Ensopegar i recordar

Hi ha pocs països on els debats sobre memòria històrica siguin tan habituals i tan vius com a Alemanya, per motius en els quals no cal entrar en detall. Una de les iniciatives més conegudes internacionalment per recordar i honrar la memòria dels milions d'assassinats pel nazisme són unes llambordes daurades de 10 centímetres quadrats que s’instal·len davant les cases dels homes i dones que van ser deportats als camps de concentració i d’extermini, i en les quals hi ha inscrites els seus noms, cognoms, dates de naixement i lloc en el qual van ser morts, de manera que el vianant "ensopega" amb elles i no pot evitar parar-se a llegir el text i recordar-les. D’aquí, precisament, ve el seu nom en alemany: 'Stolpersteine', una pedra amb la que hom ensopega. Les 'Stolpersteine', que l’artista alemany Gunter Demnig va començar a instal·lar el 1992 a Colònia i de les quals hi ha ja més de 75.000 no només a Alemanya –n’hi ha a vint-i-cinc països, incloent-hi Espanya–, han estat també objecte de debat i polèmica en el món cultural i artístic, i d’atacs per part de grups neonazis, que les han embrutat o arrencat per complet. La iniciativa de Demnig també ha donat peu a d'altres similars, com ara ‘baldosas por la memoria’ a l’Argentina, per recordar les víctimes de la dictadura militar.

Les 'Stolpersteine' han estat les protagonistes d’una jornada de debat –virtual, com gairebé totes en temps de Covid-19– aquest dissabte al Born Centre de Cultura i Memòria (El Born CCM) titulada ‘Ensopegar amb la memòria’. Com s'esmentava abans, no tothom celebra el projecte de les ‘Stolpersteine’: Charlotte Knobloch, supervivent de l’Holocaust i presidenta de la Comunitat Jueva de Múnich, en el seu discurs inaugural –llegit per la comissària, Kathrin Golda-Pongratz, per la impossibilitat de l’autora de participar-hi–, ha criticat per exemple el fet que les 'Stolpersteine' estiguin instal·lades al terra amb tot el que això significa, com la possibilitat de trepitjar els noms de les persones a les quals es busca homenatjar o que acabin envoltades de brutícia. Knobloch, que s’oposà anys enrere a la instal·lació de les 'Stolpersteine' al sòl públic de Múnich, ha proposat, com a alternativa, que s’instal·lin esteles i plaques a les parets, un lloc al seu parer molt més visible i dignificat.

A Espanya, en comptes de les plaques daurades, s’han instal·lat 'Stolpersteine' de color platejat, per distingir-les de les originals, que commemoren les víctimes de la repressió franquista, que, com ha recordat avui Anna Ward, de la Fundació Spuren–Gunter Demnig, no hagués estat possible sense la col·laboració del nazisme. Cal recordar que només al camp de concentració de Mauthausen van ser internats 7.500 republicans espanyols, dels quals 5.200 van ser assassinats o van perdre la vida a causa de les duríssimes condicions de treball i la falta d’atenció sanitària. El darrer supervivent de Mauthausen, Juan Romero, es va morir el 5 d’octubre del 2020 a l’edat de 101 anys a França. Les primeres 'Stolpersteine' a tot l’Estat espanyol es van instal·lar el 9 d’abril del 2015 al municipi de Navàs en memòria dels deportats Antoni Barberà Pla, Esteve Flotats Caus, Jaume Obradors Grífol i Ramon Sala Besa.

El cas de Barcelona, i la polèmica

Precisament a la segona taula de la jornada han tractat amb detall el cas espanyol Jordi Font, del Memorial Democràtic de Catalunya, Rosa Toran, de l'Amical de Mauthausen, Teresa del Hoyo, de l'Amical de Ravensbrück, Jordi Guixé, de l'European Observatory On Memories (EUROM), Marko Daniel, del Consell Assessor d’Art Públic de Barcelona, i Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella i Memòria Històrica de l’Ajuntament de Barcelona.

Una qüestió comuna a totes les intervencions ha estat la relació de la política de memòria històrica, representada per les associacions, amb la institució. En aquest sentit, Font, el primer en intervenir, ha negat que els projectes perdin "puresa" quan entren en contacte amb la institució i ha defensat les polítiques públiques de memòria històrica, matisant que "potser s’ha confós politització amb partidisme". El director del Memorial Democràtic ha reivindicat les 'Stolpersteine' com "una eina eficaç de commemoració" que és apreciada "més enllà dels cercles artístics".

