Público
Público

El futur penal de Joan Carles I depèn de Suïssa i set claus més de l'AVE a la Meca

Un fiscal helvètic ha reunit proves d'un suposat delicte de blanqueig de capitals agreujat que comportaria un delicte fiscal a Espanya. Aquestes són les claus i les persones que poden portar al rei emèrit a la banqueta.

El rei Felip VI deixa al seu pare sense l'assignació a compte dels Pressupostos de l'Estat i anuncia la intenció de renunciar a l'herència. EFE
El rei Felip VI deixa al seu pare sense l'assignació a compte dels Pressupostos de l'Estat i anuncia la intenció de renunciar a l'herència. EFE

julia pérez

"Tot depèn de Suïssa". Dues fonts del ministeri públic coincideixen: estan a l'espera de rebre la documentació del fiscal del cantó de Ginebra, Yves Bertossa, per determinar l'abast d'una recerca penal de Joan Carles I per suposats delictes fiscal i de blanqueig de capitals.

Del que arribi de Ginebra dependrà si el rei emèrit seu a la banqueta dels acusats de corrupció o si, per contra, queda exonerat una vegada aclarida la seva implicació en el maneig de 100 milions de dòlars a Suïssa, diners que haurien arribat allà pel suposat cobrament de comissions en l'adjudicació de l'AVE a la Meca.

Per a Joan Carles de Borbó estarien prescrits els delictes relacionats amb aquest pagament després de l'adjudicació a empreses espanyoles de les obres de l'AVE a la Meca: aquests pagaments s'haurien produït el 2008 quan encara regnava i gaudia de la protecció de la inviolabilitat de l'article 53 de la Constitució.

En canvi, no està prescrit el moviment dels diners obtinguts, ni l'obligació del pagament d'impostos des de la seva abdicació, el 19 de juny de 2014. Impliquen suposats delictes de blanqueig de capitals i frau a la Hisenda pública que s'haurien comès amb aquests diners a Suïssa. Perquè, a partir d'aquesta data, el paraigua d'inviolabilitat es va tancar per al rei emèrit. I és imputable en el Tribunal Suprem, on està aforat.

Tampoc estan prescrits els suposats delictes de corrupció en les transaccions comercials internacionals que haurien comès els empresaris que van pagar comissions per aconseguir l'adjudicació d'aquestes obres públiques a l'Aràbia Saudi.

Aquestes són les claus que poden portar a Joan Carles I a la banqueta dels acusats o exonerar-lo.

1.- Què s'ha remès a la Fiscalia del Suprem?

La Fiscalia Anticorrupció ha trobat indicis de delicte contra el rei emèrit. La Fiscal General de l'Estat, Dolores Delgado, va ordenar el passat 5 de juny la remissió d'aquestes perquisicions als seus col·legues del Suprem: les indagacions que cal realitzar afecten "directament" Joan Carles I.

El decret del cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, concreta els fets a investigar: l'anomenada 'Fase II de la construcció de la línia de ferrocarril d'alta velocitat', l'anomenat AVE del desert, que uneix les ciutats de Medina i La Meca.

El fiscal Luis Pastor, que portava la recerca fins ara, estava a l'espera de rebre un informe clau dels seus homòlegs suïssos sobre una investigació oberta el 2018 als presumptes testaferros de l'emèrit, l'advocat Dante Canónica i el gestor Arturo Fasana.

El fiscal suís Yves Bertossa va viatjar a Madrid l'octubre i es va comprometre a enviar la documentació que afecta l'emèrit, a qui les autoritats suïsses no tenen competència per investigar. Aquest informe no ha estat rebut encara.

2.- Què investiga la Fiscalia suïssa?

La Fiscalia de Suïssa indaga sobre una "donació" de 100 milions de dòlars a una fundació panamenya que té com a primer beneficiari Joan Carles I. L'hauria realitzat el llavors rei d'Aràbia Saudita Abdullah bin Abdulaziz Al Saud el 8 d'agost de 2008.

El destinatari era la Fundació Lucum, després que el consorci espanyol -OHL i Indra, entre altres- guanyés el concurs de l'AVE a la Meca després de rebaixar en un 30% el cost de la seva oferta. Aquesta fundació està radicada a Panamà.

El fiscal Bertossa investiga els comptes d'aquesta fundació en el banc suís Mirabaud per un presumpte delicte de blanqueig agreujat de capitals.

El mateix fiscal realitza indagacions sobre el lliurament pel mateix Joan Carles I l'any 2010 d'1,9 milions d'euros que havia rebut com a donació del rei de Bahrain a Fasana, el seu gestor a Mirabaud, segons va publicar El País. Els diners es van ingressar al compte de Lucum.

El setembre de 2012 es van transferir des d'aquest compte 65 milions d'euros a Corinna Larsen, l'amiga especial del rei emèrit (abans Corinna zu Zayn-Wittgenstein).

Les primeres revelacions provenen del diari ginebrí Tribune de Genève, el 3 de març de 2020.

3.- Quines empreses estan implicades?

El 3 de juliol de 2010 es van presentar les ofertes per a la Fase 2 de l'AVE a la Meca.

