ERC i PSC batallen a Lleida i flirtegen amb l'espai municipal postconvergent a la resta de la demarcació

Alts càrrecs socialistes menjant amb destacats alcaldes de l'espai postconvergent en un restaurant de les afores de Lleida en plena precampanya de les eleccions municipals del 28 maig. Aquest dinar, en un establiment de menjar ràpid, és una imatge que parla per sí sola de les perspectives electorals a la demarcació en la qual ERC i alcaldables postconvergents també han estat flirtejant, en la qual Aran Amassa i els republicans han sumat forces a Aran mentre es prepara el gran combat municipal: el de l'Ajuntament de Lleida.

Miquel Pueyo (ERC) batalla per conservar la vara de comandament amb l'exalcalde socialista Felix Larrosa, que el 2019 va perdre l'Ajuntament després de 40 anys de mandats socialistes per 81 vots. ERC va aconseguir l'alcaldia amb un govern amb Junts i El Comú de Lleida, del qual els comuns van sortir el juliol del 2021 (forçats pels republicans).

Miquel Pueyo (ERC) i Fèlix Larrosa (PSC) es disputen l'alcaldia amb el primer tinent d'alcaldia de Junts, Toni Postius, en uns comicis en què Maria Burrel, de Ciutadans, lluita amb el que va ser el seu líder, Ángeles Ribes, ara a Valents i el PP de Xavi Palau. Laura Bergés, que encapçala per primera vegada la llista d'El Comù aspira a mantenir els dos regidors; l'alcaldable de la CUP, Ruben Cobo, a recuperar la representativitat del mandat anterior; i Gloria Rico,de Vox, a entrar per primera vegada al Ajuntament, igual que l'alcaldable de la candidatura Activem Lleida, que es presenta amb Ara Pacte Local, Domènec Vila.

Mentre comencen a arribar les llistes electorals als jutjats, la Paeria, complint un requeriment de la Junta Electoral de Zona, per una denúncia de Valents ha retirat aquest dijous de les façanes un llaç groc i una pancarta amb el lema Llibertat persones preses polítiques i exiliades. Free political prisoners and exiles.

En un ajuntament amb 27 regidors, on set són d'ERC, set més del PSC, cinc de Junts, dos del Comú, dos més del PP, Ciutadans té una regidora i tres són no adscrits (dos expulsats de Ciutadans, ara a Valents, i Sergio González, expulsat de Junts i ara membre de la llista del PP per a les eleccions municipals del 28M), la governabilitat és complexa. Si guanya Larrosa, la seva dificultat serà trobar companyia estable per a un acord de govern sòlid. Si guanya Pueyo, necessita que Junts també guanyi per reeditar el seu pacte.

Rosa Pujol, que va encapçalar Junts per Aitona el 2019, es desmarca d'Impulsem, vinculada a Junts, i finalment anirà amb Ara Pacte Local, la plataforma electoral del PDeCAT

A la resta de la demarcació, Rosa Pujol, que va encapçalar Junts per Aitona el 2019, una de les promotores d'Impulsem, una formació d'alcaldes i regidors del PDeCAT i que finalment es presenta en coalició amb Junts, ha tingut converses amb el primer secretari del PSC a Lleida, Óscar Ordeig i amb el secretari general adjunt del PDeCAT, cap d'Ara Pacte Local i batlle de Mollerussa, Marc Solsona. Finalment, Pujol s'ha compromès amb Solsona i anirà amb Ara Pacte Local. No és l'única d'Impulsem que desfulla margarides. 

El repte de Solsona és aconseguir una mínima representació en una Diputació on 20 dels 25 diputats són del Govern d'ERC-Junts. Entre els cinc que no són al govern, quatre representen l'Ajuntament de Lleida: dos socialistes, un del Comú i un altre de Ciutadans. El cinquè és l'únic de poble, Amador Marqués, d'Unitat d'Aran, el partit dels socialistes aranesos. És alcalde de Bossòst, que ha votat els pressupostos distanciant-se en aquestes votacions del seu cap de files Fèlix Larrosa.

El coordinador de Junts a la Vegueria de les Terres de Lleida, Eloi Bergós, i a l'Alt Pirineu, Ricard Pérez, insisteixen en la fortalesa de la política municipal. A escassos dies d'acabar el termini per presentar candidatures, a la Plana, Bergós ha tancat llistes a 140 municipis dels 160, i a l'Alt Pirineu, sense Aran i comptant els municipis gironins de la Cerdanya, Pérez compta amb 60 dels 68.

El PSC ha aconseguit un centenar de candidatures a la demarcació de Lleida, un 25% més que en les anteriors eleccions municipals del 2019

Els republicans tenen confirmades un centenar de candidatures a la vegueria de Lleida i 60 al Pirineu, que se sumen les d'Aran Amassa. El PSC n'ha aconseguit un centenar a la demarcació, un 25% més que fa quatre anys. Entre elles, Óscar Ordeig destaca Agramunt, Roselló, Valls de Valira, Villaller o Ribera d'Ondara, on l'alcalde, Francesc Sabanés s'havia presentat per Junts a les darreres eleccions.

Per la seva banda, en tota la demarcació, el PP preveu presentar 60 llistes, 15 més que el 2019, entre les quals hi ha les de dues capitals de comarca, Tremp i Solsona; la CUP calcula que seran 20, cinc més, amb ciutats grans com Oliana i Mollerussa; Vox preveu presentar-se a 19 municipis i els comuns, sota la plataforma Confluència, en sis.

L'Aran, l'illa vermella de Lleida 

És al Pirineu on el PSC ha donat la campanada. L'alcaldessa i alcaldable de Vilaller, Maria José Erta opta a un tercer mandat amb la plataforma MésXVilaller, vinculada al PSC i no amb les sigles amb què va concórrer als anteriors comicis, Junts.

A l'Aran, l'illa vermella de la província en l'úlitma batalla electoral, tot apunta que el Conselh Generau d'Aran seguirà governat per Unitat d'Aran, que ha repetit la coalició amb Units per Avançar a Viella i Miajaran. Maria Vergés, actual síndica d'Aran, es presenta per primera vegada a la sindicatura. Vergés va rellevar Paco Boya el 2020 quan aquest va ser nomenat secretari general per al Repte Demogràfic dins del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.