La Generalitat, contra activistes de les protestes antirepressives

Adrián Sas podria ser el primer pres polític per una acusació de la Generalitat. Dependrà del què passi amb el recurs que han presentat el seus advocats, però de moment, aquest jove de Vilafranca del Penedès ja té una condemna a les espatlles: tres anys i mig de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i sis mesos de privació de llibertat per un altre de lesions. Acusacions que la Generalitat va interposar-li després que el 17 de novembre de 2018 fos detingut com a presumte autor de l’agressió que va patir un agent dels Mossos d’Esquadra l’1 d’ocutbre d’aquell any mentre se celebrava un acte de l’ANC per reivindicar el referèndum d’independència.

Segons va concloure l’Audiència Provincial de Barcelona el 28 de novembre passat, Sas va utilitzar un pal de fusta per colpejar l’agent a la barbeta i a la mà, i per no ser indentificat, es va tapar el rostre amb un mocador vermell de la colla castellera Xicots de Vilafranca. Per bé que l’anàlisi pericial de les imatges aportades per diversos mitjans i la identificació d’alguns objectes no confirmen que fos ell, la Generalitat va mantenir les acusacions i va exigir per a ell cinc anys i mig de presó. Una petició que la fiscalia va elevar a set anys i que finalment han quedat en tres anys i mig.

El jove de Vilafranca del Penedès, Adrián Sas, podria ser el primer pres polític per una acusació de la Generalitat

Adrián Sas, que haurà d’indemnitzar el policia amb 2.000 euros i pagar les costes del judici, creu que la intervenció de la Generalitat ha estat determinant de cara a la sentència, ja que en imputar-li un atemptat agreujat, el tribunal li ha imposat una pena superior als dos anys, cosa que probablement l’obligarà a ingressar a presó.

Escarment desmesurat

Adrián Sas no és el primer dels independentistes condemnats en causes on la Generalitat s’ha personat com a acusació particular. També hi ha Francisco Garrobo, militant de la CUP de Barcelona, a qui el 24 de novembre l’Audiència de Barcelona va imposar tres anys i mig de presó per un delicte de desordres públics greus ocorreguts en la vaga general que el 8 de novembre de 2017 va convocar-se contra l’aplicació de l’article 155. Pels mateixos fets Moisès Fernández, un altre dels implicats, ha estat condemnat a un any de presó.

En aquesta ocasió la Generalitat també ha tingut un paper decisiu perquè Garrobo i Fernández fossin condemnats, atès que la Fiscalia va activar la denúncia parapetant-se en un informe dels Mossos que acusava el primer de provocar incidents a la Ronda de Dalt. "Tot i que no vaig ser identificat i que la protesta va ser pacífica, aparec en l’atestat dels Mossos com a participant i agressor d’un motorista". Garrobo atribueix el seu cas a la presecució de la qual és víctima per part dels Mossos, ja que "utilitzen com a agreujant que tinc antecedents per una vaga anterior i un desnonament de l’any 2014".

No sols això: Garrobo explica que inclouen l’argument que la convocatòria on participava no estava emparada pel dret a vaga sinó que es tractava d’una manifestació política, la qual cosa ha provocat que la pena sigui superior.

Tal com succeeix amb Sas, els advocats de Gorrobo han interposat un recurs, a l’espera que la manca de proves i que els delictes que arrossega ja han prescrit, permetin que l’Audiència decreti la nul·litat de la sentència.

Afany criminalitzador

Es dona la circumstància que la majoria de causes en què la Generalitat s’ha personat com a acusació particular afecta persones molt conegudes en l’entorn independentista. Un d’ells és Juli Cuéllar, històric membre de la CUP de Mataró, a qui el 14 d’octubre del 2019 els Mossos van detenir mentre es manifestava a la N-II per la llibertat dels presos. Després de ser colpejat pels agents que intentaven dispersar la concentració, Cuéllar va ser conduit a la comissaria i acusat de desobediència, atemptat contra l’autoritat i aldarulls públics. Unes acusacions per les quals serà jutjat, malgrat que diversos testimonis i les proves gràfiques aportades per la seva advocada el desvinculen dels fets.

Un altre dels afectats és Edgar Fernández, actual protaveu del secretariat nacional de la CUP, que amb una exregidora i un conegut militant de Reus apareix en un informe dels Mossos com a instigador del tall de les vies de Renfe que centenars de persones van fer el 23 de setembre de 2019 a la capital del Baix Camp. Segons Fernández, sense "l’informe polític" que va elaborar la policia catalana la causa no s’hauria obert. Una opinió compartida per Alerta Solidària, segons la qual "darrere d’aquestes dil·ligències dels Mossos hi ha una clara intencionalitat política, ja que intenten crear un relat que doni peu a processos judicials", afirma Carles Perdiguero, advocat de Fernández.

Interior: "És habitual que s’exerceixi l’acusació quan hi ha mossos que han estat de baixa a causa d’aldarulls"

La resta de causes en què la Generalitat es manté com a acusació fan referència a persones que protestaven contra la sentència del Procés l’octubre de 2019. Són, per exemple, les 16 que van retingudes a la ciutat de Tarragona i les sis que ho van ser a Manresa; sense oblidar els joves Marcel i Adrià, detinguts arran de la concentració que els CDR van convocar a la Via Laietana de Barcelona el 29 d’octubre de 2018 per rebutjar la marxa amb què Juspaol, sindicat policial d’ultradreta, celebrava les càrregues de l’1 d’Octubre. A criteri d’Alerta Solidària, aquestes causes només busquen criminalitzar l’independentistme i, a partir d’acusacions sense fonament, aplicar la lògica del "dret penal de l’enemic".