Esquerra Republicana de Catalunya va guanyar les dues últimes eleccions generals a Catalunya amb Gabriel Rufián al capdavant que ara repeteix com a cap de llista fent tàndem amb la exconsellera Teresa Jordà. Tant les celebrades el 28 d'abril del 2019 com la repetició posterior celebrada al novembre després del bloqueig a la investidura de Pedro Sánchez. Una repetició que als republicans els va desgastar i van passar dels 15 diputats de la primera convocatòria als 13 de la segona, escurçant la distància amb el PSC que va fer 12 diputats en ambdues ocasions. Però amb tot, Esquerra es convertia en el principal grup parlamentari català al Congrés per primer cop des de la República i en un context de gran fragmentació es convertia en un actor decisiu de la última legislatura després de firmar l'acord d'investidura de Pedro Sánchez amb la taula de diàleg com a element nuclear.

Esquerra allargava d'aquesta forma la travessia en el desert socialista iniciada el 2008, últim any d'una victòria del PSC després de guanyar de forma ininterrompuda a Catalunya totes les eleccions generals celebrades fins llavors des del 1977. La del 2008 va ser una victòria històrica amb els 25 diputats assolits per la traspassada Carme Chacón. Però va ser també la porta a la caiguda als inferns electorals del socialisme català que es veuria derrotat elecció rere elecció des de llavors. I ni la victòria de Pedro Sánchez del 2019 i els pitjors resultats a nivell estatal de la història del PP van permetre als socialistes catalans recuperar la primacia de les generals basada en una dinàmica del vot dual en què durant dècades a Catalunya la majoria votava CiU a les eleccions al Parlament i al PSC per al Congrés dels Diputats.

Quinze anys després, la conjuntura electoral podria retornar al PSC al primer lloc del pòdium a Catalunya en les eleccions generals del 23J. La demoscòpia situa als socialistes clarament en el primer lloc. Paradoxalment quan el PSOE i Pedro Sánchez passen pel seu pitjor moment i podrien patir una considerable derrota electoral, caldrà veure en quina dimensió. Mentre Esquerra arriba a aquestes eleccions generals amb el llast de la proximitat de la derrota electoral que va suposar la pèrdua de 300.000 vots en les recents eleccions municipals, un tercera part del seu cos electoral.

Estratègia ofensiva, "hi ha partit"

Però malgrat l'evident revés electoral, Esquerra ha plantejat aquesta campanya a l'ofensiva. Amb dos objectius bàsics, no donar per perdut el partit front als socialistes pel primer lloc i mantenir el lideratge de l'espai independentista que una reculada massa forta podria deixar en mans de Junts. Al marge de tenir la suficient força per tornar a ser decisius en cas que el PP y Vox o el PP en solitari no sumen prou.

Fonts de la direcció d'Esquerra admeten la dificultat de retallar la distància que la demoscòpia els atorga front a un PSC crescut, que algunes enquestes com la del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) situen entorn la forquilla de 16-18 diputats. Mentre ERC recula y se situa en segon lloc -amb entre 8 y 10 escons-. Junts quedaria relegada segons el CEO a tercera posició –amb una forquilla d'entre 7 i 9 diputats. Tot i que en cas de victòria del PSC, a la segona, la tercera i la quarta plaça es preveu una dura pugna ja que a més d'ERC i Junts es possible un fort creixement a Catalunya del PP triplicaria resultats i passaria dels 2 a entre 6 i 8 escons, i per tant podria arribar a ser la segona força.

A ERC consideren consolidat el segon lloc –tot i que alguna enquesta puntual dona a Junts per sobre dels republicans- y preveuen accelerar en la recta final de la campanya per retallar diferències amb el PSC i fins i tot intentar aconseguir el 'sorpasso'. Però admeten que caure per sota de la segona posició seria "una molt mala notícia", tant en clau de país si és el PP qui queda per davant dels republicans com en clau sobiranista si és Junts qui passa al davant, perquè suposaria debilitar de forma contundent el lideratge dels republicans entre els partits independentistes. Amb tot, les fonts d'Esquerra consultades es mostren optimistes i asseguren que "cap d'aquests dos escenaris es donarà".

Tot i les dificultats amb que Esquerra ha hagut d'afrontar aquestes eleccions, les mateixes fonts de la direcció del partit, vinculades a la direcció de campanya, asseguren que "hi ha partit". "Estem veient com recuperem terreny als socialistes, i hi ha camp per córrer", afirmen. Des d'ERC admeten que hi ha una gran diferència entre l'actual campanya per les generals y les municipals a Barcelona, on ERC va caure estrepitosament en totes les projeccions de vot i no va tenir opcions de remuntar acorralada per la polarització que van aconseguir generar Ada Colau i Xavier Trias, i amb el socialista Jaume Collboni ocupant l'espai d'una tercera posició -tot i que finalment va quedar segon y ha assolit l'alcaldia. Aquest cop els republicans veuen recorregut per la millora de resultats respecte a les primeres projeccions que en algunes enquestes s'havien arribat a situar en 6 diputats en la franja més baixa de les forquilles i ara ja els situarien en 10 en la part alta de les forquilles.

La pugna en funció dels territoris

Esquerra va ser la primera força el novembre de 2019 a Tarragona, Girona i Lleida assolint dos diputats en cada circumscripció. Bona part del resultat dels republicans el 23J dependrà de la capacitat de retenir aquests dos escons a les tres circumscripcions catalanes petites. A Tarragona en aferrissada disputa amb el PSC, a Girona amb Junts i a Lleida fins i tot el PP pot entrar en la pugna. L'altre escenari és el de la gran circumscripció de Barcelona, on el 2019 va guanyar el PSC però frec a frec amb Esquerra, amb 8 i 7 diputats respectivament. Com aguantin els republicans front als socialistes a la demarcació barcelonina marcarà també de forma exponencial el resultat final dels republicans la nit del 23J.

