Entitats en defensa de l'habitatge veuen "irrealitzable" el pla d'Illa per construir 214.000 pisos

L'anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, de construir 214.000 nous habitatges, dels quals gairebé la meitat de protecció oficial, els propers anys -la voluntat és que els treballs perquè sigui possible estiguin totalment en marxa el 2030-, realitzat dimarts al Parlament de Catalunya en marc del debat de política general, ja ha rebut les primeres crítiques. 

Les entitats en defensa del dret a l'habitatge coincideixen que es tracta d'una proposta "irrealitzable" i demanen una concreció de com es podria fer viable. Entre els plantejaments dels agents del sector, en destaquen les demandes per reforçar el control públic dels pisos, més enllà de seguir construint, i la vigilància sobre les condicions laborals dels treballadors si s'inicia aquest ritme frenètic de construcció.

Des del Sindicat de Llogateres, una de les seves portaveus, Carme Arcarazo, assenyala que "és una mesura que afavoreix únicament el sector privat". En aquest sentit, recorda que "construir més no farà abaixar els preus, ja que només en un 40% dels casos, el que marca la llei, aquest habitatge serà de caràcter protegit". Arcarazo matisa que un 30% de les noves construccions s'acabarà privatitzant, passant la seva gestió a mans de grans empreses i fons d'inversió. "La major part de l'habitatge protegit no serà públic", afegeix.

"La major de l'habitatge protegit no serà públic", critica el Sindicat de Llogateres

En un comunicat, el mateix Sindicat de Llogateres insta a augmentar el pressupost per a l'adquisició a través del tanteig i retracte i de la compra d'habitatge. "És impossible arribar a l'objectiu del 15% d'habitatge protegit (o el 25% que tenen determinats països europeus) a força de construir nous habitatges: cal que hi hagi pisos privats que passin a ser públics", precisa l'entitat.

Com a propostes, l'entitat puntualitza la importància d'apostar per un nou model veritablement orientat a l'interès general. "Volem un habitatge protegit a perpetuïtat i en règim permanent de lloguer, sempre sota control públic, on els preus siguin progressius en funció dels ingressos de les famílies. Cal assegurar en les condicions dels contractes d'aquests pisos la seva renovació automàtica, la garantia de tots els drets col·lectius dels llogaters (i, per tant, sense clàusules abusives)".

Dues ciutats com L'Hospitalet de Llobregat   

Per la seva banda, el sindicat UGT Catalunya demana concretar la proposta, ja que gran part d'aquests habitatges previstos, fins a 160.000, es realitzarien en 57 sectors pendents de projecte d'urbanització i reparcel·lació sense planejament urbà. Segons ha apuntat, aquest procés requeriria una tramitació i planificació de més de 10 anys i polítiques de desenvolupament més enllà de l'habitatge, ja que "seria com construir dues ciutats senceres com l'Hospitalet de Llobregat".

En alguns casos, aquests sòls requereixen tramitar canvis d'usos i requalificacions, d'una urbanització del futur espai públic, i d'una futura dotació de serveis urbans, com ara clavegueram, enllumenat, transport públic, i equipaments de tota mena, des d'educatius, sanitaris, socials, a culturals, "que no es troben ni en planificació". Alhora, la UGT s'ha mostrat preocupada per com pot afectar aquest increment del ritme constructiu -que s'hauria de multiplicar per quatre a l'actual-, a les condicions laborals dels treballadors de la construcció. "El sector es tensarà i acabarà afectant les persones que hi treballen, amb jornades més llargues i condicions més precàries", ha avisat.

L'impacte d'eliminar els pisos turístics a Barcelona

Per altra banda, en el marc de les accions per a alleugerir la tensió que viu el mercat de l'habitatge, especialment en el cas del lloguer, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar fa alguns mesos que eliminaria les llicències dels més de 10.000 Habitatges d'Ús Turístic (HUT) que actualment funcionen a la capital catalana a partir de l'any 2028. Paral·lelament, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, assenyala que la normativa que posa un topall al preu del lloguer ha aconseguit rebaixar els preus a la ciutat de Barcelona entre un 8 i un 9%.    

Malgrat aquesta perspectiva teòricament positiva, les entitats en defensa del dret a l'habitatge creuen que aquestes mesures no acaben sent suficients, ja que encara resten algunes escletxes que frenen una millora substancial del mercat. Entre aquestes, anomenen la regulació dels lloguers de temporada, els grans oblidats en les normatives sobre habitatge, i l'impuls i el blindatge del caràcter públic de determinades promocions de pisos per a evitar la seva transformació en construccions lliures.

