Comencem l'any 2020 a pocs dies de la celebració de la fracassada cimera internacional ple clima a Madrid (COP25). Un any en el que el canvi climàtic ha entrat de ple en l’agenda política mundial. I que ho ha fet amb l’adveniment de la figura de Greta Thunberg com la consciència ecologista de la societat planetària. La jove sueca fins i tot ha estat declarada personatge de l’any per la revista Times. Però no és només Thunberg: Es una generació molt jove que pica a la porta. La generació dels Fridays for future. I no només són els joves: és una societat que camina cap al precipici.

Com ja va passar l’any passat amb l’eclosió del feminisme, l’ecologisme ha pres el carril central de la societat. Ningú no rebat ja l’existència del canvi climàtic. Ni s'atreveix a criticar -en públic- les mesures per evitar les seves conseqüències. Ara bé: entre les paraules i la praxi ecologista hi ha un salt considerable. Només cal recordar com l’alcalde Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va aprofitar la COP25 per ventar-se del projecte ‘Madrid Centro’, que precisament la seva alcaldia ha intentat revertir. Tothom és (o vol ser) verd. També les empreses. Incloses les de l’Ibex-25, moltes de les quals són les grans contaminants.

Per això, és necessari seguir la pista a aquelles persones de l’àmbit acadèmic, polític i social que estan reflexionant sobre l’emergència climàtica a Catalunya. Com ja va fer Públic el Nadal de 2018 amb una proposta de 14 dones feministes a tenir en compte, enguany dediquem l’espai a 15 veus que ens ajuden a entendre les perspectives davant l’emergència climàtica que ja ve. Evidentment, ens deixem moltes altres veus al tinter. Perquè, afortunadament, la massa crítica és ampla.

1. Martina Marcet

Membre del Grup de dones pastores, aquesta ramadera establerta al Berguedà destaca per la seva defensa de la ramaderia extensiva. Amb la criança de gallines i vedelles ecològiques a Cal Roio (al poble de La Nou) també fa valdre les feines agràries i qüestiona la relació simplista entre ramaderia i canvi climàtic. 

2. Mónica Vargas

Colombiana resident a Catalunya, Vargas ha treballat el paper de l’extractivisme dels països del Nord global. Dit d’una altra manera: com el sistema capitalista explota els recursos naturals d’un país, però se’n beneficien d’altres. Per això, destaca en la idea que l’emergència climàtica no es pot resoldre de forma aïllada (mesures en un únic país) sinó que ha de ser global. Col·labora a la revista Alternativas Económicas.

3. Yayo Herrero

Activista molt coneguda en ambients progressistes a Catalunya i arreu de l’Estat, Herrero destaca en vincular el feminisme i la lluita ecologista. Una de les seves idees força és que no és possible un capitalisme verd. També el fet que és necessari replantejar-se les relacions dels éssers humans amb la natura, que ja no pot passar per un creixement infinit o indefinit; tal com explicava en aquesta entrevista al diari Públic 

4. Joaquim Sempere

Enguany ha publicat el llibre Las cenizas de Prometeo (transición energética y socialismo) (Editorial Imperdible). La seva idea força és que hem de ser més austers. O sigui: Hem d’assumir que tindrem una disponibilitat energètica més petita, després dels 200 anys de combustibles fòssils que hem tingut. I per tant, hem de plantejar formes de vida més frugals, el que vol dir aconseguir satisfer les necessitats humanes mitjançant mecanismes que requereixin menys impacte ambiental. Podeu llegir una entrevista amb Sempere al digital El Cuaderno.

5. Luis González Reyes

Activista d’Ecologistas en acción i destacat acadèmic, és el deixeble intel·lectual de Fernández Durán, qui en morir li va deixar en herència el repte d’acabar el llegat que suposa En la espiral de la energia (Libros en Acción i Baladre). González Reyes dóna per fet que el col·lapse és inevitable, però davant aquest, preveu tres escenaris: un d'apocalíptic (l’ecofeixisme), un de col·laboració humana (l’empoderament social) o un híbrid, que barregi elements de les dues coses. Malgrat que ell sospita que caminem cap a aquest darrer escenari, la seva idea és no creure en el determinisme, sinó que encara podem canviar les coses (malgrat que ja fem tard). O sigui, que el futur encara està en les nostres mans, tant per acció com per omissió. Llegeix aquesta interessant entrevista de González Reyes al digital CTXT.

6. Mar Satorras

Investigadora a la UOC del grup Urban Transformation and Social Change Laboratory (Turba Lab) de l'IN3, Satorras destaca en l’estudi del comportament social al voltant de la gestió dels recursos hídrics. I és que les sequeres no han tingut l’impacte devastador que podrien haver tingut. Però ens hem d’adaptar als nous fenòmens, buscant accions col·lectives. I especialment en contextos urbans, donat que les ciutats són grans consumidores de recursos (però escassament generadores). Recentment ha participat en aquesta jornada sobres les sequeres a Barcelona.  

