Este artículo se publicó hace 2 años.
ERC tensa la relació amb el Govern espanyol per voler imposar a Catalunya "un model d'infraestructures caduc"
Els republicans deploren que des de l'Estat s'imposi projectes "desarrollistes" en temes com l'aeroport del Prat o el quart cinturó. Esquerra també critica els socis del Govern de Junts per assumir les propostes estatals i aposta per projectes més diversi
Barcelona-Actualitzat a
"I ens diuen, o et carregues la Ricarda o no hi ha ampliació de l'aeroport", amb aquesta irada frase va intentar explicitar fa uns mesos el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no només el desacord amb AENA respecte al projecte per a les instal·lacions aeroportuàries del Prat, sinó també sobre allò que Aragonès considera un model dirigit i d'imposició en el tema de les infraestructures per part del Govern espanyol.
Ara aquesta mateixa frase serviria per a la darrera topada entre els dos executius a causa de l'autovia B-40 -l'anomenat quart cinturó- projectada des de fa dècades però només construïda a trossets. Segons els republicans, s'imposa des del Ministeri de Transports -dirigit per la catalana Raquel Sánchez- un traçat que Aragonès i Esquerra no comparteixen per l'impacte territorial que asseguren que tindria i que aglutina l'oposició de nombrosos col·lectius ecologistes i de preservació del territori.
Tot i que el rebuig no és unànime al Govern, i la part de Junts –que gestiona les infraestructures des de la vicepresidència de Jordi Puigneró– es mostra molt més còmoda amb la proposta del ministeri que també defensen els potents alcaldes i alcaldesses socialistes del Vallès. D'aquesta manera Esquerra s'enfrontaria al que els republicans anomenen la "pinça 'sociovergent' de les infraestructures" -recuperant per a l'entesa entre Junts i els socialistes en aquesta matèria la forma col·loquial que s'utilitzava fa anys per als pactes entre el PSC i CDC-.
Petició d'un fons de compensació
Les infraestructures han suposat el darrer gran conflicte entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa després de conèixer-se les xifres d'execució del pressupost estatal que a Catalunya s'ha quedat un exercici més al 35'8% davant del 184% de la Comunitat de Madrid. Unes xifres que han generat la indignació de tots els partits independentistes però que afecta de ple Esquerra, que amb els seus vots al Congrés va fer possibles els comptes de Pedro Sánchez. Això es considera "un flagrant incompliment dels compromisos adquirits i una gran deslleialtat".
Vilalta: "Exigim totes les inversions que ens pertoquen i que se'ns han negat de forma sistemàtica des de sempre, independentment de qui hagi ocupat la Moncloa"
Aquest mateix dimarts, el grup d'Esquerra Republicana ha entrat al Parlament una moció com a "denúncia de la desinversió crònica de l'Estat a Catalunya" i, en concret, el text reclama un fons de compensació per corregir les pèrdues econòmiques generades des del 2014 fins al 2021. De fet, proposa al Govern de la Generalitat que quantifiqui la inversió pressupostada i que no s'ha executat des de fa 8 anys.
"Exigim totes les inversions que ens pertoquen i que se'ns han negat de forma sistemàtica des de sempre, independentment de qui hagi ocupat la Moncloa", ha reclamat la secretària general adjunta Marta Vilalta. Una exigència contundent que sobrevolarà la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat d'infraestructures prevista per a aquest divendres i que la congelació de relacions que va provocar el Cas Pegasus ha reduït a integrants de caràcter purament tècnic.
Imposició d'un model caduc
Però Esquerra es mostra a més especialment enfadada amb el Govern espanyol per l'actitud impositiva en el tema de les infraestructures amb què actua el Ministeri de Transports de Raquel Sánchez. Ministra que va rebre una plantada del Govern la setmana passada en la presentació del projecte per a l'últim tram projectat de la B-40. "Ens diuen que ens traspassaran els recursos però només per fer el projecte que ells diguin, i després a sobre no compleixen les promeses. Volem els recursos que ens pertanyen i volem decidir des del territori els projectes amb consens", assegura la portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta.