Relacionado con este tema

Les claus de l'acord de país que planteja Illa per sumar més de 210.000 habitatges, prop de la meitat de protecció oficial

Aleix Camprubí

Un estudi científic encarregat per l'Ajuntament de Barcelona a l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), elaborat quatre investigadors universitaris, conclou que l'extinció de les llicències dels pisos turístics, a partir del 2028,  rebaixarà el preu de l'habitatge, però pràcticament no afectarà el Producte Interior Brut (PIB) de la ciutat ni tindrà un impacte econòmic important.

L'informe analitza en detall els impactes previsibles de la desaparició dels HUT sobre l'economia, l'ocupació i l'habitatge, i augura que el retorn dels 10.000 habitatges turístics al mercat residencial tradicional provocarà una reducció entre el 8% i el 13,4% en el preu dels lloguers i del 6,1% en els de compravenda. En termes absoluts, representaria un descens d'entre 92 i 152 euros mensuals de mitjana en el preu d'un habitatge de lloguer i d'uns 22.400 euros en un de compra. Tot i que sí que s'aprecia un impacte d'uns 36 milions d'euros anuals en el PIB de Barcelona, aquesta xifra representa un 0,04% del PIB total i, per tant, l'impacte es podria considerar pràcticament imperceptible. 

En una línia similar, però fent referència al topall al preu dels lloguers, la Generalitat defensa l'eficàcia de la limitació del valor dels arrendaments i reconeix que hi hagi una disminució en la xifra de contractes signats. Al respecte, la consellera Paneque recorda que l'Administració catalana disposa de 670 solars per a la construcció d'habitatge públic. Així, precisa que "activarem més de 2.000 milions d'euros de l'Institut Català de Finances (ICF) per a assegurar la rendibilitat d'aquestes promocions i la bonificació dels tipus d'interès".

El camí cap a l'habitatge públic      

Paneque vaticina que el parc públic d'habitatge a Catalunya arribarà al 15% gràcies als fons europeus Next Generation i una política intensa de compra, sobretot a través del tanteig i retracte. Tot plegat, faria assolir la xifra de 10.000 pisos públics l'any vinent. Tot i això, la consellera admet que una part important dels immobles es destinen a usos temporals.

Precisament, la necessitat de regular, vigilar i posar un límit a aquestes pràctiques és el que defensa un dels portaveus del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès. "Estem satisfets que s'apliqui la mesura d'eliminar les llicències dels pisos turístics l'any 2028 a una ciutat de Barcelona, però la veiem insuficient perquè els projectes de llei per a regular els lloguers de temporada estan congelats tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats", comenta.

Relacionado con este tema

Illa converteix l'accés a l'habitatge en l'epicentre del Govern i reitera el "compromís troncal" amb el finançament

Marc Font

Aragonès insisteix en la idea que els lloguers de temporada continuen sent "un forat desregulat sense control, a diferència dels pisos turístics, que ara estan limitats en un registre oficial". Tot i mostrar-se a favor de la retirada de les llicències, planteja la importància de gestionar els lloguers de temporada i els ‘colivings, els tradicionals arrendaments d'habitacions.

Regular preus i usos      

Un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) xifra en 11.300 milions d'euros el volum de la transferència de capital que s'està produint ara mateix d'una part de la població catalana, la que no té propietats, cap a una altra, la que sí que en té i que cada cop n'acumula més, segons l'investigador de l'entitat, Jaime Palomera. Dels 11.300 milions d'euros que calcula IDRA, més de 3.000 s'han reorientat cap al turisme i el lloguer de temporada. 

En aquest sentit, precisa que el mercat del lloguer el que fa és "transferir una part molt important del PIB, de la riquesa que generem entre tots, de baix cap a dalt". De fet, al·ludeix a una societat formada per propietaris rics i llogaters pobres.  Segons les dades oficials, l'oferta d'habitatge de lloguer a Catalunya ha caigut un 40% des del 2020, de forma que per cada pis que es lloga hi ha entre set i vuit candidats que voldrien arrendar-lo.       

Amb aquestes estadístiques, les entitats en defensa del dret a l'habitatge reclamen que s'acabi amb figures que permeten la construcció de pisos públics, però amb gestió privada, i s'aposti per una política de foment del lloguer que incorpori elements com les rendes vinculades als salaris. Així, preveuen que s'evitaria que determinats operadors i fons d'inversió fessin negocis privats amb diners públics, perjudicant els llogaters.