7. Victoria Reyes

Investigadora de l’ICTA (a la UAB), Reyes estudia el paper del saber i coneixement tradicional en la biodiversitat. I especialment com ho afronten els països del sud Global. De fet, una de les seves principals tesis està basada en la biodiversitat com a reservori, en el que hi ha potencialitats per tal que les societats s’adaptin als canvis climàtics. Mira aquesta conversa al digital Innovaspan.

8. Marc Castellnou

Cap del GRAF, és considerat un dels grans experts en el comportament dels incendis, els quals creixen a Catalunya per la pèrdua del mosaic agroforestal i l’abandonament del sector agrícola, tal com explicàvem a diari Públic aquest juliol, arran de l’incendi de Ribera d’Ebre. La combinació de més bosc i menys gestionat (o sigui, més combustible acumulat), juntament amb la tendència a la sequera que aporta l’emergència climàtica, posen a Catalunya davant la possibilitat de patir incendis de nova generació en el futur. Uns focs tan devastadors que escapen a les mesures que un cos de bombers puguin prendre.

9. Marta G. Rivera

Membre de la Càtedra d’Agroecologia de la Universitat de Vic, Rivera és sociòloga de l’alimentació. No només el paper que té en la dieta, sinó en la descontextualització que ha patit la nostra alimentació. “Time, Place, Sense”. Temps: menjar una fruita fora de temporada, com voler meló a l’hivern. Lloc: comprar aliments quilomètrics, com taronges de Sud-Àfrica. Sentit: menjar habitualment un aliment que era de ‘diada’, com la carn. Així, recuperar entorns alimentaris és dotar-los de sentit. Podeu conèixer més el seu pensament en aquesta entrevista a El País

10. Ivan Murray

Doctor en Geografia i investigador mallorquí, ha estudiat l’impacte del turisme en el clima: les contaminacions dels creuers de turistes (tant en emissions, com en pertorbació d’ecosistemes marins), el consum d’aigua necessari per al sosteniment de l’arribada de milions de persones, el desenvolupisme de la construcció... I també l’expansió dels allotjaments turístics, que es percep molt clarament a un terreny limitat com una illa: abans els hotels estaven -més o menys- concentrats, mentre que ara, amb Airbnb, s'expandeixen per tot el territori. Una veu imprescindible, de la qual podeu veure algunes pinzellades més en aquesta entrevista a diari Públic.

11. Salvador Rueda

És considerat el pare de les superilles de Barcelona. Fa uns anys va crear l’Agència d’Ecologia Urbana, que va ser innovador, i que s’ha replicat arreu de l’Estat. Juntament amb Joan Terrades, són els primers que comencen a parlar d’ecologia urbana ja als anys 90, quan era totalment inexistent en la gestió de l’Administració. Podeu veure més detalls sobre les superilles aquí. 

12. Elena Albareda

Arquitecta experta en urbanisme ecològic i vinculada a la construcció d’habitatge cooperatiu. L’abandonament del formigó armat per a l’estructura (en benefici de la fusta) planteja un nou paradigma en la construcció. Com ja va passar al nou edifici de La Borda (a Can Batlló). I és que el formigó armat està compost de dos materials (l’acer i el ciment) que impliquen moltes emissions en la seva producció. I de transport (és el principal mobilitzador de recursos). És evident que el formigó va suposar una revolució en la construcció i que va possibilitar molt d’habitatge i ràpid. Ara bé: també és sinònim de desenvolupisme de segones i terceres residències.

13. Marc Cerdà

Investigador dels impactes que el transport té en l'àmbit global i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic. Crític amb el sistema d’aviació (que en termes relatius és el sistema que més en genera), també ha posat el focus en els vaixells, ja que tenen una gran afectació sobre els ecosistemes marins. Ha liderat l’oposició de la CUP a la nova Llei de Ports i Transport Marítim a Catalunya, al·legant que no enfronta el sistema global de mercaderies.

14. Nel·la Saborit

Enginyera especialista en gestió de la mobilitat. El sistema de transport és un dels principals emissors de gasos d’efecte hivernacle. Canviar-ho, doncs, també és estratègic. Ara es plantegen reptes: és possible electrificar el transport per carretera? O haurà de desaparèixer, tal com l’entenem avui? Cal tenir en compte que, actualment, prop del 80% de l’energia primària que ens consumeix al planeta prové de combustibles fòssils. Estudis tecno-optimistes apunten que ja s’està fent una transició energètica (tal com defensa la ministra de Transició ecològica, Teresa Ribera), però d’altres, fins i tot finançats per l'ONU, apunten el contrari.

15. Vicenç Fisas

El Director de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB acaba de publicar Geopolítca del Ártico. I és que el paper que jugarà Groenlàndia (com explica en aquest article a El Salto) les futures rutes comercials per noves mars (obertes per causa del desgel), modificaran el sistema geopolític. A més a més, si es passa d’un sistema d’energies fòssils a un de renovables (però es vol mantenir el nivell de consum actual) també ho canviarà tot. La Xina sortirà beneficiada, ja que té més recursos estratègics. I per tant guanyarà pes geopolític. Aquests processos també generen migracions climàtiques. En aquest sentit, Ruben Wagensberg, activista de Casa Nostra, Casa vostra, simbolitza l’atenció a les persones refugiades, entre les quals també hi són les refugiades per motiu climàtics.