Público
Público
ENQUESTA

ERC perd avantatge, però s'imposaria a les eleccions del 14-F i l'independentisme superaria el 50% dels vots

La nova enquesta del CEO dona a ERC 35 escons, mentre JxCat se situa entre els 30 i els 32 en el primer sondeig fet des que Laura Borràs va ser escollida candidata. El PSC també es reforça, amb 25 escons, en part gràcies a l'enfonsament de Cs. Comuns, la CUP i el PP pugnarien per la cinquena plaça i Vox s'estrenaria a la cambra. L'independentisme sumaria entre 73 i 77 representants, molt per sobre de la majoria absoluta

Pere Aragonès durant la seva intervanció en l'acte d'ERC per la reconstrucció.
Pere Aragonès en un acte d'ERC. 

Una nova enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) manté Esquerra com a principal favorit per imposar-se a les eleccions al Parlament del 14 de febrer, en què sumaria 35 escons. Ara bé, el partit republicà veu com tant Junts per Catalunya com el PSC li retallen distància amb relació a l'anterior baròmetre. I per segon sondeig consecutiu, el conjunt de l'independentisme superaria el 50% dels vots, a banda d'obtenir una majoria reforçada a la cambra, on depassaria els 70 diputats. Aquestes són algunes de les claus de l'Enquesta sobre context polític a Catalunya, que el CEO ha presentat aquest divendres. L'estudi també confirma l'enfonsament de Cs, que perdria prop de dues terceres parts de la representació, i l'estrena de Vox a la cambra, a banda de donar opcions al PDeCAT d'obtenir representació.

Anem a pams. L'enquesta estima que ERC rebria el 23,0% dels vots vàlids, que es traduirien en 35 diputats, el que suposa 1,4 punts i entre un i dos diputats menys que en l'anterior baròmetre, publicat tot just fa un mes. Amb tot, la llista que encapçalarà Pere Aragonès milloraria els resultats de les eleccions del 21 de desembre de 2017, quan va sumar 32 escons (21,4% dels vots). JxCat i PSC milloren posicions. El partit de Carles Puigdemont, que té Laura Borràs com a cap de llista, rebria el 19,6% dels sufragis, que li permetria obtenir entre 30 i 32 representants, quan fa un mes es movia entre els 28 i els 30. És la primera enquesta que es publica des que Borràs va ser escollida candidata.

El PSC, que manté Miquel Iceta com a número u, guanya 1,7 punts i entre dos i tres escons amb relació a l'anterior enquesta, fins al 18,5% de les paperetes i els 25 diputats. El resultat suposa un salt endavant amb relació als darrers comicis i s'alimentarien en part per l'enfonsament de Cs. El partit de dretes, que té Carlos Carrizosa com a cap de llista després de defenestrar Lorena Roldán -escollida en les primàries-, s'enfonsaria i passaria de ser la primera força el 2017 (36 diputats i 25,4%) dels vots, a entre 14 i 16 representants i l'11,6%. Seria només el quart partit de la cambra.

Pel que fa a la resta, Catalunya en Comú Podem, la CUP i el PP es mourien en xifres similars, amb la confluència d'esquerres estancada i els anticapitalistes i la formació conservadora i espanyolista avancen respecte el 2017. Els comuns sumarien el 6,9% dels vots, que significarien entre set i nou diputats (en tenen vuit); la CUP doblaria els quatre actuals per arribar als vuit o nou (6,4% dels vots); i el PP passaria de quatre a 7 o 9, amb el 6,0% dels sufragis. L'enquesta està feta abans que la CUP confirmés l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater com a cap de llista. El CEO dona per segura l'entrada de Vox al Parlament, si bé retrocedeix amb relació a l'anterior enquesta, quan li donava el 6,4% dels vots i set o vuit diputats. Ara es queda en el 4,6% i entre quatre i sis escons. Finalment, el PDeCAT rebria l'1,9% dels vots i podria obtenir un representant a la cambra.

L'independentisme es reforça i un govern ERC-JxCat no suma la majoria

Els quatre partits independentistes (ERC, JxCat, CUP i PDeCAT) sumarien el 50,9% dels vots i reunirien entre 73 i 77 diputats. D'altra banda, un hipotètic govern entre Esquerra i Junts no assoliria la majoria absoluta -amb 65 o 67 escons no arribaria als 68 que la marquen-, mentre que un hipotètic tripartit format per Esquerra, PSC i els comuns tindria opcions de fer-ho, però no la certesa, ja que l'estudi li dona entre 67 i 69 representants. Una suma, però, que pot ser possible aritmèticament però que ara mateix sembla difícil políticament, ja que la descarten tant Esquerra com els socialistes.

Pel que fa a les transferències de vot entre partits, destaca la poca fidelitat entre els votants de Cs, que només conservaria el 31,6% dels electors del 2017, mentre que una part significativa passaria al PSC (7,4%) o a Vox (6,3%), mentre un gruix important estaria indecís. Esquerra captaria un volum important d'antics votants de Junts (8,3%) i la CUP (9,3%). Junts, de fet, perdria més votants cap a ERC que no pas cap al PDeCAT. Entre els indecisos crida l'atenció la centralitat d'Esquerra, ja que bona part dubten entre la formació d'Oriol Junqueras i Junts (9,9%), entre ERC i Comuns (5,0%) o entre ERC i el PSC (4,2%). 

Tot i que l'independentisme s'imposaria amb claredat a les eleccions al Parlament, no s'imposaria en un hipotètic referèndum, ja que el 45,1% dels enquestats respon que voldria que Catalunya fos un estat independent, mentre que el 49,9% no vol que ho sigui. Destaca que prop d'una quart part dels votants dels comuns volen la independència, mentre que gairebé una cinquena part dels d'ERC es decanta pel no.