Público
Público
Únete a nosotros

Mor Neus Català, supervivent del nazisme i activista antifeixista

Militant del PSUC i de la UGT, va hacer d'exiliar-se a França, on va col·laborar amb la resistència, i va ser capturada pels nazis fins a arribar a passar per dos camps de concentració. Català ha mort a la residència d'avis on vivia des de feia anys als 103 anys.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'activista antifeixista i supervivent dels camps nazis Neus Català. Viquipèdia

Neus Català, supervivent catalana del nazisme, ha mort aquest dissabte als 103 anys al voltant de les cinc de la tarda al geriàtric Guiamets de Tarragona, segons que han informat fonts del centre consultades per Europa Press.

Nascuda el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets va ser una activista antifeixista, republicana i feminista, compromesa amb la conservació de la memòria històrica després de sobreviure a camps d'extermini nazi, als quals va ser deportada durant el seu exili a França després de la Guerra Civil espanyola, i actualment vivia en una residència al seu municipi natal.

Diplomada en infermeria el 1937, Català va formar part de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del sindicat UGT, i es va traslladar a Barcelona en començar la Guerra Civil (1936); el 1939 va travessar la frontera francesa amb 182 nens orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt (Barcelona) que estaven sota la seva cura.

Des del seu exili a França, va col·laborar amb els maquis i es va incorporar a la resistència francesa, centrant-se a casa seva la recepció i la transmissió de missatges, armes i documentació.

El 1943 va ser denunciada als nazis, reclosa i maltractada a la presó de Llemotges (França), i el 1944 va ser deportada al camp de Ravensbrück i, posteriorment, al de Flossenburg (Alemanya), en concret al subcampo txec Holleschein,, i va ser obligada a treballar en la indústria d'armament.

Neus, presa 50446 al camp de Ravensbrük.

En una entrevista que va mantenir amb Público  l'any 2015, Neus Català va explicar entre molts altres detalls que la seva detenció pels nazis va tenir lloc com conseqüència d'una delació realitzada per un desconegut.

Català ha mort acompanyada per la seva filla al centre on feia uns anys que residia. 

Creu de Sant Jordi i altres reconeixements

Va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi (2005), la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014), la Medalla d'Or i la Medalla centenària de la Generalitat (2015) -en el marc del Any Neus Català, coincidint amb el 70 aniversari de l'alliberament dels camps nazi-, el Premi Alternativa 2006 d'EUiA i el Premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat (2007), entre altres.

Catalá va tancar la llista d'ICV-EUiA a les eleccions municipals, per l'Ajuntament de Barcelona, del 2007, amb una candidatura encapçalada per Imma Mayol, i acompanyada en les últimes posicions de la fundadora de l'Associació de Dones del 36, Maria Salvo -presa durant la dictadura de Francisco Franco i també supervivent de camps de concentració-.

"Com a feminista, m'alegro que sigui una dona qui ens representi", va afirmar en la presentació Català, i va assegurar conservar la mateixa il·lusió de quan era jove.

En rebre el premi Català de l'Any 2006, una emocionada Català va dir recollir-lo en nom de les dones que van lluitar pels drets humans i va tenir un emotiu record pels presos en els camps de concentració de "la bèstia nazi".

En 2007 va publicar el llibre Testimoni d'una supervivent (Edicions Primera Plana), i en 2012, va explicar les seves memòries en el llibre Cenizas en el cielo (Ara Llibres, Rocaeditorial), novel·lat per Carme Martí, i que es va adaptar al teatre en el 2015 en una coproducció del Festival Grec de Barcelona i la Sala Muntaner, protagonitzada per Mercè Arànega.

El llibre recull episodis com la seva infància en un petit poble, la seva joventut interrompuda per la Guerra Civil, la ràpida presa de consciència social, la fugida a peu cap a la frontera francesa, el seu primer gran amor, els maquis, la resistència, i el gir radical que va prendre la seva vida quan les SS la van empresonar i la van portar en tren fins al camp de concentració.

La política catalana lamenta la mort de Català

La mort ha provocat l'esment de diversos dirigents polítics durant els actes de campanya.

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha lamentat la mort de Neus Català, de qui ha dit que ha estat "un exemple de la lluita pels Drets Humans. Una veu clara per la llibertat i contra la barbàrie". En una piulada a xarxes, ha destacat que Catalunya està de duel, ha descrit a Català com "una dona immensa, plena de vida i de dignitat" i li ha agraït la seva tasca. "No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic", ha afirmat el president de l'Executiu català.

El número dos de la candidatura d'ERC a les eleccions generals, Gabriel Rufián, ha lamentat la notícia: "Si algú en aquest país es mereix un funeral d'Estat, és ella", ha dit. "Simbolitzava el millor de la lluita antifeixista. 

També n'ha fet esment la candidata del PSC per Barcelona, Meritxell Batet, qui en una publicació de Twitter ha parlat de Català com "un exemple de lluita i supervivència". Per la seva banda, l'expresident de la Generalitat a l'exili Carles Puigdemont també ha recordat la històrica antifeixista per les xarxes socials, demanant que el seu "exemple de dignitat i coratge" no caigui en l'oblit.