El Govern d'Esquerra Republicana afronta amb considerables dificultats l'aprovació dels que -amb tota seguretat- serien, si aconsegueixen la llum verda del Parlament, els darrers pressupostos de Pere Aragonès com a president de la Generalitat en l'actual legislatura. Si bé és cert que les eleccions a Catalunya tocarien el febrer del 2025, cada cop agafa més pes la possibilitat d'un "avançament tècnic" d'uns quants mesos. I en qualsevol cas, la proximitat de les eleccions no permetrà afrontar amb assossec la negociació d'uns pressupostos a finals de l'any que ve. Per tant els del 2024 es preveuen com els darrers comptes de la legislatura.

Però cal veure si els pressupostos de l'any que ve es materialitzen en una negociació que es pot definir com a lenta i dispersa. El Govern es mostra determinat a aconseguir-ho malgrat l'exigua força al Parlament del Consell Executiu, amb el suport assegurat de només els 33 diputats d'Esquerra. Lluny dels 68 de la majoria absoluta necessària.

A dia d'avui, totes les fonts consultades dels diversos partits implicats en la negociació -ERC, Junts, PSC, CUP i comuns- indiquen que els pressupostos per al 2024 estan embarrancats en els esculls que plantegen les estratègies polítiques dels partits per al final de legislatura. I els comptes tindran molt difícil d'arribar a bon port, amb el projecte del centre turístic Hard Rock com a ariet i cavall de batalla que pot suposar el torpede definitiu.

Els darrers comptes de la legislatura

Així doncs, ERC negocia els darrers comptes del Govern d'Aragonès d'aquesta legislatura amb un PSC predisposat a l'acord encara que exigint el compliment d'acords, i amb els comuns, la CUP i Junts amb exigències contraposades. Per al Govern, la qüestió és únicament de voluntat política i espera que s'acabin aprovant.

La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, assegura que la negociació dels pressupostos per al 2024 fa passos endavant amb els grups polítics: "Tot avança correctament i espero que puguem tenir un acord com més aviat millor". Però no és el que expliquen des de l'oposició. Segons Mas Guix, "el treball tècnic està fet" i ara toca encaminar les negociacions polítiques. La consellera diu que estan buscant un acord "ampli" per aprofitar un creixement "notable" de recursos que comportaran els comptes. L'oposició diu tot el contrari.

Fonts de la direcció del PSC reconeixen la predisposició a pactar els nous comptes encara que adverteixen que "el Govern ha de complir almenys "amb algunes" de les principals qüestions contemplades a l'acord dels pressupostos passats". El projecte de l'autovia B-40, desencallar el projecte del gran centre turístic i de casinos Hard Rock i l'ampliació de l'aeroport del Prat, són els tres eixos bàsics que els socialistes exigeixen. Des del PSC admeten que no es complirà tota la llista de l'acord passat, però volen una certa visualització d'avenç en aquests tres punts fonamentals.

L'oposició no es mostra gens optimista

I les fonts consultades de la resta de grups parlamentaris no es mostren gens optimistes. Els comuns al·leguen també incompliments per part del Govern en el passat acord amb ells, especialment en matèria de sanitat. I sobretot posen com a línia vermella, per pactar els nous comptes, qualsevol pas que es faci per a la materialització del Hard Rock.

Des d'ERC s'assegura que s'estan complint tots els compromisos i critiquen la posició dels comuns: "No és coherent que l'any passat arribéssim a un acord i ara no. Perquè amb el Hard Rock estem al mateix punt i no és el de decidir sí o no al projecte. Aquest projecte ja està en tramitació i ha de seguir i complir els tràmits pertinents encara que no és el que defensa ERC. I en qualsevol cas, l'exigència és del PSC". En canvi fonts socialistes acusen el Govern de mantenir paralitzat administrativament el Hard Rock "perquè no hi ha un interès real a fer-ho possible", però recorden que "hi ha un compromís vigent".

Per part seva, la CUP i Junts també són formacions molt crítiques amb les polítiques del Govern i no semblen estar per la tasca d'acordar pressupostos. Totes dues formacions es mostren obertes a la negociació, però des de Junts admeten que serà difícil que acabin recolzant uns pressupostos d'un Govern del qual van sortir fa un any i consideren "totalment amortitzat". Algunes fonts de la negociació pressupostària admeten que podria ser complicat vèncer les dinàmiques de final de legislatura ja que algunes forces polítiques miren ja cap a unes eleccions catalanes que molts situen el novembre vinent. "Hi ha una certa estratègia de desgastar el Govern i no sortir en una foto de pacte per poder pugnar per part de la cartera electoral d'Esquerra", apunten aquestes fonts.

Per a la líder d'En Comú Podem, Jessica Albiach, "en plena sequera el Govern no tanca la porta a projectes que són propis de negacionistes climàtics com el Hard Rock" i afegeix que "nosaltres ens vam capficar a aconseguir el pressupost més gran de sanitat de la història i no s'estan complint els acords ja que no s'ha desplegat el que fa referència a la salut bucodental i només han posat tres dentistes per a tot Catalunya. Ni tampoc amb el compromís que l'espera per a l'atenció del metge de capçalera sigui de 5 dies com a màxim. O han reduït serveis amb la concentració pediàtrica".

Pel que fa a la CUP, asseguren mostrar-se oberts a negociar els pressupostos però acusen el Govern de no tenir interès. Admeten una primera reunió "genèrica" i critiquen la manca de convocatòries per a una segona reunió i cap resposta al document "de mínims" que asseguren haver fet arribar a la consellera Natàlia Mas. Amb propostes sobre "habitatge i desnonaments, atenció primària i salut mental, canvi climàtic i sequera i moltes altres urgències".

El Govern assegura que respondrà les peticions de la CUP però per als anticapitalistes "està clar que el Govern ja té decidit qui vol que siguin els seus socis i això no va de polítiques públiques sinó d'intercanvi de favors polítics –en referència al PSC i comuns i els suports al Govern del PSOE i Sumar per part d'ERC-". I afegeixen: "Cal que el 2024 invertim 1.000 milions en habitatge públic i evitem els desnonaments, o no?, cal que el 2024 apostem per la sanitat pública i acabem amb el model concertat, o no?, aquestes són les preguntes que ha de respondre el Govern".

Discrepàncies sobre el ritme de la negociació

Ni en el ritme de la negociació hi ha acord. Mentre fonts de la presidència mantenen que la seva voluntat és tancar un acord en "les properes setmanes" amb el "màxim consens possible", fonts consultades de la resta de grups de la negociació coincideixen que "el Govern diu que vol pressupostos però no sembla tan determinat com fa un any a aconseguir-los".

Així les coses, amb els pressupostos de la Generalitat ja en pròrroga tècnica, tot apunta que fins després de les festes nadalenques no hi haurà cap moviment i que difícilment s'aconseguirà un acord si les aritmètiques parlamentàries, per aprovar els comptes respectius al Parlament i al Congrés dels Diputats, no s'entrecreuen. I molt menys en un any superelectoral on les formacions estatals hauran d'afrontar les eleccions gallegues primer i basques després, que totes les forces catalanes s'enfrontaran al juny als comicis al Parlament Europeu i que ningú descarta que es remati el 2024 amb unes eleccions a Catalunya que seran vitals per a tots els grups immersos en la negociació pressupostària.