"En un món de dinosaures, nosaltres som el camaleó". Així contestat el cofundador i CEO de Filmin, Juan Carlos Tous, a la pregunta "com ha aconseguit fer-se un lloc la primera plataforma de vídeo a demanda espanyola en un panorama audiovisual molt dominat per gegants com Netlfix, HBO Max i companyia". "Arribem on les grans plataformes americanes no arriben, busquem els seus punts febles", comenta Tous, que ara fa 15 anys va decidir fundar Filmin amb Jaume Ripoll i José Antonio de Luna. 

Tot va començar als despatxos de Cameo Media, una distribuïdora de cinema independent fundada per Tous a principis dels 2000 a Barcelona. Amb el suport dels socis de la distribuïdora, van decidir crear Filmin, la primera plataforma d'streaming espanyola. Era l'any 2007, a les portes d'una gran crisi econòmica mundial i en un moment on tothom piratejava les sèries i pel·lícules. Era l'època d'eMule, uTorrent i Series Yonki. YouTube estava arrencant i Spotify encara era un embrió. "El camí no va ser fàcil, sobretot durant els primers anys", comenta Tous.

Filmin va sortir al mercat com una plataforma de vídeo sota demanda allunyada dels títols més comercials, on l'usuari havia de pagar pels continguts, una idea surrealista en aquella època. "Fa 15 anys, ningú es pensava que tots acabaríem pagant per veure pel·lícules i sèries des d'una plataforma. Ningú. I aquí estem", diu Tous. El temps els ha donat la raó. "És un orgull veure que un projecte amb el qual ningú va creure en un principi, hagi arribat al quinzè aniversari de vida", exclama.

Filmin ja va revolucionar el sector audiovisual espanyol l'any 2013, quan va impulsar l'estrena simultània als cinemes, Internet i DVD de la pel·lícula Carmina o rebenta, dirigida per Paco León.  

El gran no es va menjar el petit

Filmin també va ser la primera plataforma a llançar una subscripció digital de contingut audiovisual a Espanya, però la tecnologia encara no era la d'avui en dia i tenien molts problemes tècnics. Però els fundadors no van tirar mai la tovallola. L'arribada del 3G i el desplegament de fibra òptica va permetre que els usuaris, a poc a poc, s'acostumessin a consumir continguts d'Internet des de l'ordinador de casa. El punt d'inflexió va ser l'arribada de les plataformes americanes, com Netflix o HBO, i posteriorment Amazon Prime i Disney+, a Espanya.

Al contrari del que molts poden pensar, el gran no es va menjar el petit. Netflix i companyia van donar a conèixer el model de negoci de Filmin, van ensenyar a la gent que hi havia altres maneres de veure sèries i pel·lícules a través d'Internet. Filmin va aprofitar el boom de les plataformes d'streaming per fer-se un lloc a Espanya. L'any 2017, deu anys després de fundar-la, la companyia va començar a registrar beneficis.

L'èxit total va arribar finalment amb la pandèmia, quan es va disparar el consum de continguts digitals. Van créixer les subscripcions i els títols. Actualment, disposa d'un catàleg amb 10.017 pel·lícules, 445 sèries i 669 curtmetratges. 

Segons Tous, la clau és arribar on no arriben els altres. "Apostem per la diversitat de catàleg, per aquells continguts que les grans plataformes no mostren i que també tenen el seu públic", diu Tous. En aquest sentit, Filmin és un clar defensor del cinema europeu, independent, alternatiu i amb una certa debilitat pels grans clàssics de Hollywood.  

Pel que fa als contingut original, Filmin ha produït la sèrie Doctor Portuondo, del director Carlo Padial, que va rebre crítiques molt positives. Ara, seguint aquesta línia, la plataforma ha presentat a Barcelona quatre noves produccions originals: Oswald, el falsificador, Autodefensa, Terenci, la fabulació infinita i Selftrape. Tots ells es podran veure en català. "Sempre pendents de l'actualitat, pensant en què podem oferir als nostres subscriptors que no puguin trobar a altres plataformes", conclou Tous.

El quinzè aniversari arriba enmig dels plans de Filmin per créixer més enllà d'Espanya i Portugal, on creuen que hi tenen espai. No obstant, són prudents a l'hora de parlar del futur. "En un món tan canviant com el d'Internet, parlar de futur és complicat. Anem pas a pas. Sempre fem plans a un o dos anys vista, com a màxim" assenyala Tous.