ENTREVISTA A NARCÍS PRAT"Per adaptar-nos a l'emergència climàtica hem de canviar de model econòmic"

Catedràtic i professor emèrit d'Ecologia a la Universitat de Barcelona, Narcís Prat és expert en ecosistemes aquàtics i ens rep al seu despatx a la Facultat de Biologia per argumentar perquè la projectada ampliació de l'aeroport del Prat -ara mateix aturada pel Govern espanyol- era insostenible des d'un punt de vista mediambiental. Més enllà de recalcar la importància de la llacuna de la Ricarda, l'ecòleg posa el focus en l'actual model econòmic i en la necessitat de portar a terme transformacions profundes si volem adaptar-nos als impactes que ja provoca el canvi climàtic. Molt crític amb la classe política, adverteix que Catalunya haurà d'afrontar en el futur importants problemes hídrics.

Diumenge passat milers de persones van manifestar-se contra l'ampliació de l'aeroport per diverses raons, com ara que consideren que representa un model econòmic caduc i pel seu impacte ambiental. El projecte d'Aena comportava la destrucció del paratge de la Ricarda. Per què és tan important aquest espai?

"La Ricarda té un mosaic d'ecosistemes únic al Delta del Llobregat"

La Ricarda és un ecosistema complex on hi ha una llacuna i un ecosistema associat. És una antiga desembocadura de riu i la geomorfologia de la zona està justament modelada pel riu, de manera que hi ha zones que estan a un metre per sobre del nivell del mar, d'altres a mig i, fins i tot, n'hi ha que estan per sota. Això fa que hi hagi un gradient de salinitat i humitat i existeixen tota una sèrie de taques de vegetació mosaic, des dels pins que tenen les seves orquídies a les zones salabroses que tenen plantes adaptades o a les zones una mica humides al costat de la llacuna on hi ha canyissars. Aquest mosaic d'ecosistemes és únic al Delta del Llobregat. Hi ha un equilibri entre la llacuna i l'aqüífer, de manera que l'aigua és salabrosa, una barreja de dolça i salada. I moltes vegades a la cua [de la llacuna] no és tan salada com a la vora de la mar. A més a més, la Ricarda té una barra de sorra que la comunica amb el mar.

El PSOE i AENA defensaven que es compensaria la destrucció amb l'ampliació de l'espai protegit. És possible traslladar un ecosistema com aquest en un altre punt?

És impossible. Abans que hi hagués l'aeroport, en tota la part agrícola que hi van posar van fer una sèrie de canals, que baixaven de la muntanya, passaven pel mig de la plana i entraven a les llacunes, que eren els desguassos. A la Ricarda n'hi entraven diversos i quan plovia fort la llacuna s'anava omplint i arribava un moment que estava tan plena que passava per sobre de la barra de sorra, la trencava i s'obria la barra, de manera que sortia l'aigua dolça i quan ja havia baixat amb el forat que quedava hi entrava aigua de mar, amb les anguiles, les llisses i altres peixos.

Amb la urbanització del Prat cada vegada entrava menys aigua a la llacuna i quan l'aigua pujava anava a petar als camps de conreu. Els de la Ricarda, per evitar que se'ls inundessin, obrien la llacuna i quan ho feien tornava a entrar-hi aigua de mar. Hi havia una gestió de la llacuna. Amb la creació de l'aeroport i, sobretot, amb l'ampliació dels anys 90 – 2000 la pista principal passa just pels canals que anaven a la Ricarda, de manera que quan plou l'aigua ja no hi pot passar. L'aeroport va fer un canal perimetral i quan sobra aigua amb unes bombes la treu cap al mar. De manera que la Ricarda rep zero aportació d'aigua dolça dels canals. Com que no puja l'aigua no tens la necessitat d'obrir la barra i aleshores l'aigua hi queda confinada. I les algues que hi ha, en descompondre's absorbeixen oxigen i deixen la llacuna sense, de manera que s'hi moren els peixos i ara no n'hi ha, amb l'excepció de la gambúsia. La qualitat de l'aigua de la Ricarda és dolenta.

Què es podria fer per millorar-ne la qualitat ecològica?

