Público
Público
coronavirus

Fins quan haurem de portar mascareta?

Parlem amb Magda Campins, investigadora del Grup de Recerca en Epidemiologia i Salut Pública del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Alex Arenas, doctor en Física de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sobre quan es podrà flexibilitzar aquesta mesura als interiors i a les escoles

Un casteller amb mascareta durant la primera actuació dels Castellers de Lleida des de l'inici de la pandèmia
Un casteller amb mascareta durant la primera actuació dels Castellers de Lleida des de l'inici de la pandèmia. Anna Berga / ACN

Les dades de la pandèmia són les més bones des del juny del 2020, just després del confinament estricte, i la majoria de restriccions han caigut. Tot plegat, gràcies als efectes de la vacunació, que ja cobreix el 83% dels catalans majors de 12 anys -els que, per ara, es poden vacunar. En el total de la població, aquesta dada és del 74%. La majoria de restriccions són història des de fa tot just una setmana, excepte una de principal: la mascareta en interiors i quan no es pot mantenir la distància, també en exteriors. La principal polèmica està a les escoles, on les famílies demanen que es flexibilitzin unes mesures que s’han mantingut més estrictes que a la resta d’àmbits. En qualsevol cas: Fins quan haurem de portar mascareta?

És una de les mesures més efectives i barates

Els experts recorden que la mascareta s’ha demostrat com una de les mesures més efectives i barates pel control del virus. Sobre les escoles, apunten que la majoria d’infants no estan vacunats. "No tenen protecció. No passaria res si no estiguessin vacunats i la resta de població sí, però no és així. Estem desitjant treure la mascareta, però el balanç entre benefici i cost que té és infinitament bo", afirma Alex Arenas, doctor en Física de la Universitat Rovira i Virgili (URV). A Catalunya hi ha vora un milió de persones, sobretot entre els 30 i els 40 anys, que no estan vacunades. Això no permet, per ara, la immunitat de grup que faria que els infants, tot i no estar vacunats, estiguessin protegits contra la malaltia.

Una altra de les qüestions que s'hi suma és l'arribada imminent de l'hivern. Magda Campins, investigadora del Grup de Recerca en Epidemiologia i Salut Pública del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), afirma que es desconeix com es comportaran enguany virus com el de la grip o el virus respiratori sincitial, pràcticament inexistents l’any passat. També han començat a circular els virus que provoquen refredats, com l’adenovirus o el rinovirus. Per la similitud amb els símptomes de la Covid-19, la generalització d'aquests altres patògens "complicaria" el diagnòstic i podria saturar l’atenció primària. "Hem de ser molt prudents en la relaxació de l’ús de la mascareta a l’escola i en d’altres entorns", apunta Campins, que és la presidenta del Comitè Científic Assessor de la Covid-19 de la Generalitat, del qual també en forma part Arenas.

A favor de retirar-la als patis

Encara que tot plegat assenyala cap al manteniment de la mascareta uns mesos més als interiors, també a les escoles, una altra cosa són els exteriors. Actualment, en espais oberts només és obligatòria si no es pot mantenir la distància de seguretat. Però als patis no és així, i tots els infants majors de sis anys l'han de portar. Els dos experts apunten que es donen les condicions perquè es flexibilitzi: "Amb la situació epidemiològica actual sí que podríem donar un pas endavant als patis i espais exteriors", diu Campins. Arenas també proposa altres relaxacions, com per exemple, que els professors vacunats poguessin fer les classes sense mascareta.

Consideren que cal esperar almenys dos mesos per veure com evoluciona la situació a les escoles

D'aquí dos mesos es podrà avaluar quina ha estat la circulació dels altres virus a les escoles i si hi ha hagut o no un repunt de Covid, i plantejar la retirada de les mascaretes a les aules. "El curs passat, on millor es va controlar la pandèmia va ser a les escoles. La mesura realment efectiva són les mascaretes", sosté la metgessa. L’arribada o no de noves variants de la Covid i l’anàlisi del patró de circulació del virus, així com la monitorització dels altres tipus, seran elements claus per prendre la decisió.

Horitzó: primavera 2022

I fora de les escoles? Els dos experts consultats són clars: "Hem de passar tot l’hivern amb mascaretes". Les incerteses, com sempre amb la Covid-19, són elevades. "Les dades ara són bones, però el que tenim als països del voltant no és tan bo: observem un creixement", recorda Arenas. A Dinamarca o a Irlanda, per exemple, la incidència està pujant. Al seu torn, el Regne Unit està estudiant una nova variant, que es podria tractar, una vegada més, d’una de més transmissible. "No sabem com serà aquest hivern de complicat. Penso que estarem en condicions de deixar la mascareta pràcticament a tot arreu a la primavera", afegeix el físic. Campins concreta més i marca l'abril o el maig.

Els dos apunten a la prudència i assenyalen que la població no entendria relaxar-ne l’ús i després fer marxa enrere si les dades empitjoressin. "Estem propers a la finalització de restriccions total, però cal anar pas a pas", diu Arenas. Hi haurà activitats on es podrà relaxar abans? El físic creu que no: "Jo penso que quan passi, passarà una mica a tot arreu. Potser l’educació va una mica abans, però no molt més. La primavera és un horitzó", reitera.

El certificat Covid es podria ampliar a sectors com la restauració o la cultura si les dades empitjoren

Els dos experts es mostren favorables a l'ús del certificat Covid, especialment si les dades empitjoren. Actualment tan sols s’utilitza per accedir als locals d’oci nocturn, tot i que en països del voltant està generalitzat a la restauració, per exemple. Aquest sector, però també la cultura o els gimnasos, serien els primers on s'implantaria si fos necessari. "No ens plantegem tornar a fer tancaments o restriccions d’horaris", diu Campins. Aquesta seria una mesura intermitja per controlar l’epidèmia.

Èxit "rotund" de la vacunació

Tot plegat és possible per l'alta taxa de vacunació. L’Estat espanyol és actualment un dels països del món amb una taxa de vacunació més alta, fregant el 80%. Això, pels dos experts, permet parlar "d’èxit rotund" del model sanitari i mostra la confiança de la població en la sanitat i els científics. No ve de nou: "Espanya sempre ha tingut de les cobertures vacunals més altes del món", contextualitza Campins. Això fa que actualment l’Estat tingui una de les millors situacions epidemiològiques d’Europa. "No hem estat pioners en quan a mesures per fer front a la Covid, però al moment de vacunar-se, la població ha respost de manera increïblement bona", afirma Arenas. "Ens agradaria arribar a cobertures de quasi el 100%, però és impensable", diu Campins, tot i que l’actual es tracta d’una "cobertura molt desitjable".