Toran s'ha centrat en la definició del terme "víctima" en el context de la política de memòria històrica i les seves conseqüències, del que se'n deriva la necessitat d’una major precisió per anar més enllà de la tradició militar, que va excloure per exemple durant molt de temps a les víctimes del poble romaní i sinti i els homosexuals. La historiadora ha reconegut que aquest serà "un debat intens i que ho seguirà sent". Hoyo, secretària de l'Amical de Ravensbrück, s'ha mostrat molt crítica a la seva intervenció, en la qual ha recordat que les llambordes dedicades a dues supervivents del camp, Neus Català i Mercedes Núñez, "no van ser una iniciativa del Memorial Democràtic". Hoyo, que considera més apropiats "els actes poc institucionalitzats", ha reclamat als "responsables de memòria" que "donen més importància a les entitats" i ha tornat a reclamar que s’instal·lin les 612 llambordes que corresponen al nombre de deportats de Barcelona, per rescatar-los de l’oblit. Les llambordes, ha afegit, a diferència dels parcs i carrers, estan disperses per tot el territori i donen una dimensió global al fenomen i permeten fer la memòria històrica més accessible als ciutadans. "Ens sorprèn la resistència de l’ajuntament per instal·lar aquestes llambordes en memòria de les combatents antifeixistes", ha lamentat Hoyo al fer èmfasi en la necessitat d'equiparar "les deportades a les del conjunt europeu".

De manera similar, Guixé ha demanat "un acompanyament necessari" per donar espai a les associacions i els afectats en els actes públics, una necessitat particularment en un país, com Espanya, que "té aquest dèficit de memòria històrica i de reconeixement dels lluitadors i lluitadores antifeixistes". També ha criticat com alguns "municipis, entitats i polítics" volen "apuntar-se al carro" per rentar la seva consciència. En aquest marc ha destacat el valor del projectes de les Stolpersteine, ja que "permet pal·liar aquest dèficit de 40 anys".

Com a representant del Consell Assessor d’Art Públic de Barcelona, Daniel ha ampliat el marc del debat i ha afirmat com el projecte de les Stolpersteine –"una acció que està entre l’activisme, l’art i la política– "pot considerar-se una víctima del seu èxit", i s’ha preguntat si "la burocratització" a la qual s'ha de sotmetre no suposa un llast, tot i que ha volgut deixar clar que això no comporta en cap cas una "vulgarització" de la iniciativa. Daniel ha expressat que "els monuments tenen poder" fins i tot quan hem oblidat que existeixen, perquè estan a un espai públic i ens obliguen a parar-hi atenció. S'ha referit també al moviment Black Lives Matter (BLM) als Estats Units i la seva relació crítica amb els monuments a l’espai públic.

Finalment, Rabassa ha resumit alguns dels principals punts de les intervencions anteriors, des del caràcter comunitari fins als motius que porten a moltes ciutats a no instal·lar les 'Stolpersteine', una prova de "l'equilibri molt complex" la institució i les entitats davant la manca de polítiques de memòria integrals, com és de manera clara el cas espanyol. El regidor de l'Ajuntament de Barcelona ha posat alguns exemples de com poden millorar-se les plaques de memòria històrica a la llum del debat anterior sobre les 'Stolpersteine'. És el cas de la placa a la plaça Joan Amades, dedicada a les víctimes del bombardeig de l’aviació italiana feixista durant la guerra civil, que es va simplificar per tenir un major impacte en l’espai i atreure l’atenció dels vianants, o de la plaça Felip Neri, on, en comptes de canviar la placa, es va decidir instal·lar un faristol addicional que explicava la història del bombardeig en tres llengües. Rabassa ha considerat "problemàtica" la 'Stolperstein' dedicada al president Lluís Companys perquè, entre d’altres qüestions, està instal·lada al davant del Palau de la Generalitat i és poc visible. El regidor de Ciutat Vella ha subratllat com "el rigor i la coherència" han de ser les guies de tota política de memòria històrica.

La jornada ha continuat amb una taula sobre la memòria republicana amb Marta Marín-Dòmine, Ricardo Brodsky, Marta Simó i Robert Jan van Pelt i tenia previst acabar amb una recopilació de les idees i propostes plantejades al llarg de la jornada i una cloenda.