Público
Público

Fer topless a la piscina, una opció encara només garantida als homes

Tot i els avenços del feminisme en els últims anys, activistes i col·lectius com Mugrons Lliures denuncien que encara no s'ha deixat sense efecte de manera generalitzada la prohibició a les dones de portar el tors nu a les piscines municipals. Encara hi ha dones increpades i fins i tot expulsades per no portar la part de dalt del banyador en aquests espais

Imatge d'arxiu d'una piscina municipal.
Imatge d'arxiu d'una piscina municipal. Creative Commons

A la Ruth fa pocs dies la van fer fora de la piscina d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) per no portar la part de dalt del banyador. No és, ni de lluny, un cas únic. A la Bel Olid l’han increpat diverses vegades perquè deixés de fer topless en piscines municipals i, tot i que en algunes ocasions ha accedit a tapar-se, l’últim cop va decidir no fer-ho i el responsable de l'equipament li va donar la raó. "Si els senyors no s’han de tapar els pits, les senyores tampoc", afirma en conversa amb Públic.

Fa cinc anys, fer topless a les piscines municipals de Catalunya estava prohibit de manera pràcticament generalitzada per les dones. La batalla del col·lectiu Mugrons Lliures, creat per fer-hi front, ha aconseguit obrir-hi certes escletxes, però no ha aconseguit encara desterrar-la del tot.

Les piscines municipals depenen del respectiu ajuntament, que té llibertat per fixar la normativa que consideri. "Hem anat a totes les institucions, i tot són bones paraules, però al final cada any hi ha dones que senten l’humiliació que els cridin l’atenció en públic i les obliguin a marxar", afirma Anna Cammany, membre de Mugrons Lliures.

La Ruth va explicar el seu cas en un vídeo a Instagram: "Les violències masclistes també són això. Canviar-ho està a la mà de totes les persones en visibilitzar situacions com aquestes i poder gaudir del dret al propi cos".

En els seus cinc anys de vida, Mugrons Lliures ha aconseguit avenços, recolzats per resolucions de la pròpia Generalitat i el Síndic de Greuges en contra del que consideren una discriminació per raó de gènere. Molts municipis, com per exemple Barcelona, Girona, Mataró, Berga, Caldes de Montbui i Figueres, han modificat la normativa després de la pressió del col·lectiu. Tot i això, no s’ha abolit la prohibició de manera generalitzada a tot Catalunya, l'objectiu principal del grup i que emmarquen en el compliment de la llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes.

Cammany sosté que, per molt que pugui semblar un tema frívol, és una cara més de la lluita feminista: "La nostra màxima és que no hi ha lluita petita, i sabem de la importància que té aquest tema. No cal renunciar a cap dret".

Pel que fa a la seva experiència, Bel Olid explica que, tot i ser de gènere no binari, és llegida com a dona i això fa que en diverses ocasions li hagin reclamat tapar-se els pits. "M’estaven tractant en condició de dona i com a tal m’havia de tapar els pits, però en canvi els senyors anaven molt tranquil·lament ensenyant-los", explica sobre l’últim incident que ha viscut, que va compartir a Twitter. L’estiu passat, a la piscina de Port Aventura la van arribar a expulsar, tot i que al tractar-se d’un espai privat no ha quedat clara la normativa aplicable.

L’escriptora apunta que sovint és difícil confrontar aquests incidents, perquè es generen situacions "molt violentes" que a vegades, simplement per passar un diumenge a la piscina, es prefereixen evitar. Mugrons Lliures reclama una norma clara, una instrucció pels ajuntaments que estableixi que no poden tenir normatives discriminatòries. Tot i els avenços parcials, això encara no s'ha materialitzat.

Preocupació pel missatge envers les criatures

Tot i els avenços del feminisme en els últims anys, tant Cammany com Olid lamenten pocs canvis cap a la normalització de no tapar el tors femení. Les dues es refereixen a la cançó de Rigoberta Bandini, Ay mamá, que es pregunta "por qué dan tanto miedo nuestras tetas". Malgrat el seu èxit, constaten que encara queda molt de camí per fer. 

"Ens sembla que anem enrere. Tot i que a les platges es fa topless, és minoritari. Nosaltres només demanem que si una dona prefereix fer-ne, ho pugui fer igual que ho fan tots els homes", diu Cammany. "El topless a les piscines no s’està normalitzant gens, es veu com una anormalitat", assenyala Olid, que creu que també hi està havent una regressió a les platges.

En un fil a Twitter, les integrants de Mugrons Lliures explicaven que estan "cansades" de batallar per un tema que a priori van pensar que seria més fàcil de desbloquejar, i animen a desobeir i a què les generacions més joves agafin el relleu.

Més enllà de coartar les llibertats individuals, el que preocupa a les activistes és els efectes d'això en l’educació en la igualtat. "Ens preocupa especialment el missatge que això dona a les criatures", assenyala Cammany. Per Olid, la persistència d’aquesta discriminació en la normativa és greu perquè provoca que continuem normalitzant que "les normes són diferents segons el gènere, que quan ets home pots fer unes coses que quan ets dona no pots fer".

"És una manera horrorosa d’educar les criatures, per mi és important que la meva canalla vegi que el gènere no implica que puguis fer o no fer determinades coses", afegeix. 

"Les criatures veuen com els homes tenen dret a tenir la pell exposada al sol i les persones amb pits més grans els han d’amagar. Això ja diu a una nena que no té per què mostrar el seu cos perquè hi ha parts que poden provocar certa reacció, i no ajuda perquè la societat avanci en igualtat", critica Cammany. "Qualsevol persona de qualsevol gènere ha de poder tenir les mateixes possibilitats pel que fa a la seva expressió corporal, imatge i òbviament oportunitats i drets", conclou Olid.