Público
Público
conflicte polític

Els partits independentistes reclamen l'amnistia mentre els Comuns celebren els indults com el primer pas cap al diàleg

Els independentistes titllen de "parcial" la solució proposada per Sànchez i qualifiquen de "propaganda" l'acte en què ho ha anunciat, al Liceu. Òmnium Cultural i Amnistia i Llibertat han portat aquest dilluns més de 200.000 signatures al Congrés per reclamar que es tramiti la Llei d'Amnistia

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, davant del Congrés amb una caixa amb signatures a favor de la Llei d'Amnistia.
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, davant del Congrés amb una caixa amb signatures a favor de la Llei d'Amnistia. ACN

Reaccions diverses entre els partits catalans davant l'anunci de Pedro Sánchez que el Govern concedirà els indults als presos polítics aquest dimarts. Els partits independentistes han qualificat de "parcial" la mesura i han reiterat la necessitat de l'amnistia per tots els represaliats, a més de titllar de "propaganda" l'acte en què Sánchez ho ha anunciat, al Liceu. Els Comuns han aplaudit la decisió, que entenen com un primer pas cap a una nova etapa de diàleg i cap a la resolució del conflicte polític amb l'Estat, tot i esperar també la reforma del delicte de sedició. D'altra banda, aquest dilluns Òmnium Cultural i Amnistia i Llibertat han portat més de 200.000 signatures al Congrés per reclamar la tramitació de la Llei d'Amnistia. 

Aragonès afirma que els indults són "un pas en la resolució del conflicte, però parcial"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, que no ha assistit a l'acte del Liceu on Sánchez ha anunciat la mesura, ha afirmat que amb els indults es fa "un pas en la resolució del conflicte, però parcial". En una atenció als mitjans a Amposta, ha reiterat que proposaran una llei d'amnistia per tots els represaliats, així com un nou referèndum, solucions globals per abordar el conflicte. Per la seva banda, la portaveu del seu partit (ERC), Marta Vilalta, ha destacat que "la solució a la judiciaització és l'amnistia" i "qualsevol altra solució és parcial", perquè "hi ha exiliats polítics, persones encausades, perquè el Tribunal de Comptes està perseguint de manera repressiva a nivell econòmic part dels líders independentistes".

D'altra banda, JxCat ha expressat el seu rebuig a la mesura i ha reclamat a Sánchez que faci les seves propostes per Catalunya al Parlament, on es pugui explicar davant dels electes. La portaveu del partit, Elsa Artadi, l'ha instat a defugir actes "electoralistes, de pur màrqueting", i li ha retret que després de tres anys al poder concedeixi ara els indults. Artadi ha assegurat que ho fa per les pressions internacionals rebudes gràcies a la "feina feta" des de l'exili per la internacionalització del conflicte.

El diputat de la CUP al Parlament Carles Riera, per la seva banda, ha assegurat que comença "un nou cicle de lluita i mobilització". "És molt important que resti clar, diàfan i transparent que la via no és el pacte amb l'Estat, no és el camí de les rebaixes ni les passes enrere", ha apuntat. Riera ha participat en la manifestació contra la presència de Sánchez al Liceu, acompanyat d'altres diputats de la CUP com Dolors Sabater. Pel diputat, el president del Govern espanyol "s'equivoca si creu que avui aquí s'acaba tot". En aquesta línia, ha afirmat que "l'única solució 'antirepressiva' acceptable" és la lluita per l'autodeterminació i l'amnistia.

D'altra banda, els Comuns sí que han celebrat la proposta. La presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, interpreta que Sánchez ho fa per "l'estabilitat que necessita el Govern espanyol" i "perquè és conscient que necessita el bloc de la investidura". En una entrevista a La 2 i Ràdio 4, Albiach ha dit que vol pensar que Sánchez també "té alguna cosa d'estadista" i creu que la mesura de gràcia ajudarà a generar "un marc alternatiu per caminar cap a l'Espanya federal". Albiach hauria preferit que la reforma del delicte de sedició del Codi Penal hagués arribat abans que els indults per "blindar-los". Ha dit que la modificació legal "no trigarà", tot i que ha recordat que depèn del ministre de Justícia i ha admès que "els ritmes socialistes" són diferents als seus. Albiach creu que la solució per a Carles Puigdemont i els exconsellers fora de Catalunya passa per la reforma del delicte de sedició. 

A més, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha negat que l'indult sigui "cap cessió de ningú ni cap expressió de debilitat", sinó que el veu com "el primer pas imprescindible per aconseguir resoldre el conflicte polític". Mena admet que aquestes mesures de gràcia "no són la solució a tots els problemes", però creu que engeguen la fase de la llibertat, que ha de venir seguida de la fase del diàleg i de la fase de les solucions. Els Comuns demanen que la taula del diàleg es reuneixi com més aviat millor: "Si pot ser aquesta setmana, millor que la setmana que ve".

200.000 signatures per reclamar l'amnistia

Òmnium Cultural i Amnistia i Llibertat han portat aquest dilluns més de 200.000 signatures al Congrés per reclamar la tramitació de la Llei d'Amnistia. Les entitats, acompanyades dels partits independentistes, han entregat a la Cambra Baixa les caixes amb les firmes a favor de la iniciativa. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha defensat en una atenció als mitjans que l'amnistia és la via a partir de la qual "començar a resoldre el conflicte polític" i encarna la "voluntat majoritària de la societat catalana". ERC, JxCat, PDeCAT i la CUP ja van registrar la Llei d'Amnistia al març, però la Mesa va rebutjar tramitar-la i va vetar permetre'n el debat. Davant aquest veto, les entitats fan un "nou intent" via el dret de petició.

Mauri ha recordat que hi ha "més de 3.300 persones represaliades", "exiliats" i causes obertes contra l'independentisme. La portaveu d'Amnistia i Llibertat, Susanna Pagès, ha dit que l'amnistia és un "consens" de la societat catalana i ha apuntat que l'entrega de signatures és un "pas més endavant" per traslladar aquesta "necessitat".