Els set presos polítics de Lledoners –Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez- han sortit aquest divendres de la presó de lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), després d'obtenir el tercer grau penitenciari. Els líders independentistes podran passar el cap de setmana a casa i no hauran de tornar a la presó fins dilluns. El tercer grau permetrà als presos participar en la campanya electoral. Alguns d'ells com el president d'ERC, Oriol Junqueras, o el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, preveuen participar aquesta tarda mateix en actes electorals dels seus partits. A la sortida, els presos han desplegat una pancarta a favor de l'amnistia i han fet una crida a la mobilització i a anar a votar. Alguns d'ells s'han mostrat convençuts que la fiscalia recorrerà aquesta semillibertat.

Tot just sortir, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s'ha traslladat a Barcelona per participar en un acte de l'entitat que presideix en reivindicació de l'amnistia. Cuixart ha fet una crida a anar a les urnes "omplim les urnes de paperetes sobiranistes", ha dit i ha reclamat un "Govern fort".

A la sortida de la presó, Oriol Junqueras s'ha mostrat content de poder sortir amb el tercer grau: "tenim un país per aixecar". En aquest sentit, ha fet referència a la situació epidemiològica que viu el país i ha afirmat que "tenim una pandèmia per superar i una economia per recuperar". Junqueras també ha exigit que s'acabi amb la "repressió" i ha volgut expressar el seu suport pels "companys que pateixen repressió i que estan a l'exili" i ha assegurat que treballaran "pel seu retorn i la fi de la repressió".

Per la seva part, Jordi Sànchez ha volgut aclarir que el tercer grau "no és cap benefici ,sinó l'aplicació del dret penitenciari". Sànchez ha recordat que ahir va complir 1.200 dies a la presó i, per això, afirma que no vol sentir ningú que digui que el tercer grau és un privilegi. També ha animat a la ciutadania a participar a les eleccions: "el 14-F hem d'anar a les urnes, no ens hem de deixar vèncer per la por i desafiem els que ens volen a casa i expressem la voluntat majoritària del país de viure en llibertat". Al mateix temps, ha volgut deixar clar que la seva semillibertat "no té res a veure amb la campanya", sinó que "hi ha un calendari".

En la mateixa línia s'ha expressat Raül Romeva, que s'ha mostrat molt desconfiat de la fiscalia i ha criticat que "fins i tot Europa els diu una vegada i una altra que la seva manera d'actuar és incorrecta i antidemocràtica". Romeva també ha recordat la "repressió" contra Pablo Hassel i creu que aquesta situació "s'ha d'acabar". A més, ha insistit que la seva determinació "no té murs ni barrots".

La sortida de Dolors Bassa

Si els presos de Lledoners han sortit tots junts pocs minuts abans de les 11 del matí, l'exconsellera de Treball Dolors Bassa ha sortit de la presó del Puig de les Basses de Figueres cap a dos quarts de nou del matí. Bassa ha demanat la mobilització del vot independentista i del seu partit, ERC, perquè "cada persona que es quedi a casa és un vot que va al 155". "Ens diuen el quan però no ens diran el què", ha afegit en relació a la data de les eleccions. Bassa ha dit que els independentistes han de tornar a guanyar a les urnes per demostrar que no els fan "por". Sobre el tercer grau i el possible recurs, ha dit que estan a l'espera de què fa "la fiscalia que afina el PSOE" però que surt "contenta" i amb "empenta". En aquest sentit, ha dit que la via per als presos, els "exiliats i els represaliats" és "l'amnistia".

L'exconsellera ha sortit del centre penitenciari quan faltaven pocs minuts per tres quarts de nou del matí. Ho ha fet gairebé dos mesos després que hi tornés a entrar i acompanyada per la seva germana, Montse Bassa. A fora, l'esperaven membres d'ERC, entre els quals la cap de llista per Girona, Teresa Jordà, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri.

Bassa, que ha atès els mitjans de comunicació tan bon punt ha sortit, ha assegurat que està contenta i que ho fa amb "empenta". L'exconsellera ha recordat, però, que el tercer grau penitenciari no és la "llibertat" i que, tot i que és "un bri d'aire fresc", té lloc en el marc d'una campanya electoral "imposada totalment". L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, resta empresonada a Wad-Ras a l'espera que el Departament de Justícia acabi de revisar el seu règim penitenciari i a causa del confinament actual del centre penitenciari que dificulta la seva sortida.

Encausats per les protestes contra la sentència

Els dirigents d'Òmnium Cultural tenien present també que aquest divendres estaven citades a declarar desenes de persones a Figueres, acusades d'haver participat en el tall de l'autopista a La Jonquera l'11 i 12 de novembre de l'any 2019, en protesta per les sentències del Tribunal Suprem contra les persones que ara han passat a complir la condemna de presó en tercer grau.

El vicepresident d'Omnium, Marcel Mauri, ha participat en una concentració de suport davant els jutjats de Figueres (Alt Empordà), just després d'haver anat a la presó de Puig de les Basses​ per acollir l'exconsellera Dolors Bassa a la sortida del centre penitenciari.

Mauri ha marxat immediatament cap a Barcelona per una trobada a la plaça del Rei amb Jordi Cuixart, que després de sortir de la presó de Lledoners ha volgut participar en un acte de suport als gairebé 2.800 "represaliats anònims" del procés que, segons ha dit, "no han de ser invisibilitzats".

Mauri i Cuixart havien cridat aquest mateix dijous a xarxes socials a manifestar solidaritat amb a les persones investigades pels talls a l'autopista, en una causa, que segons ha explicat a aquest diari l'advocat Benet Salellas a la porta del jutjat, no té cap base jurídica.  

A la plaça del Rei de Barcelona Cuixart ha estat acompanyat per una representació de 12 persones represaliades, entre elles membres de la Sindicatura Electoral, familiars d'exiliats, com ara la germana de Clara Ponsatí, acusats d'haver organitzat el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, detinguts pel 23-F o investigats per accions de protesta contra la repressió de l'Estat espanyol. Un a un, els participants han dit el seu nom, de què se'ls acusa o perquè han estat condemnats i les penes reclamades o imposades, informa l'agència ACN.