Fonts del Govern asseguren que no és que es decidís "plantar" la ministra Raquel Sánchez, la setmana passada, sinó que es va decidir no assistir a la trobada perquè "aportava poc o res". La Generalitat manté que no vol "fotografies", i que les relacions amb l'Estat passen per "un moment difícil". Fonts d'ERC són molt més crítiques i defineixen l'acte de la ministra per a la B-40 com de "pur electoralisme" i la mateixa Vilalta es pregunta "Què venien a presentar, a quin acord es referien? D'acord no n'hi havia cap".
Les divergències amb Junts dins del Govern
Però Vilalta no es mostra contundent només amb l'Executiu estatal. Per a la secretària general adjunta d'Esquerra, "no pot ser que la proposta vingui de l'Estat i es compri aquí de manera acrítica pels de sempre" en referència al PSC però també als socis de Junts. De fet, algunes fonts del Govern asseguren que alguns responsables del Departament de Polítiques Digitals i Territori, de Junts, tenien previst assistir divendres passat a l'acte de la B-40 amb la ministra Raquel Sánchez i va ser el mateix president Aragonès qui va ordenar no assistir-hi. Hores abans el president va dedicar dures paraules en un fòrum empresarial dels Pirineus contra el projecte plantejat pel ministeri per considerar-ho una imposició amb grans costos mediambientals per a la zona del Vallès.
Aragonès: "volen imposar un model de desenvolupament propi d'una altra època, que ens diu: 'O tot o res', i no ho acceptem."
Amb la B-40 s'ha reproduït un escenari similar al que va passar amb l'ampliació de l'aeroport del Prat que Aragonès va avortar després d'un principi d'acord entre els representants del Departament de Territori de la Generalitat, de Junts, i el ministeri de Transport. Preveia fer unes obres que comportaven la destrucció d'entorns naturals protegits del Delta del Llobregat com la llacuna de la Ricarda. El mateix president Aragonès assegura que en aquesta matèria "volen imposar un model de desenvolupament propi d'una altra època, un model que també tenen qüestionat dins del mateix Govern espanyol -en referència a Podem-, que ens diu: 'O tot o res', i no ho acceptem."
ERC i comuns versus socialistes i Junts
I és que més enllà dels incomptables incompliments del Govern estatal sobre les infraestructures catalanes, en aquest àmbit s'obre un nou front que bascula sobre el model de desenvolupament que cal seguir. I paradoxalment, tots dos governs s'entenen per parts. Mentre ERC defensa un model més proper als comuns, socis del PSOE al Govern espanyol a través de Podem, els socis dels republicans al Govern, Junts, tendeixen a compartir el model "desarrollista" que impulsa el ministeri en mans dels socialistes. La "pinça 'sociovergent'" que diuen a ERC. Amb tot, algunes fonts de la direcció d'Esquerra tampoc escatimen crítiques als comuns: "De vegades sembla que no estiguin al Govern espanyol, es posen les medalles quan el vent bufa a favor i es posen de perfil en els temes espinosos i són corresponsables tant dels incompliments com de les propostes del Govern de coalició espanyol".
Marta Vilalta defineix la gran via de circumval·lació que travessarà les comarques del Vallès com a "obsoleta i caduca". ERC planteja altres opcions de mobilitat a la franja que va des del Penedès fins a la zona de Sabadell i Terrassa, menys agressives mediambientalment amb el territori i projectes més diversificats. Entre altres aspectes, es planteja reduir les obres en vies de trànsit rodat a millores puntuals de les actuals i apostar per una nova xarxa ferroviària que orbiti al voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona. I sobretot que compti amb el vistiplau de la societat civil de les zones afectades: "Creiem en el consens", assegura Vilalta.
