Cargando...

Foment i Cecot, a un pas del divorci

El procés català, el plantejament patronal, la relació entre els presidents i l'actitud davant l’aturada general del 3 d'octubre tensen les relacions entre les dues patronals i provoquen que Foment obri un expedient a la Cecot i n'estudiï la seva expulsió

Publicidad

Foto de família de la darrera Nit de l'Empresari, organitzada per Cecot. /ANDREA ZAMORANO

Barcelona, Actualizado:

El procés polític que viu Catalunya ha obert una nova escletxa en les sempre difícils relacions entre les patronals Foment del Treball i la vallesana Cecot. El darrer episodi de l'enfrontament es va produir el passat 6 de novembre durant la celebració de la Junta Directiva de Foment, en la qual es va aprovar obrir un expedient a la Cecot per determinar si aquesta última ha dut a terme "actuacions contràries a les normes de funcionament en l'àmbit territorial". En cas que es demostri aquest supòsit, Foment amenaça amb l'expulsió de la Cecot.

Publicidad

El posicionament sobre el conflicte entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat ha sigut la gota que ha vessat el got de l'encaix de la patronal vallesana en l'estructura de Foment, que forma part de la patronal estatal CEOE. Més concretament, la postura de la Cecot amb l'aturada general del 3 d'octubre, convocada com a rebuig per la violència exercida per les forces de seguretat de l'Estat per intentar impedir el referèndum de l'1 d'octubre. Igual que Pimec, la patronal de les petites i mitjanes empreses catalanes, la Cecot va secundar la jornada de protesta.

Click to enlarge
A fallback.

Des de Foment, el seu president, Joaquim Gay de Montellà, considera que aquest darrer incident "constata que la Cecot no té gens d'interès a participar en Foment i ha de contemplar que es trobarà més còmoda i lliure amb una altra entitat o en un altra fórmula associativa". Gay de Montellà al·ludeix a altres capítols que van provocar friccions en la unitat empresarial i en la delimitació de les competències territorials entre les dues entitats. Les tensions es van resoldre amb un acord establert el passat mes de febrer, que reconeixia la representativitat de cadascuna i promovia la col·laboració per beneficiar les empreses associades. Foment creu que el pacte s'ha trencat i declina donar més detalls de com estan anant les negociacions per solucionar el malentès. Emplacen a la pròxima reunió de la Junta Directiva, que es durà a terme el 4 o l'11 de desembre.

La carta a De Guindos

La patronal vallesana tracta de rebaixar la tensió i apel·la al diàleg entre les dues organitzacions, de forma que "es continuï mantenint la unitat per defensar amb més força els interessos empresarials". Fonts de la Cecot lamenten la forma que van tenir de rebre la informació sobre l'obertura de l'expedient. "Ens vam assabentar per la premsa d'una decisió que ens va sorprendre molt". A més, precisen que "en cap cas vam promoure que es produís una vaga general, sinó que vam mostrar la nostra comprensió a què la població pogués canalitzar el seu malestar pels fets ocorreguts l'1 d'octubre".

Publicidad

Reunió de la Junta de Foment del Treball. / FOMENT DEL TREBALL

Després que el 6 d'octubre el Govern de l'Estat aprovés un Reial Decret que facilitava el trasllat de la seu social d'una empresa sense haver de passar per la junta d'accionistes, la Cecot va enviar una carta al ministre d'Economia, Luis de Guindos, en la qual mostrava preocupació per les seves empreses associades, ja que "es limiten els drets bàsics dels accionistes, que són els propietaris a la majoria de les pimes i representen el 98% del teixit empresarial". En el text, signat per Antoni Abad, president de la patronal, es demana al Ministeri que avaluï l'impacte de la mesura, perquè en alguns casos la decisió de traslladar la seu social es pot realitzar contra la voluntat dels accionistes o socis. La Cecot dubta que aquesta estratègia dinamitzi l'economia i consolidi la unitat de mercat.

Per Foment del Treball, aquesta acció no s'adequa a l'abast territorial de l'activitat que li correspon a la Cecot. "No pot ser que tinguin fil directe amb la Generalitat i el Govern de l'Estat", puntualitzen". En canvi, la Cecot precisa que "si Foment no fa cas de les nostres peticions, tenint en compte que no formem part del seu comitè executiu, ens sentim legitimats per acudir a Fepime, el nostre soci natural, o a parlar directament amb l'Administració".

Publicidad

El diàleg empresarial

"El camí de més seguretat jurídica que pot oferir la classe política al món empresarial és el diàleg". Aquestes declaracions són d'Antoni Abad, president de la Cecot, en el marc de la Nit de l'Empresari, una trobada que organitza anualment l'entitat i que enguany es va celebrar el 23 d'octubre. La seva defensa de l'acció de la Generalitat, davant un auditori en què es trobaven el president Carles Puigdemont i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, afirmant que "el teixit empresarial se situa democràticament al costat de les institucions i ciutadans de Catalunya", també va ocasionar les crítiques de Foment. Aquestes es van produir pel discurs, on Abad reclamava diàleg, política i retreia al Govern espanyol que no hagués explorat solucions pel conflicte, però també pel context.

L'enfrontament entre Foment del Treball i la Cecot va tenir un parèntesi amb la postura comuna de les dues entitats, juntament amb Pimec, sobre la "instrumentalització de la vaga general del 8 de novembre". En aquest cas, les tres patronals la van rebutjar. En el cas de Pimec, la patronal que agrupa més del 90% de les petites i mitjanes empreses catalanes, s'entén que "existeixen altres mecanismes per vehicular el malestar social davant la situació política que no impliquin perjudicis per l'economia i el teixit empresarial".

Publicidad

El moment polític que està vivint Catalunya ha trencat momentàniament el consens empresarial. Mentre Pimec i la Cecot s'han adherit a la Taula de la Democràcia, un ens creat a finals de setembre per organitzacions socials, sindicals i patronals en defensa de les institucions catalanes, Foment del Treball assenyala Puigdemont per "traspassar les fronteres de la il·legalitat i provocar la pèrdua d'activitat econòmica".

Publicidad