El primer és que les aigües que ara bomben i van al mar haurien d'anar a la Ricarda. L'aeroport no ha fet la feina que se li va dir que havia de fer, que era compensar aquestes entrades d'aigua.

El que passi a la Ricarda afecta el conjunt del Delta del Llobregat?

"És tan important conservar la Ricarda com els corredors biològics"

La Ricarda com a ecosistema també podria desaparèixer en funció de la gestió que facis de tots els altres aiguamolls. Tal com passa amb la llacuna de Cal Tet i tota aquesta zona, ara gràcies als pins que hi ha davant l'aeroport està connectada amb el Remolar i les correderes i els camps de conreu la connecten cap a Gavà i passa cap al Garraf. Aquesta connexió és bàsica. Si tanques el Pla de Ponent [a Gavà], tot el que són animals terrestres es queden sense la zona d'expansió i contracció. Si no poden passar, tot el sistema quedarà aïllat. I arribarà un moment en què aquests animals acabaran desapareixent i això afectarà tot l'ecosistema. És tan important conservar la Ricarda com els corredors biològics.

No s'han fet les compensacions ambientals compromeses amb l'última ampliació de l'aeroport. Al final protegir un espai és voluntat política, ara n'hi veu?

La consciència ciutadana és l'única manera de fer que els polítics reaccionin una mica. En aquests últims 20 anys la Generalitat no hi ha fet res a la Ricarda, [no hi ha posat] ni un duro. És una finca privada, hi ha una declaració d'impacte ambiental i ja s'espavilarà l'aeroport. No hi ha invertit res la Generalitat, els estudis que hem fet nosaltres o els de la comunitat d'usuaris del Delta del Llobregat els han pagat projectes de recerca, l'Ajuntament... Aena és qui mana [a l'aeroport] i té un enorme menyspreu cap al treball que fem els científics. Si no haguessin tocat la Ricarda haurien fet el que volen fer ara, una gran ciutat aeroportuària, especulació. És fer planificació territorial del segle XX, gairebé de principis, i això no encaixa.

Fa tres setmanes un nou temporal va afectar amb duresa les Terres de l'Ebre, fonamentalment Alcanar i les Cases d'Alcanar. Bona part dels danys són conseqüència de l'urbanisme de la zona, que no respectava el pas de l'aigua. S'ha de repensar la planificació territorial?

"De [tempestes] DANA n'estan venint contínuament. Potser hem de canviar alguna cosa a nivell de planificació territorial"

Sí, i tant. Els sistemes naturals tenen el que es diu la resistència, és a dir, que tu li vas fent putades però el sistema va aguantant. Ara li poses uns murs a un torrent i t'aguanta les primeres avingudes, però després ve la [tempesta] DANA i ja no t'aguanta. Et diuen que només ve de tant en tant, però ara [de DANA] n'estan venint contínuament i potser hem de canviar alguna cosa. Tot el que es pugui s'ha de renaturalitzar. Per exemple, la Ricarda i la pineda de davant de l'aeroport són la garantia que en temporals com el Glòria no t'arribarà l'aigua davant de casa.

Un informe recent del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible, un organisme de la Generalitat, adverteix de la situació límit del litoral català i aposta per desurbanitzar i eliminar estructures que redueixen la capacitat d'adaptació de la costa. I posa molt d'èmfasi en el retrocés de les platges. S'hi pot actuar?

"Hi ha tan poca erosió i tenim tants arbres i amb tanta densitat que al final vindrà un incendi de sisena generació, que començarà a Roses i acabarà a Lleida"

És complicat, has de mirar quin tros de platja tens, quines sorres hi arriben o no i quines solucions hi ha en cada cas. En el cas del Llobregat el problema és que porta pocs sediments i quan en porta, com que hi un espigó que està mal fet, no arriben platja avall. Tots els sediments que haurien d'anar a la platja ara van a la desembocadura. Hi ha d'haver un canvi i en el cas del Baix Llobregat passa per canviar el tractament que es fa al riu. Un treball molt recent explica com la platja hi ha retrocedit més d'un quilòmetre en 150 anys i això coincideix amb el moment en què es fan les colònies tèxtils al Llobregat. Cada colònia té un petit assut que frena la velocitat de l'aigua, i aleshores baixa menys sediments. Com que l'aigua es frena tampoc té capacitat d'erosió i no fa nous sediments i quan arriba els pocs que porta els deixa a la desembocadura i no es fa platja. Si vols platja ho has de gestionar tot, no només el que tens a la Baells i Sant Ponç. Si no s'erosionen els boscos, no hi ha sorres a la platja. Hi ha tan poca erosió i tenim tants arbres i amb tanta densitat que al final vindrà un incendi de sisena generació, que un dia començarà a Roses i acabarà a Lleida.