Esquerra tindrà la principal pugna en la disputa del vot útil per frenar l'ascens de la dreta extrema i la ultra dreta i evitar un Govern espanyol format per PP i Vox. Una disputa especialment centrada amb el PSC, tot i que també amb En Comú Podem. Per als republicans, "PP i Vox amenacen amb tornar a atacar Catalunya" i argumenten que els socialistes no son un dic de contenció suficient. En primer lloc, els republicans sembren el dubte sobre la possibilitat que el PSOE acabi facilitant una possible investidura de Feijóo.

En segon lloc des d'ERC asseguren, en clara al·lusió als socialistes, que "alguns diran que aquestes eleccions només van de dreta i d'esquerra, però quan la dreta i l'extrema dreta espanyola vingui a per la nostra llengua, la cultura, els drets i les llibertats, com hem vist aquests dies al País Valencià i a les Illes Balears, alguns que s'autoproclamen d'esquerres es posaran de perfil". Però també afegeixen que "d'altres diran que aquestes eleccions només van de Catalunya i Espanya, però quan la dreta i l'extrema dreta espanyola vingui a pels més vulnerables, l'habitatge, el salari mínim i els serveis públics, alguns que afirmen ser defensors de Catalunya es posaran de perfil.

I respecte a En Comú Podem, Esquerra critica la "total sucursalització" que al seu parer ha suposat per aquest espai la creació de Sumar. Posen com a principal exemple el protagonisme de la cap de llista per Madrid, Yolanda Díaz, en la campanya dels comuns i la desaparició del referèndum d'autodeterminació acordat del programa electoral. Amb la qual cosa, Esquerra es proclama l'"autèntic baluard a l'hora de barrar el pas a l'extrema dreta".

"Defensa Catalunya!", mobilitzar el vot independentista

L'altre repte que té plantejat Esquerra Republicana en aquesta campanya és trencar la dinàmica abstencionista en una part de les bases independentistes. Per això el lema de la campanya és una crida directa a la mobilització: "Defensa Catalunya!". Així mateix, als cartells s'hi veuen les paraules "Democràcia, Llibertat, Feminisme, Llengua, Independència" col·locades en perspectiva, com si fossin una urna de votació, "simbolitzant la importància de l'acte de votar, votar per defensar allò que volem preservar", expliquen els responsables de la campanya.

En aquesta línia, el partit d'Oriol Junqueras, ha desenvolupat una campanya re reivindicació d'"allò que hem fet els darrers quatre anys a Madrid". Destacant "aconseguir la llibertat dels presos i preses polítiques i fer seure l'Estat espanyol a negociar sobre l'autodeterminació". Però també haver estat claus en avenços socials com "la nova llei d'habitatge o l'increment del salari mínim, entre moltes altres coses" I en aquest sentit, els republicans critiquen a Junts i la CUP per haver-los deixat sols en les negociacions i rebutgen "l'estratègia del no a tot".

Les principals propostes programàtiques

I en aquest marc, les seves propostes programàtiques es poden resumir en "defensar el dret de la ciutadania de Catalunya a exercir el dret a l'autodeterminació, negociant la celebració d'un referèndum per a la consecució d'una República Catalana de drets i llibertats". I assolir l'"amnistia per combatre l'estratègia repressiva de l'Estat i defensar i garantir tots els drets civils i polítics", pel que fa al conflicte polític. I en termes de país, ERC planteja "protegir i fomentar l'ús de la llengua catalana, garantint que tota la ciutadania pugui desenvolupar plenament la seva vida en català arreu dels Països Catalans".

Respecte a altres àmbits, en infraestructures els republicans volen "garantir que Catalunya compta amb les infraestructures que necessita i mereix. És imprescindible el traspàs complet del servei de Rodalies i Mitja Distància". "Fer front a l'emergència climàtica, plantant cara als oligopolis energètics depredadors de recursos públics. Combatre i revertir el dèficit fiscal i assegurar que els que més tenen contribueixin més al bé comú: lluitar contra el frau fiscal i l'evasió de capitals, crear impostos sobre les grans fortunes, les transaccions financeres o les emissions de CO2", són altres aspectes de programa.

I finalment, en polítiques socials plantegen "defensar els avenços del moviment feminista i LGTBI i conquerir nous drets davant la reacció de la ultradreta i les resistències del PSOE. I recuperar i avançar en drets socials, en els àmbits de l'habitatge, laboral i per combatre les desigualtats".

Amb tots aquests ingredients i estratègies, Esquerra Republicana ha posat tota la carn a la graella d'una campanya electoral del 23J que arriba "en un moment crucial de la nostra història", asseguren els dirigents del partit. Amb Gabriel Rufián i Teresa Jordà al capdavant però amb tota la cúpula del partit bolcada per mirar de frenar la davallada que ERC va patir a les municipals. Des del president de la Generalitat, Pere Aragonès, fins al president del partit, Oriol Junqueras i molts altres dirigents inclosa la secretària general, Marta Rovira, de forma telemàtica des de Ginebra.

"Ens ho juguem tot" asseguren el republicans respecte a l'amenaça dels drets i les llibertats que pot suposar un determinat resultat del 23J. I potser Esquerra no s'ho juga tot, però resulta evident que s'hi juga molt en qüestió d'una setmana. Perquè una segona patacada electoral consecutiva podria fer trontollar fins i tot el Govern de la Generalitat i provocar unes eleccions al Parlament avançades, tot i que el President Aragonès assegura, per activa i per passiva, que esgotarà la legislatura al marge dels resultats electorals.