Este artículo se publicó hace 2 años.

Entrevista a Jofre Carnicer"La mitigació del canvi climàtic implica transformacions estructurals en la majoria de sistemes de la nostra societat"

Jofre Carnicer, investigador del CREAF, professor de la UB i coautor de l'informe de l'IPCC.
Jofre Carnicer, investigador del CREAF, professor de la UB i coautor de l'informe de l'IPCC. Universitat de Barcelona

Barcelona-

Publicidad

El darrer informe de l'IPCC assenyala que el temps s'esgota i urgeix a prendre mesures perquè les emissions es redueixin globalment a partir del 2025. Sona a crit d'alerta.

Estem en un moment decisiu, de cruïlla, en el sentit que si les emissions no comencen a caure amb força serà impossible acabar el segle amb un increment de temperatura inferior al grau i mig, l'objectiu més ambiciós de l'Acord de París?

"Estratègicament una acció primerenca i decidida és molt més beneficiosa tant en termes ambientals com econòmics"

L'IPCC avisa que si seguim amb l'actual evolució de les emissions l'increment de temperatura el 2100 serà de 4,4 graus, més del doble del límit fixat per l'Acord de París i gairebé el triple de l'objectiu òptim del grau i mig. I adverteix que un escenari així generaria greus impactes.

Publicidad

Durant els confinaments més estrictes per la Covid les emissions van caure, com a conseqüència de l'aturada de l'activitat econòmica, però ja fa temps que s'han recuperat i hem superat els nivells prepandèmics. No ha estat un punt d'inflexió, com algú podia pensar.

Arran del conflicte a Ucraïna, estem veient com governs occidentals estan subvencionant el consum de combustibles fòssils. És cert que tenen preus molt elevats i això té un impacte econòmic, però no sembla una mesura que n'incentivi precisament la reducció. Es prenen decisions que es poden entendre des d'una lògica econòmica curtterminista però allunyades del que reclamen els científics climàtics?

"El repte que tenim per a les properes dècades serà difícil, complex i amb situacions en què hi haurà contradiccions"

Publicidad

Suposo que en aquestes contradiccions també hi podem situar que la Comissió Europea hagi posat l'etiqueta "verda" a energies com la nuclear o el gas.

Un dels problemes amb els compromisos climàtics que s'anuncien a les grans cimeres és que més enllà de ser insuficients ni tan sols es compleixen?

"És molt més fàcil fer un compromís polític sobre el paper que després fer totes les transformacions que el facin possible"

L'IPCC considera que per limitar l'increment de temperatura a un màxim d'1,5 graus, el 2050 el consum de carbó, petroli i gas haurien d'haver-se reduït un 100%, un 60% i un 70%, respectivament, amb relació el 2019 a nivell global. Una disminució d'aquesta magnitud implica un replantejament absolut de l'economia i del model productiu!

Un pot pensar que un dels elements imprescindible és un canvi radical en el model econòmic, perquè l'actual, basat en el creixement constant, és incompatible amb la reducció d'emissions.

"Tenim una realitat molt complexa que haurà de canviar en molts dels seus processos si volem una societat que sigui climàticament sostenible"

Un dels elements que caldrà afrontar seran les resistències a aquests canvis, que poden venir d'actors diversos?

Publicidad

Entenc que l'ideal seria fer un procés d'aquest tipus de manera planificada, però no sé si potser es pot arribar a la reducció necessària de manera quasi involuntària, és a dir, a través d'un col·lapse provocat per l'esgotament o el cost excessiu dels combustibles fòssils, com apunten alguns científics.

Publicidad

El Mediterrani està considerat un dels "punts calents" del canvi climàtic, en el sentit que és una regió que s'escalfa més que la mitjana global i que el nivell del mar hi puja més ràpidament. És evident que pel context socioeconòmic la situació serà més greu a la riba sud que a la nord, però si ens centrem en el cas de la Península Ibèrica, quins impactes ens podem trobar les properes dues o tres dècades?

Quines serien les zones especialment afectades per aquests impactes?

Anem també cap a un escenari de major dèficit hídric com a conseqüència d'una menor pluviometria, una pluja més concentrada en pocs dies i una major evaporació de l'aigua a causa de l'increment de la temperatura?

Publicidad

Més enllà de la mitigació, cal portar ja a terme polítiques d'adaptació i, per exemple, fer modificacions en l'urbanisme, especialment al litoral per preparar-lo per l'increment del nivell del mar?

A nivell agrícola també caldria apostar per determinats conreus i abandonar-ne d'altres?

Quan escolta projectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat o la voluntat de celebrar uns Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu el 2030 pensa que van en la direcció oposada de la que s'hauria d'anar?

"El repte ara per a les societats és saber llegir el temps en què vivim i aprendre a analitzar estratègicament què ens convé a una escala de diverses dècades"

Potser a nivell social no s'és prou conscient del moment en què estem?

Publicidad

"La polarització i l'estridència social i la venda de solucions i visions simples no resoldran els problemes"

Marc Font

Periodista con formación en economía social y solidaria, es coordinador de Públic. Trabajó en medios como la Directa o Crític y en Producciones del Barrio, entre otros. Escribe sobre política catalana, movimientos sociales, medio ambiente y emergencia climática, memoria democrática y economía. Antes, ejerció como freelance en Irlanda, Palestina y Uganda. Periodista amb formació en economia social i solidària, és coordinador de Públic. Ha treballat en mitjans com la Directa o Crític i a Producciones del Barrio, entre d'altres. Escriu sobre política catalana, moviments socials, medi ambient i emergència climàtica, memòria democràtica i economia. Fa uns anys va exercir com a freelance a Irlanda, Palestina i Uganda.

Comentaris dels nostres subscriptors