La comissaria de la via Laietana de Barcelona representa la "ignominiosa continuïtat de l'Estat espanyol amb el passat franquista", ha explicat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, davant d'un espai de terrible memòria per a totes les persones que han estat víctimes dels maltractaments infligits per agents de la policia espanyola en aquest edifici.

"Volem que aquest centre de l'horror es converteixi d'una vegada per totes en un centre de memòria democràtica", ha reivindicat Cuixart en nom d'Òmium i de les entitats memorialistes  que han organitzat aquest divendres un acte reivindicatiu durant el qual s'ha projectat a la façana de l'edifici policial el reclam de "memòria contra la impunitat", així com imatges de persones que van patir tortures en aquest lloc.

El president d'Òmnium s'ha mostrat escandalitzat pel fet que al projecte de pressupostos de l'Estat que ara es negocia es contempli una partida de vuit milions d'euros per a la reforma de la comissaria de Via Laietana. "Ni un sol euro s'ha de destinar a aquest edifici si no és per convertir-lo en espai de memòria", ha reclamat.  

Algunes de les víctimes han participat a l'acte i han descrit la comissaria com una "casa dels horrors", en paraules de la dirigent independentista Blanca Serra, que hi va ser torturada després de la mort del dictador Francisco Franco, o un espai "d'immens dolor", segons Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme.

Pilar Rebaque, que ha començat la seva intervenció amb una expressió d'alegria per la sentència absolutòria dels '9 de Lledoners', ha recordat que va ser detinguda durant les manifestacions contra el judici de Burgos i que la tortura que va patir tenia un "biaix de gènere, amb contingut sexual i obscè". "La comissaria significa tracte degradant i tortura, el sentiment que poden fer amb tu el que volen, amb tota la impunitat. I el patiment no només és físic, sinó també emocional", ha afirmat Rebaque, que ha precisat que les  vexacions van continuar a la presó de Trinitat, a càrrec de les monges que feien de funcionàries, les 'Cruzadas evangélicas'. 

Blanca Serra ha explicat que aquest divendres, excepcionalment, ha fet acte de presència davant la prefectura, perquè com tanta altra gent, quan ha de fer el trajecte cap edificis que es troben més a la vora del port, evita passar per davant de la seu policial. Ha recordat que un 19 de novembre de fa 46 anys, quan Franco passava les seves últimes hores de vida, ella es trobava a l'exili però que després de la mort del dictador va ser detinguda tres vegades, el 1977, el 1980 i el 1982, i que les dues últimes van ser terrorífiques.

Carles Vallejo, que treballava a la SEAT i que va estar detingut durant vint dies l'any 1970 com a conseqüència de la declaració de l'estat d'excepció, ha assenyalat que mentre aquest edifici segueixi sent prefectura  "l'ombra del seu passat franquista seguirà projectant-se sobre els seus actuals inquilins" i ha assenyalat que és "necessari resignificar" aquest lloc com a centre d'interpretació per proposar un debat a la societat.

Norma Pedemonte, advocada de persones que han denunciat tortures a la comissaria en les protestes per la sentència de l'1 d'octubre, ha posat de manifest els maltractaments denunciats per persones recentment detingudes."La tortura i les vexacions no van ser puntuals ni són cosa del passat. Les denúncies contra els cossos policials són latents i aquesta comissaria n’és un dels exemples", ha denunciat Pedemonte. "Qualsevol cosa que no fos convertir aquest espai en memòria faltaria no només a la història, sinó també a la dignitat", ha afegit.