítics" de Sànchez. Torrent ha convocat posteriorment el ple per a aquest dimecres a les 10h.

Les tres formacions demanen un ple urgent per aprovar sengles propostes de resolució. El president del Parlament, Roger Torrent, ha convocat una reunió de la Mesa i la Junta de Portaveus aquest mateix dilluns, a les 15.30h, al termini de la qual, ha decidit convocar un ple de la Cambra catalana per dimecres que ve 28 de març a les 10.00 hores, en el qual es debatran les esmentades propostes i altres dues presentades per C's i PSC. El partit d'Inés Arrimadas ha presentat una proposta sobre el respecte a la convivència i la neutralitat institucional, i el socialistes una altra sobre el diàleg i la reconciliació.

La primera de les mateixes, sobre "l'alliberament i garantia dels drets polítics dels diputats processats", constata que Puigdemont va ser "escollit per majoria absoluta del Parlament" al gener del 2016, que va superar una moció de confiança al setembre d'aquell mateix any, i que "ha estat avalat" pels resultats del 21D per ser "el legítim candidat del Parlament a la presidència de la Generalitat de la dotzena legislatura". Recorda que "continua disposant de la majoria parlamentària suficient", i que "es va veure forçat a renunciar a la seva investidura davant del bloqueig de la mateixa", en part per la impugnació que en va fer el Tribunal Constitucional.

En aquest sentit, el text exigeix "que cessin les ingerències del Govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional, que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya i la que fou legítimament expressada en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya de I'1 d'octubre".

A la vegada, la proposta de resolució recorda que la segona sessió d'investidura de Turull "no va ser possible degut al seu empresonament", i reclama "la posada en llibertat immediata dels diputats i ex diputats d'aquesta cambra que estan privats de llibertat". El text recorda igualment la comunicació del Comité de Drets Humans de l'ONU del passat divendres, en què aquest requeria a l'Estat espanyol que prengui "totes les mesures necessàries" per "garantir" que Jordi Sànchez "pot exercir els seus drets polítics", d'acord amb l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. I constata que aquest criteri "és aplicable a tots els diputats
i diputades que es troben en la mateixa situació de privació de llibertat".

En paral·lel, una segona proposta de resolució demana exactament el mateix, centrant-se en el cas de Jordi Sànchez i exigeix al Govern central el "compliment efectiu de les mesures cautelars" requerides pel Comité de Drets Humans de l'ONU.

JxCat, amb Puigdemont, mentre ERC matisa

"És evident que Puigdemont sempre serà el nostre candidat", ha declarat aquest dilluns la portaveu del grup de JxCat, en relació a la proposta de resolució. Entrevistada a TV3, Artadi ha recordat que la renúncia de Puigdemont a la investidura va ser una decisió "provisional", i que, des d'aleshores, la seva formació ha estat promovent iniciatives per poder-lo investir. Sobre el fet que el Tribunal Constitucional va posar com a condició per a la investidura de Puigdemont que aquest fos físicament present al Parlament, Artadi ha dit que ara hi ha "elements nous", especialment el requeriment del Comité de Drets Humans de l'ONU a Espanya.

El portaveu del grup d'ERC, Sergi Sabrià, per la seva banda, ha dissentit parcialment d'Artadi. Ha precisat que la "prioritat" és ara que tant Puigdemont com la totalitat dels presos polítics catalans "surtin en llibertat", posant en un segon terme la seva investidura. En aquest sentit, Sabrià ha recordat que la proposta de resolució conjunta fa referència a Puigdemont, a Turull i a Sànchez, i ha evitat pronunciar-se sobre qui ha de ser el nou president. Sí que ha insistit -en la línia que ha mantingut ERC pràcticament des de l'endemà del 21D- que cal formar govern com abans millor a Catalunya.

Sabrià, de fet, s'ha centrat més en la idea de formar un front comú en defensa de la democràcia que va plantejar dissabte Torrent, i que va reiterar diumenge. "Avui estan en perill els valors i els drets fonamentals i necessitem una resposta conjunta de tota la societat", ha afirmat, i ha recollit "el guant" del president del Parlament, per "construir un front tan ampli com sigui possible convidant tothom a sumar-s'hi en la defensa dels drets fonamentals". "Hem de fer compatible la defensa dels drets de tots els diputats, fer valer la majoria independentista, i la formació d'un Govern efectiu", ha conclòs. 