Canviar de model, per més necessari que pugui ser des de l'òptica científica, segur que provocaria resistències dels lobbies econòmics i de sectors polítics.

Els polític que arriben al poder tenen una mentalitat i es veu com un vicepresident de la Generalitat se'n va a Madrid a negociar i a dir "sí, sí" a l'aeroport i els 1.700 milions, i tota la resta li importa una merda, tot i que digui que la Ricarda s'ha de salvar. Només de veure que [l'ampliació de] l'aeroport suposaria tants passatgers més, tants avions de més i tant CO2 ja es veu que això ja no va amb la política europea. Però si no hi ha contestació popular, tot està bé. I fins ara la gent es conformava perquè deien que hi hauria tants milers de llocs de treball, però ara hi ha més gent que va més enllà. En la mesura que això continuï, hi hagi contestació i s'entengui que la qüestió no és la Ricarda sinó el model econòmic, podem canviar; si no, no canviarem. Per adaptar-nos a l'emergència climàtica hem de canviar de model econòmic i les reticències són moltes: els poders fàctics i els bancs no ho volen.

"En la mesura que s'entengui que la qüestió no és la Ricarda sinó el model econòmic, podem canviar; si no, no canviarem"

I el Govern fa el que en dèiem de la puta i la Ramoneta, depèn de amb qui parla diu una cosa o en diu una altra. Però dins del Govern, a part dels polítics hi ha el cos tècnic, on hi ha de tot, però diria que en general és un cos mandrós. Si fas una declaració d'impacte ambiental, després ningú mira si es compleix o no. Si mires els pressupostos de la Generalitat al llarg del temps i hi treus el ciment de les depuradores en temes ambientals no hi ha res. Els pressupostos dels parcs fan vergonya. Ara diuen que els salvaran amb l'impost del CO2, diuen que tindrem 40 milions, que és una misèria. La Generalitat mai s'ho ha pres seriosament i quan hi ha hagut alguns intents, des d'Agricultura s'ha frenat per dir que volien més regadiu.

El darrer informe del cos de científics climàtics de l'ONU, l'IPCC, ja adverteix que alguns impactes del canvi climàtic són irreversibles. Anem tard?

Sí, anem tard, evidentment. Encara hi ha gent molt optimista, però tenint en compte el que es fa no en soc pas. Penso que val més que ens adaptem, perquè la mitigació serà molt complicada. Però els temes ambientals no són lineals, hi ha punts crítics, els tipping point, en què tot s'accelera i ara estem en un moment d'aquests, de canvi. Ningú sap què passarà, però la previsió és tremenda. Si sap que el nivell del mar pujarà tant, tothom afectat hauria de tenir plans de contingència per actuar a mesura que passi.

Una de les evidències del canvi climàtic és l'increment global de temperatures, més accentuat en algunes zones, com ara el Mediterrani. Això afecta el règim hídric. Disposarem de menys aigua a Catalunya?

"Estem afavorint que els boscos, que n'hi ha més, s'assequin i puguem tenir més problemes d'incendis forestals"

Sí. D'una banda tenim que amb l'augment de la temperatura augmenta l'evapotranspiració i tant els boscos com els conreus necessiten més aigua. Ara comencen a evapotranspirar el març i acaben al novembre, quan abans era d'abril fins l'octubre. Un mateix arbre necessita més aigua. Ens trobem amb la paradoxa que plou fort i omple l'embassament, però les muntanyes del voltant estan seques, perquè amb la temperatura se n'ha anat l'aigua i els conreus necessiten més aigua. D'una precipitació de menys de 20 litres per metre quadrat no arriba ni una gota al riu, se la queda tota el sòl i la transpiren els arbres. Estem afavorint que els boscos, que n'hi ha més, s'assequin i puguem tenir més problemes d'incendis forestals. Necessitem gestionar els boscos i treure-hi biomassa, que facilitarà que hi hagi més biodiversitat i s'hi gasti menys aigua. Com que els darrers anys hi hagi hagut pluges que, de moment, omplen els embassaments ha fet pensar que no hi ha un problema amb l'aigua.