Un consorci d'empreses espanyoles competia amb un altre francès, on participaven els ferrocarrils estatals francesos (SNCF) i la multinacional Alstom. Van guanyar les espanyoles.

El consorci guanyador es diu Al Shoula Group. Està compost en un 88% per empreses espanyoles (ADIF, Renfe Operadora, INECO, Talgo, Cobra, Consultrans, Copasa, Dimetronic, Inabensa- Abengoa, Imathia, Indra i OHL) al costat de dos saudites (Al Shoula Group i la constructora Al Rosan Contracting).

L'escrit d'Anticorrupció remès a la Fiscalia del Suprem se centra en els fets a investigar de la Fase II. Però no cita a persones concretes més enllà del mateix Joan Carles I.

4.- Qui són Arturo Fasana i Dante Canonica?

Tots dos són advocats i gestors a Suïssa. Gestionen la Fundació Lucum, la societat instrumental que té com a primer beneficiari al rei emèrit i que va rebre els 100 milions de dòlars d'Aràbia Saudita.

Arturo Fasana és un gestor suís de grans fortunes internacionals. Les espanyoles les gestionava sota el paraigua del famós compte ‘Soleado’. Aquest nom va saltar a la palestra amb el cas Gürtel, ja que dos d'ells eren Francisco Correa i Pablo Crespo, líders d'aquesta trama de corrupció que va niar en el PP.

Dante Canónica és un especialista en dret bancari i financer, expert en la creació de societats instrumentals. Aquest advocat només treballa amb grans fortunes.

5.- Qui investiga el rei emèrit?

El fiscal que investigarà directament Joan Carles I està a la cúspide de la carrera fiscal. Es diu Juan Ignacio Campos Campos i és el fiscal de sala del Tribunal Suprem de l'especialitat de Delictes Econòmics des de l'any 2012.

Campos va ingressar a la carrera fiscal fa més de vint anys, és membre de la Unió Progressista de Fiscals, com Delgado.

Depenent d'ell treballaran altres tres fiscals, davant la importància institucional de l'emèrit i la complexitat tècnica que suposen les indagacions sobre societats ‘off shore’ com Lucum.

6.- Qui defensa Joan Carles I

El rei emèrit ha contractat un antic fiscal anticorrupció: Javier Sánchez-Junco, prestigiós advocat exercent que va fundar el seu despatx l'any 2001.

Sánchez-Junco va ser un dels fiscals que va aconseguir la condemna de Mario Conde pel buidatge del Banesto. Va exercir el ministeri públic durant vint anys i va arribar estar destinat en la Fiscalia General de l'Estat i en el mateix Suprem.

El seu nom va ser anunciat el 15 de març, l'endemà de declarar-se l'estat d'alarma, quan Felip VI va emetre un comunicat en el qual anunciava la seva intenció de renunciar a l'herència després de la defunció del seu pare.

El rei emèrit assegurava en el seu comunicat que en cap moment va facilitar informació al seu fill sobre les fundacions Lucum i Zagatka, controlada pel seu cosí Álvaro d'Orleans.

Sánchez-Junco ha portat la defensa de Javier López Madrid, conseller delegat del grup Villar Mir, propietari d'OHL, una de les empreses que formen part del consorci de l'AVE a la Meca. López Madrid és amic personal de Felip VI, està imputat en el cas Lezo, està a l'espera de sentència de Bankia i va ser condemnat pel cas de les targetes black de caixa Madrid.

7.- Qui defensa a Corinna Larsen?

El defensor de Corinna Larsen és l'advocat britànic Robin Rathmell. És el mateix que ha gestionat la defensa de l'empresària danesa des que el seu nom va sortir a la palestra amb els enregistraments de l'excomissari Villarejo on ella reconeix la "donació" de 65 milions d'euros de Joan Carles I.

Aquest lletrat treballa en el despatx Kobre&Kim, situat a Londres. Va ser aquest mateix el que va emetre la carta que el 5 de març de 2019 va rebre Felip VI, en la qual es revelava, "sense cap justificació documental", la suposada designació com a beneficiari de l'actual monarca de la 'Fundació Lucum' a la defunció del seu pare.

Allò va marcar la ruptura entre pare i fill. Un any després, Felip VI va anunciar que renunciaria a aquesta herència quan el seu pare morís.

8.- Hi ha més proves contra Joan Carles de Borbó?

El declivi de Joan Carles I va començar amb l'ensopec que el va tombar a Botswana l'any 2012. Estava de cacera mentre a Espanya refermava la crisi. Li acompanyava Corinna Larsen. "Ho sento, m'he equivocat i no tornarà a passar", va dir el rei després de l'operació.

Ella és l'amiga especial de Joan Carles I. Es va convertir en princesa en contreure matrimoni amb un Sayn-Wittgenstein, del qual després es va divorciar.

El març de 2019, Corinna Larsen va acudir a un notari per relatar les operacions encobertes del CNI per protegir don Joan Carles, en la figura del seu exdirector Félix Sanz Roldán.

En aquesta acta notarial, Larsen reconeix que es va emportar de la seva residència de Mònaco a Londres "vuit caixes negres" amb documents sobre els negocis del rei emèrit. Es desconeix el seu contingut.