La plataforma SOS Socorristes s'ha concentrat aquest dimarts al matí a les portes de la Generalitat per exigir al Govern que tiri endavant un decret que reguli els equips de socorrisme de les platges de tot Catalunya. La plataforma sindical denuncia que actualment cada ajuntament aplica criteris diferents a l'hora de regular el servei de socorrisme de les seves platges.

El portaveu de la plataforma, Nacho Ibañez, ha defensat que el decret és "bàsic" per unificar criteris i evitar que sigui decisió de cada consistori en quin mes de l'any comencen a oferir servei de socorrisme, o quants professionals i quantes torres de vigilància instal·len per metre quadrat de platja.

En la concentració d'aquest dimarts, socorristes de Barcelona, Girona i Tarragona han alertat que, en el context actual, els estius cada vegada són més llargs i calorosos i, tanmateix, l'afluència de gent a les platges no para de créixer, fet que en els últims anys ha provocat un augment del nombre de morts per ofegament.

En aquest sentit, el col·lectiu considera que és urgent una millora dels serveis de salvament i socorrisme, que passi per dotar els equips de millors infraestructures, així com regular la quantitat de professionals que ha d'haver-hi per metre quadrat de platja. "Alguns ajuntaments instal·len una torre de vigilància i, després, tens 500 metres fins a la següent, i enmig 10.000 persones: això no garanteix la vigilància ni tampoc una resposta", ha denunciat Ibañez.

Realitats molt diferents

Segons el portaveu, a Catalunya hi ha ajuntaments com el de Sitges o Lloret de Mar que comencen a oferir servei de socorrisme l'abril, mentre que d'altres no ho fan fins Sant Joan. Un fet que consideren un problema atès a la durada real dels estius a Catalunya i a la quantitat de persones que des d'abans de Sant Joan ja freqüenten les platges.

Entre d'altres, SOS Socorristes també ha posat en dubte les condicions en què treballen. Segons Ibañez, molts d'ells fan jornades de més de nou hores, i ho fan a ple sol i asseguts en cadires que "suposen un risc laboral". Davant d'això, reivindica que hi ha ajuntaments que ja estan instal·lant torres de vigilància "més avançades", tapades per un sostre i amb vidres polaritzats. "Creiem que es pot aconseguir i la idea de venir a la Generalitat és plantejar-ho per aconseguir-ho i que sigui una regla general de cada ajuntament i, així, no depengui de la bona o mala voluntat de cadascun d'ells", ha conclòs.