Adaptar-nos a l'escenari futur passaria per canviar el model agrícola i reduir-hi el regadiu?

Tenim dues Catalunyes, la de les conques internes i la de l'Ebre, que són situacions diferents. A les conques internes la quantitat d'aigua que s'hi usa és una misèria, hi ha els recs de l'Empordà, els del Baix Ter i els de Tarragona, però aquí simplement fent transformacions i canviant algunes coses es podria fer. Als regadius de la conca de l'Ebre el que hi passa és que hi fan modernització de regadius i la concessió d'aigua no els hi baixa i aleshores s'hi fan més regadius, no es torna l'aigua sobrant als rius. Al Segre i a la Noguera Ribagorçana tenim embassaments amb capacitats importants i a l'estiu ens trobem que pel Canal d'Urgell hi baixen 20 metres cúbics per segon, pel Segarra – Garrigues en faran baixar 20 més i al riu només li deixen 5, quan el cabal mínim hauria de ser 15. Molts d'aquests regadius viuen de l'aigua del desgel i com que començarà abans i va més ràpid, probablement els embassaments s'ompliran i hauran de deixar aigua i ja no la tindran a l'estiu. Per tant, els regadius hauran de començar a regar abans i arribarà un moment on es trobaran sense aigua i el ric sec.

"S'hauria de canviar el model productiu, millorar el regadiu i baixar els consums i que aquests poguessin baixar pel riu perquè tingués sempre un cabal ambiental suficient"

S'hauria de canviar el model productiu, millorar el regadiu i baixar els consums i que aquests poguessin baixar pel riu perquè tingués sempre un cabal ambiental suficient. L'altra cosa és que aquests regadius sobretot són per produir blat de moro i alfals, que es fa servir per vendre-li a un xeic per tenir cavalls o per fer pinsos per unes granges de porcs que generen nitrats. Tot per un model agrari dedicat a l'explotació i que genera una contaminació bestial. Potser algun dia s'haurà de plantejar si aquests camps d'alfals han de servir per produir aliments per a la gent d'aquí, perquè la sobirania alimentària local és important i implica canviar el tipus de cultius.

Durant més d'una dècada va fer de pèrit per a la Fiscalia de delictes ambientals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en una època en què inicialment els rius eren autèntics abocadors. La seva situació ha millorat des d'aleshores, però en quin és el seu estat actual?

"Hauríem de deixar més espai als rius, perquè de DANA en vindran més i més sovint. Però no se n'aprèn perquè el polític de torn només pensa en els propers quatre anys"

Més de la meitat no estan en bon estat i fa temps que estem en així. Quan es va aprovar el primer pla de gestió, el 2009, va esclatar la crisi i hi havia tota una sèrie de mesures que no s'han fet. Després va venir que l'ACA estava arruïnada i va haver de tornar interessos i fins al 2017 no s'han fet inversions. Hi ha rius que neixen a les depuradores, per exemple, el Besòs neix a la depuradora de Centelles i un riu que neix a una depuradora mai és un riu. Que hi hagi quatre ànecs i quatre espècies que s'hi adaptin no vol dir que allò estigui recuperat. Amb tants col·lectors cada setmana hi peta alguna cosa, quan plou una mica s'omple el sistema i les depuradores no poden més, sempre hi ha interrupcions del sistema de recuperació del riu. A més, tenim totes les riberes fetes una merda, no tenim la zona bufet entre el riu i les zones industrials i urbanes perquè no hi arribi la contaminació. Ens caldrien zones amples i hauríem de deixar més espai als rius, perquè de DANA en vindran més i més sovint. Però no se n'aprèn perquè el polític de torn només pensa en els propers quatre anys i creu que si la propera crescuda vindrà d'aquí 25 anys, doncs ja no li tocarà a ell.