La proposta d'ERC per al cinturó viari
La proposta d'Esquerra passa doncs per fomentar el transport públic, especialment el ferroviari –les dues comarques del Vallès són la regió metropolitana europea amb menys transport públic, un 16% de transport públic versus 84% transport privat-. Per tant, el tren orbital entre les dues comarques és la prioritat a abordar per resoldre i millorar la mobilitat en aquest espai, asseguren els republicans.
En termes viaris, pel que fa al tram d'autovia ja iniciat Abrera-Terrassa cal la seva finalització i connexió amb la C-58, segons ERC. Ara bé, en el cas concret entre Terrassa i Sabadell, Esquerra Republicana defensa la connexió entre Castellar i la C-58, i el foment de la mobilitat entre Sabadell i Terrassa millorant les vies existents i, en cap cas, amb una via d'alta capacitat pensada per al trànsit de pas.
Els republicans han concretat la seva idea en una Proposta de resolució presentada aquest mateix dimecres al matí al Parlament. La portaveu adjunta del grup republicà a la cambra catalana, Meritxell Serret, ha detallat que la proposta planteja l'esmentat tren orbital i una millor connexió amb Rodalies i Ferrocarrils, millorar la xarxa viària secundària del Vallès i les connexions entre els vallesos, la protecció agroforestal i un corredor biològic per protegir la fauna, a més de l’exigència al ministeri que aturi definitivament el projecte del Quart Cinturó.
"No podem pretendre resoldre problemes urbans i intercomarcals amb vies d'alta capacitat; és un model obsolet que no compartim"
"No podem pretendre resoldre problemes urbans i intercomarcals amb vies d'alta capacitat; és un model obsolet que no compartim", asseguren fonts d'Esquerra que insten que "abans de qualsevol acord per més buit que sigui, cal garantir la no continuïtat del Quart Cinturó (B-40) i incloure els projectes ferroviaris".
Amb aquest complex escenari en un àmbit estratègic per a qualsevol país -i especialment per a Catalunya que acumula un dèficit històric en infraestructures- les malmeses relacions entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol s'han acabat de tensionar al límit. Però també es compliquen les relacions, mai fàcils, entre ERC i Junts al Govern d'Aragonès. Enmig de les contínues amenaces dels juntistes de sortir de l'Executiu català. Amenaces curiosament justificades pels pactes entre ERC i el Govern espanyol, malgrat que en les infraestructures el partit de Borràs i Turull es mostra molt més receptiu al model del PSOE.
"Que no comptin amb ERC per als pressupostos"
Així, doncs, el conflicte de les infraestructures ha deixat sota mínims les relacions entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol. "Els incompliments no se centren només en els temes d'infraestructures i pressupostaris, també en temes com el Cas Pegasus", assegura una font de la direcció d'Esquerra. "No han sabut o volgut fer front ni a un cas d'espionatge polític massiu com aquest", afirma. Fins al punt que per a Marta Vialalta, amb aquests temes de conflicte o altres com la congelació de la taula de diàleg per part de Pedro Sánchez ara mateix "que no comptin amb nosaltres per aprovar uns pressupostos". "S'ha perdut tota la confiança", assegura la secretària general adjunta.
Plaja (Govern): Les relacions amb la Moncloa "estan molt lluny de ser normalitzades"
També des del Govern mantenen que les relacions amb la Moncloa "estan molt lluny de ser normalitzades". Així ho ha subratllat aquest mateix dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu: "No demanem cap extra, només que es compleixin els compromisos amb la ciutadania". L'endemà que la vicepresidenta espanyola Nadia Calviño afirmés que l'Estat vol mantenir "la millor relació" amb la Generalitat, Plaja va replicar que no és així.
Però un cop més, Junts va trencar aquest dilluns el discurs de congelació de relacions als nivells més alts amb una reunió entre Calviño i el conseller d'Economia, Jaume Giró. Una trobada que Plaja ha reduït a una "breu conversa" sobre la viabilitat de l'empresa CELSA i els Fons Europeus. En definitiva, ERC, Junts i PSC, els tres grans partits de Catalunya, embrancats en un difícil joc d'equilibris a tres bandes.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..