Entitats memorialistes demanen formalment a l'Estat que la comissaria de Via Laietana sigui un espai de memòria

Nou pas per convertir la comissaria de la Via Laietana un espai de memòria. L'Ateneu Memòria Popular i les entitats memorialistes que en formen part, com la Fundació Cipriano García-CCOO de Catalunya, l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, l'Amical de Mauthausen i altres camps, l'Amical de les Brigades Internacionals, Eurom i Irídia han demanat formalment al Govern espanyol que la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana de Barcelona sigui redefinida i passi a ser un espai de memòria de la repressió franquista en el marc de la nova llei de memòria democràtica.

En aquest sentit, han reclamat que la comissaria on es van practicar tortures durant el franquisme sigui inscrita a l'inventari d'espais de memòria democràtica, seguint els criteris marcats per la recent llei de memòria democràtica. Les entitats també han aportat informes històrics i patrimonials per expulsar definitivament la Policia Nacional de l'edifici perquè només sigui un espai de recuperació i explicació de la memòria democràtica.

Les entitats memorialistes van presentar la petició el dimecres al registre electrònic de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, del Ministeri de Presidència, i aquest dijous ho han fet presencialment a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya. La presidenta de l'Ateneu, Angelina Puig, ha explicat que el govern espanyol podria declarar la Prefectura com a espai de memòria directament i d'ofici.

Fa uns mesos, una desena d'entitats memorialistes, entre les quals Irídia i Òmnium Cultural, van presentar la primera querella per tortures exercides a la prefectura de Via Laietana durant el franquisme. Es tracta del cas de Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, que el 1970 va ser detingut i torturat durant 20 dies a la prefectura de la Policia Nacional, encara avui en funcionament.

Aquesta va ser la primera querella interposada per uns fets que van passar a la comissaria de Via Laietana.  Fins ara, s'han presentat al voltant de 80 querelles a tot l'Estat per denunciar els crims del franquisme, que no s'han investigat mai de manera efectiva.

Tortures, pallisses i vulneracions de drets fonamentals

L'edifici que allotja Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya, al número 43 de la Via Laietana, va ser construït el 1929 i ocupa 4.578 metres quadrats repartits en planta baixa més cinc pisos i soterranis. Durant el franquisme va ser la seu de la temuda Brigada Política-Social de la policia, que va efectuar milers de tortures, pallisses, vulneracions de drets fonamentals, amenaces i vexacions a detinguts antifranquistes i altres persones.

Des de fa dècades, les entitats memorialistes demanen que la Policia Nacional es traslladi a una altra seu i que l'espai es destini a la recuperació i explicació de la memòria democràtica.