Els Comuns, pels "drets polítics" dels presos

Posteriorment, el grup de Catalunya en Comú-Podem ha presentat una altra proposta de resolució en què igualment demanen l'alliberament dels diputats presos, així com que aquests "han de tenir garantits tots els drets polítics i civils recollits al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics".

A diferència de la proposta dels grups independentistes, la dels Comuns no insta a fer possible la investidura de cap candidat en concret. Sí que emplaça la cambra "a treballar per trobar les eines i instruments necessaris per recuperar les institucions de l'autogovern", mitjançant "àmplies majories". Igualment fa una crida als "actors socials i polítics" a "defensar els valors de la democràcia, la llibertat i la justícia, que com a pilars fonamentals en els que s'edifica la societat catalana, estan sent vulnerats en els darrers temps".

La portaveu de Catalunya en Comú Podem, Elisenda Alamany, ha afirmat que la proposta registrada per JxCat, ERC i la CUP "constata una cosa que és de sentit comú i que nosaltres sempre hem defensat: els drets polítics d’aquells diputats que han estat elegits democràticament". "Però més enllà de defensar coses de sentit comú, el ple ha de ser un espai per avançar, i això no es fa només amb simbolismes", ha matisat. Alamany ha pronosticat que la proposta de resolució registrada pel seu grup serà la que agruparà “més consens”, donat “l’escenari polaritzat en que vivim”. "La millor manera de respondre a la involució democràtica que estem vivint passa per formar govern", ha insistit la portaveu dels Comuns: "El ple que tothom espera és el de la conformació d’un govern, i la responsabilitat per fer-ho la tenen JxCat i ERC".

Reunions de Torrent amb patronals i sindicats

A banda de la reunió amb la Mesa i a la Junta de Portaveus, el president Torrent ha iniciat, com va anunciar, els contactes necessaris per impulsar l'aliança de forces polítiques i socials en defensa de la democràcia i els drets civics. S'ha entrevistat amb el president de la PIMEC, Josep Gonzalez, amb Antoni Abad i David Garrofé, president i el secretari general de la CECOT, i amb els secretaris generals de Comissions Obreres i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros.

Reunió del president del Parlament amb els secretaris generals d'UGT i CCOO, Camil Ros i Javier Pacheco / Parlament de Catalunya

En relació a la situació política catalana, CCOO ha difòs un comunicat en què afirma que "després de les darreres decisions judicials", amb les detencions del President Carles Puigdemont i les ordres de presó preventiva "s'ha agreujat la fractura institucional i social a Catalunya". CCOO ha demanat  la llibertat immediata" de totes aquestes persones i ha manifestat la seva "preocupació i solidaritat amb totes les persones que han resultat ferides en les manifestacions dels últims dies".

"Ens sentim interpel·lats pel President del Parlament", diu el sindicat, "màxim representant efectiu de les institucions democràtiques catalanes" en bona part de la seva intervenció institucional de diumenge, afirma el sindicat. "Volem contribuir a bastir espais amplis de la societat civil per treballar en una sortida de concertació que superi el caràcter d’excepcionalitat que viuen les institucions catalanes, construint de nou l’autogovern". Reclama a les forces polítiques, al govern de l'Estat i a les institucions judicials que "generin les condicions" per fer possible el diàleg, i crida als partits catalans a la recuperació urgent del "control de les institucions catalanes mitjançant la investidura d’un candidat o candidata de consens i la formació d’un govern amb suport ampli".

Arrimadas demana la dimissió de Torrent

També aquest dilluns, la líder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas, ha demanat per telèfon a Torrent que dimiteixi, segons ha explicat posteriorment ella mateixa en roda de premsa. Arrimadas ha argumentat que el Parlament "està bloquejat", que Torrent "ha proposat tres candidats que no poden ser investits", i "ha canviat la convocatòria d'un ple en funció de l'agenda judicial d'un diputat", al·ludint al ple exprés de dijous passat, hores abans de la compareixença de Jordi Turull al Congrés. També ha sostingut que Torrent "s'ha negat a donar la cara", en relació a un ple que va sol·licitar el grup de C's fa dues setmanes, i que Torrent no ha convocat, segons ha explicat.

Arrimadas també ha recriminat a Torrent -la segona autoritat de Catalunya, i en aquests moments, de facto, la primera- la seva declaració institucional de diumenge en què demanava un "front comú pels drets i llibertats fonamentals". La líder de C's ha titllar la seva declaració de "míting d'ERC", i l'ha acusat de "fer créixer la divisió a Catalunya"